La recuperació del totxo, en mans del comprador local

El director de l'àrea de comercialització de la consultora immobiliària Forcadell, Christian Gracia, explica que dimecres van rebre al seu estand del saló Meeting Point la visita d'una dona russa que buscava assessorament. No volia comprar, sinó vendre tres immobles que va comprar fa uns anys a Lloret de Mar.

Com ella, molts russos van fer cas de la crida d'un sector en plena crisi que no trobava manera de treure's l'estoc de sobre i que va saber fer servir el reclam de pisos barats a primera línia de mar. Ara aquells russos de classe mitjana que buscaven un lloc amb sol on anar a passar uns mesos a l'any, com aquesta propietària, són víctimes de la crisi econòmica i la forta devaluació del ruble i necessiten vendre: “Els russos amb més poder adquisitiu, els oligarques, continuen actius, però els altres ja no es poden permetre venir aquí i per això volen vendre”, explica Gracia.

I això es nota en aquesta vintena edició del Meeting Point. Enguany, als passadissos del saló immobiliari, no hi proliferen els cartells escrits en rus o en xinès. Tampoc hi ha predomini de bancs mirant de treure's de sobre com sigui l'estoc de pisos amb grans ofertes. Enguany els promotors tornen a ser els protagonistes i el seu interès s'ha girat cap al comprador local.

Per la sòcia i directora general d'Aguirre Newman a Barcelona, Anna Gener, “això és un símptoma de normalització”, i indica que, després d'anys de travessia pel desert, el sector comença a veure la recuperació més a prop: “L'any passat va ser el punt d'inflexió, i aquest any podria ser el moment de començar a consolidar el canvi”, explica.

També ho veuen així a la immobiliària Vía Célere, una de les que tenen més presència en aquesta edició del saló, amb tres promocions en marxa a la capital catalana que sumen més de 350 pisos. El seu responsable territorial a Barcelona, Roberto Blanco, té clar que avui el missatge és d'optimisme: “Veiem que al sector hi ha ganes de fer coses i que els bancs ens donen el missatge que volen fer coses amb nosaltres, i estan disposats a donar finançament als promotors i hipoteques als compradors.”

I, per al sector, aquest és el principal element diferenciador respecte a l'any passat, quan l'activitat ja va començar a repuntar lleugerament. Els bancs s'han obert a concedir hipoteques a la demanda més solvent i així ha començat a reaparèixer el comprador local, que fins ara havia estat substituït gairebé de ple per la demanda estrangera i l'inversor: “Ara el que estem veient són compradors de 40 o 50 anys, que busquen un pis més gran o millor, i que fins ara no s'havien atrevit a fer el pas”, explica Christian Gracia. És el que en el sector es coneix com a demanda de reposició, perquè no són nous compradors, sinó gent que ja és propietària, però vol canviar d'habitatge, i que a més té una posició laboral més estable. En canvi, als més joves encara ni se'ls veu ni se'ls espera al mercat: “Tot i que hem notat un fort increment de la demanda nacional, encara no tenim nous compradors, i caldria que entre tots els actors es busqués una solució per reconduir això”, confirma Blanco.

Que una part important de la població encara estigui exclosa del mercat és un element que deixa encara lluny la normalització, però, a més, com explica Gracia, “és difícil pensar en aquesta normalització quan encara queden molts habitatges construïts que ni es venen ni es podran vendre mai perquè es van fer en llocs sense demanda real”.

En aquest sentit, per la responsable d'estudis de Fotocasa, Beatriz Toribio, “la clau és saber com evolucionarà el mercat laboral i el mercat hipotecari el 2017 i el 2018, perquè només hi haurà una consolidació de la recuperació del sector si la població té feines estables per poder tenir una hipoteca”. I és que, segons aquest portal, a pesar de l'augment del parc de lloguer, encara 7 de cada 10 joves prefereixen comprar.