Seat tancarà amb l'Arona la seva gran ofensiva de models
El nou SUV, fabricat a Martorell i més petit que l'Ateca, arribarà al mercat la segona meitat del 2017
Completarà els llançaments amb una revisió del León i la cinquena generació de l'Ibiza
Seat ja té nom per al germà petit de l'Ateca, i serà Arona. El president de la marca, Luca de Meo, va confirmar ahir al Saló de l'Automòbil de París que
el nou SUV o tot camí que es produirà a Martorell arribarà al mercat la segona meitat del 2017 i que portarà el nom d'aquesta localitat de Tenerife. L'Arona serà el primer SUV produït a Martorell i el darrer a arribar a la gran ofensiva de producte de la filial del grup Volkswagen, “la més gran de la història”, recordava ahir De Meo.
Aquesta ofensiva ha començat enguany amb la sortida de l'Ateca, que es produeix a la planta del grup a la República Txeca, i que continuarà l'any que ve amb el llançament del nou León i l'inici de la producció de la cinquena generació del Seat Ibiza. De Meo va explicar ahir que seran precisament el León i l'Ibiza els primers que arribaran al mercat, i l'Arona ho farà ja durant la segona meitat del 2017.
El president de Seat va ser fidel a la tradició de no avançar cap previsió de producció del nou tot camí, però sí que va voler deixar clar que “seran volums importants”. La marca veu el futur més immediat amb tranquil·litat, ja que la renovació de models generarà força activitat a la planta catalana.
De Meo va augurar dos
o tres anys “en positiu” en els comptes de la companyia, que va tancar el primer semestre de l'any amb el millor registre de
la història i un increment del 77% del resultat operatiu, i hi va afegir que aquesta tranquil·litat ajudarà a poder planificar el futur “sense haver de fer de bombers cada dia”.
La planta de Seat a Martorell ha augmentat en un 65% la seva utilització des del 2009, i l'any passat va tancar un any rècord de producció amb 477.077 unitats.
A pesar dels problemes d'homologació d'una de les versions amb motor dièsel, que es preveu poder rellançar d'aquí a uns mesos, Seat fa una lectura positiva del llançament
de l'Ateca, que ja acumula 21.250 ordres de compra. Ahir, però, De Meo no es va mullar amb relació a la possibilitat que l'alta demanda del SUV –a París se'n presenta la nova versió X-perience– permeti a Martorell esgarrapar una part de la seva producció a la planta txeca.
L'entrada de Seat en el segment dels crossover, que es reforçarà l'any que ve amb el nou Arona, és, en tot cas, un punt d'inflexió per a la marca, i així ho va posar de manifest De Meo: “Amb els dos productes tenim dues eines per poder lluitar en aquest mercat, que s'ha doblat en tan sols cinc anys a Europa.”
Seat, a més, té damunt
la taula la possibilitat de completar l'oferta de vehicles esportius utilitaris amb un tercer model més gran que l'Ateca en un futur.
La connectivitat, clau
Si el grup Volkswagen ha convertit l'edició d'aquest any del saló de París en l'aparador de la seva aposta pel vehicle elèctric, amb 30 models previstos per al conjunt de les seves marques fins al 2025, Seat vol posar l'accent en la connectivitat. La firma es vol centrar a posicionar la marca “en un sector que canviarà molt en el futur”. En aquest punt, De Meo creu que el més encertat per a Seat és treballar la connectivitat: “Aquest és el nostre principal potencial. Ens permet oferir un valor afegit al consumidor, i això sempre genera negoci.”
De Meo no descarta treballar en el vehicle elèctric, però ho veu com un objectiu més a mitjà termini, perquè el cost d'aquesta tecnologia encara és massa elevat per introduir-la en una marca com Seat: “Si fabriquem un Ibiza que costi 50.000 euros, només en vendrem tres”, va destacar ahir el president de Seat en la seva trobada amb mitjans al saló de París.
En tot cas, De Meo creu que Seat es podrà beneficiar en un futur de la tecnologia desenvolupada pel grup Volkswagen i alhora aspira a fer de Seat un referent en connectivitat per a la resta de les marques del grup.
A més, l'automobilística Seat vol aprofitar l'ecosistema emprenedor i de start-up de Barcelona per generar una connectivitat amb les infraestructures de la ciutat i, per fer-ho, ja ha constituït un grup de treball multidisciplinari que treballarà per “posicionar el grup com una marca que millora la mobilitat”. “Això ens permet atreure un grup més gran de consumidors”, afirmava De Meo.
Pel que fa a l'anomenat dieselgate, De Meo va confirmar ahir que entre un 10% i un 15% dels clients afectats i que ja han estat cridats a revisió han fet efectivament el canvi –la legislació espanyola no obliga a fer-lo–. Com ja va publicar El Punt Avui, fins al setembre Seat ha cridat a revisió el 30% dels 700.000 vehicles de la marca afectats amb el programari trucat.
‘Barcelona' no és nom de cotxe
El nou tot camí de Seat ja té nom i, un cop més, els responsables de la marca han anat a buscar-lo fora de la geografia catalana. La firma destaca amb força la imatge de “creat a Barcelona” en la seva posició de marca, perquè sap que la capital catalana ven, i ven molt, i encara més si es parla de disseny. Però no sembla que aquesta mateixa filosofia la vulgui aplicar a la tria de noms. Ahir Luca de Meo confessava que el procés de recerca de nom és una de les fases que “menys” li agraden per totes les variables que cal tenir en compte: “Que sigui una paraula que es pronunciï bé a tot el món, que no tingui cap significat negatiu en algun idioma...” En tot cas, però, veu difícil que arribi el moment que es pugui veure un Seat Barcelona pel carrer: “Barcelona és una paraula massa llarga”, afirma. Això sí, De Meo va admetre que s'havia arribat a estudiar l'opció de fer servir el nom d'un dels barris de la ciutat per a algun dels models. Quin seria, però, és una incògnita.
