Medi ambient
Geoparc, més que roques
La Catalunya Central és la primera regió del país que la Unesco ha declarat geoparc
El territori pretén reivindicar el seu potencial geològic i miner per atraure-hi turisme
L'organisme mundial hi ha renovat la distinció per als propers quatre anys
La Catalunya Central és l'única regió del país que, des de fa quatre anys, gaudeix d'una distinció de la Unesco gràcies a la seva geologia. Es tracta del geoparc, un projecte construït amb la intenció de reivindicar les conseqüències d'uns fets que van tenir lloc fa 65 milions d'anys, quan les plaques tectòniques ibèrica i eurasiàtica van col·lidir i van formar un mar interior que cobria bona part de Catalunya. L'assecament d'aquestes aigües va donar pas, milers d'anys més tard, als importants jaciments salins del Bages.
Remuntar-se al que va passar al territori fa tants de milions d'anys no ha de ser una pura lliçó científica o històrica interessant només per als entesos. Els responsables del Geoparc de la Catalunya Central volen “acostar el concepte de geologia al gran públic” i fer que tothom sigui conscient de la importància que aquesta ciència té “per comprendre cada petit racó del món que ens envolta”, afirma Ferran Climent, director científic del projecte, que abasta indrets de les comarques del Bages així com del Moianès i també del municipi de Collbató (Baix Llobregat).
Paisatge heterogeni
Sota el paraigua del geoparc hi trobem fins a 47 elements geològics i miners del territori que inclouen espais tan diferents com la muntanya de Montserrat, les coves del Toll, de Moià, la falla del Migmón, de Súria, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, el turó del Puigberenguer, de Manresa, i el Museu de Geologia Valentí Masachs de la UPC, entre molts d'altres.
A tots els uneix un mateix fil que es va teixit amb la il·lusió de potenciar el turisme en aquesta part del territori per tal de convertir-lo en un focus d'interès “a nivell mundial”.
Un total de 1.250 quilòmetres quadrats repartits en 35 municipis conformen aquest parc natural. Recentment, hi han començat a senyalitzar carreteres i alguns accessos, cosa que comporta que “per fi es comenci a prendre consciència del privilegi tan gran que tenim entre mans, que seria una llàstima desaprofitar”, diu Climent. Reconeix, però, que no està sent un camí fàcil i que fins ara pràcticament no se'n visualitzava l'impacte. Assegura que a l'hora de vendre el projecte encara topen amb desconfiança, sobretot pels polítics, fet que dificulta trobar finançament.
El projecte està liderat pel Consell Comarcal del Bages, que rep el suport de diverses entitats públiques i privades, com ara la UPC i diversos ajuntaments.
Les falles de Súria inspiren uns dolços
Súria és un dels indrets on clarament s'observa l'empremta de la geologia. La falla del Migmón i l'estructura de més de 40 km d'anticlinals –plecs de l'escorça terrestre– que l'envolta ha donat nom a diverses empreses locals, a un institut i fins i tot a uns dolços artesanals –les Falletes de Migmón– que produeix una fleca del poble. Segons Climent (a davant de la falla, a la foto) “calen més iniciatives com aquesta perquè la gent entengui que el geoparc no és només cosa de geòlegs”. La més recent, la d'un hostal de Sant Joan de Vilatorrada, que ha adaptat un espai infantil inspirat en el geoparc.
Treuen profit d'indrets com Montserrat
La idea de col·locar dins el geoparc elements tan coneguts i que funcionen sols com ara Montserrat, les coves de Toll de Moià o les coves de Collbató és que el turisme que ja generen aquests llocs arribi a dins de la comarca, fins als seus restaurants i, de retruc, a altres indrets. És a dir, que els turistes que vénen d'arreu a visitar la muntanya no se'n tornin sense haver vist res més de la Catalunya Central, una regió que, en paraules de Climent, fins ara “no s'ha cregut que tenia un fort potencial turístic”. Assegura que treballaran per incloure elements o municipis que ara no formen part del geoparc en un futur, com és el cas de Cardona i la seva muntanya de sal.
Tines de pedra seca que es reguen amb vi
Una de les estampes més habituals que es troben passejant pels camps del Bages són grups de tines perfectament conservades. Aquestes estructures de pedra seca expliquen el lligam de la comarca amb la cultura vitivinícola i són un dels elements patrimonials destacats del geoparc. Alguns cellers de la zona, com Roqueta i Abadal, ja tornen a treballar la vinya com es feia antigament i ajuden a potenciar el producte local amb rutes enoturístiques que cada cop tenen més adeptes.
Fauna i flora als aiguamolls de la Bòbila
Dins el geoparc no tot és roca, sinó que també hi ha indrets on es pot observar una gran riquesa animal i vegetal. És el cas dels aiguamolls de la Bòbila, a Santpedor, un indret ara protegit d'on antigament s'extreia material argilós destinat a una bòbila i que, després de la seva activitat industrial, es va convertir fins i tot en un abocador.
Una declaració equiparable a reserva de la biosfera
Formar part d'un geoparc és, des de l'any passat, equiparable a una declaració de reserva de la biosfera o patrimoni de la humanitat per la Unesco, segons explica Climent. La organització mundial avalava els geoparcs des que van sorgir els primers, l'any 2000, però no va ser fins a final del 2015 que l'organisme va crear un programa que, a la pràctica, n'eleva els requisits per obtenir el títol. Tal com diu Climent, “aconseguir ser geoparc serà molt més complicat ara que abans”. Avui dia n'hi ha 120 de repartits per tot el planeta.
El de la Catalunya Central –que és l'únic del país– ha renovat el distintiu durant quatre anys després que aquest estiu dos avaluadors van visitar el territori i els diversos elements geològics que el conformen i van comprovar si l'estat de conservació i les condicions de cada indret eren les mateixes que el 2012, quan els ho van atorgar. L'objectiu per als propers quatre anys és, per Climent, consolidar el projecte i expandir l'oferta d'un turisme “responsable i sostenible al nostre territori”. També s'apostarà, assegura, per les petites empreses que fins ara han cregut en la idea i “han lluitat per donar-la a conèixer”.
Actualment hi ha una altra zona de Catalunya que lluita per obtenir la marca: la conca de Tremp-Montsec.
