economia
reacció a les eleccions als eua
Llums i ombres en l'economia
Encara que partidari de renegociar els tractats de lliure comerç, Trump aposta per l'obra pública per impulsar l'economia
La seva campanya ha posat en dubte els beneficis de la globalització entre la classe treballadora
Els mercats financers són un bon termòmetre per avaluar l'impacte en l'economia dels diferents successos. El 24 de juny passat, després que el Regne Unit votés pel Brexit, les borses de tot el món van caure fort, i per exemple la de Frankfurt va deixar-se un 6,8% del seu valor i la de Nova York, un 3,4%. Dimarts passat, tot just després de conèixer la victòria de Donald Trump, la borsa de Frankfurt va tancar amb una alça del 1,5% i la de Nova York va avançar l'1,4%. El món empresarial, doncs, no va rebre aparentment de forma hostil el futur president dels Estats Units.
Però si Trump era poc menys que un diable que acabaria enfonsant el món, per què van revalorar-se els mercats financers? En primer lloc pel discurs conciliador que va fer gairebé immediatament després de ser proclamat guanyador, però també perquè de les propostes d'una campanya a allò que realment fa un president hi ha una gran diferència. També perquè sembla difícil que el seu propi partit, el republicà, que manté el control de la Cambra de Representants i del Senat, li permeti implementar la totalitat del seu programa.
Trump s'ha mostrat partidari de renegociar els contractes de lliure comerç que manté els Estats Units amb països de diverses àrees del món, als quals culpabilitza de la pèrdua de mà d'obra i d'un empobriment general del seu país. El proper president s'ha oposat al tractat de lliure comerç entre els EUA i onze països del Pacífic, i també al que manté amb Mèxic i el Canadà (el famós Nafta). El mateix dia de la seva elecció, però, les grans multinacionals nord-americans van recordar-li, per mitjà d'una carta, l'impacte negatiu que pot tenir aquesta mesura en les corporacions.
El comerç i les infraestructures
En definitiva, Trump ha entrat en el debat que qüestiona els guanys de la globalització, sobretot per a les classes treballadores. Veurem, ara, com se'n surt, d'aquesta, perquè, en tot cas, una dràstica tornada enrere sembla que difícilment beneficiaria aquest col·lectiu, que es veuria colpejat per un afebliment econòmic derivat de l'encariment de les importacions i, com a represàlies de tercers països a això, una reducció de les exportacions. Amb tot, també hi ha aspectes positius, en el programa de Trump, com ara rebaixes impositives, plans d'estímul i lleis desregularitzadores que el magnat ha promès i que beneficiaran clarament sectors com ara l'energètic, el farmacèutic i, fins i tot, els grups financers.
Si Hillary Clinton va prometre un impuls des de l'àmbit públic a la renovació i construcció d'infraestructures per 275.000 milions de dòlars (250.000 milions d'euros), Trump va anar més enllà i va duplicar la quantitat fins als mig bilió de dòlars (450.000 milions d'euros). Tot un manà de diners que aniran a parar a les companyies de la construcció, que augmentaran les contractacions de treballadors, però que farà créixer igualment el ja elevat deute públic.
Energia i Reserva Federal
Trump no confia en les polítiques que miren de temperar el canvi climàtic, i ja ha dit que revisarà els acords de la cimera de París de l'any passat. Això teòricament beneficiarà les empreses energètiques més tradicionals i perjudicarà les renovables, ja siguin productores o fabricants de maquinària. Un altre assumpte espinós és el futur del Medicare, el programa públic de cobertura sanitària als EUA. Trump podria retallar-lo, un fet que perjudicaria els grans grups privats sanitaris i, per contra, beneficiaria les farmacèutiques.
Finalment, cal parlar de la Reserva Federal, el banc central dels EUA, la independència del qual ha estat crucial per a l'eficàcia de les seves polítiques monetàries en la darrera crisi financera. Trump, no obstant això, ja ha declarat la seva incomoditat amb la seva estratègia, i la seva presidenta, Janet Yellen, el mandat de la qual acaba l'any 2018, podria presentar la seva dimissió –en cap cas pot ser destituïda– abans, atesa l'hostilitat del futur inquilí de la Casa Blanca. Una font més, sens dubte, de volatilitat.
