La crisi s'acaba... però no per a tothom

L'economia no és una ciència exacta, però si ens fixem en les xifres macroeconòmiques de l'últim any i mig i les comparem amb les dels períodes anteriors es podria dir, ni que sigui amb la boca petita, que estem deixant enrere la crisi. El creixement del PIB català ha superat totes les expectatives aquest exercici que es tanca, i components de l'índex com ara les exportacions i el consum intern presenten una bona marxa. La creació d'empreses va vent en popa i els preus han emprès una remuntada sense precedents durant l'etapa recessiva.

Activitats esmorteïdes durant anys com la del sector immobiliari, que va ser el detonant d'un declivi larvat, estan traient el cap del pou. Al conjunt de Catalunya s'han iniciat un total de 6.268 habitatges de gener a setembre, un 41,2% més que en el mateix període del 2015. El nombre d'operacions de compravenda també creix a un ritme del 20% i els preus tornen a tenir dades d'evolució positiva en ciutats amb més demanda.

També la venda de béns duradors, com ara els cotxes, mostren símptomes que la confiança dels compradors ha tornat, amb un augment de les matriculacions de l'11% a Catalunya fins al novembre, i la patronal de fabricants té previst poder assolir 1,1 milions de turismes venuts a l'Estat enguany.

Hi ha encara moltes incerteses. Un dels debats més coents ha estat el de la represa en la contractació. Les xifres permeten un optimisme moderat perquè les estadístiques no fan altra cosa que parlar de descensos en el nombre de desocupats, però a nivell qualitatiu aquesta remuntada és més un miratge que no pas un fonament sòlid. Precarietat, sous baixos, temporalitat i massa dependència d'un sector com el dels serveis, de poc valor afegit i poca qualificació, dibuixen el mercat laboral català avui en dia, si les tornes no canvien.

La sortida de la crisi sembla, doncs, que és aquí, però no sense dubtes. Una economia oberta com la catalana en un món globalitzat no queda aliena a elements desestabilitzadors. El que passi a Europa, als Estats Units, a la Xina i als països emergents repercutirà per a bé o per a mal. Així doncs, cal veure com s'anirà concretant l'impacte del Brexit i les polítiques que els Estats Units aplicaran sota la doctrina de Donald Trump. I al marge d'aquestes influències, també l'estratègia dels respectius bancs centrals. La Fed ha mogut fitxa i anuncia noves pujades per al 2017. Mentrestant, a Europa el Banc Central Europeu no gosa incrementar el preu oficial del diner i es limita a frenar una mica la compra massiva de deute dels estats. La diferència en aquest preu pot determinar el camí de les inversions internacionals.

Sense oblidar, per descomptat, els riscos polítics. El mateix president del BCE, Mario Draghi, advertia fa pocs dies del nombre “inusual” d'eleccions. A Holanda, Alemanya i França, tres titans del Vell Continent que poden afectar la presa comuna de decisions i revelar debilitats en una unió econòmica que ja ha fet algunes aigües en els últims temps.

Les persones aturades, l’elevada taxa d’atur juvenil, les llars sense ingressos, els desnonaments continus i les famílies que no es poden permetre tenir la casa a una temperatura a l’hivern ni a l’estiu són alguns dels elements que evidencien que hi ha un ampli sector de la ciutadania que no ha sortit de la crisi. Són persones que no només no se’n surten, sinó que cada cop ho passen pitjor, perquè una de les grans conseqüències dels anys de precarietat és que els rics són ara més rics i els pobres són més pobres.

Així, el president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, recorda que a mitjans del 2008 hi havia 346.000 persones a l’atur i ara n’hi ha 552.000; que la taxa d’atur juvenil ha passat del 20% al 32,1%; i que les 82.000 llars sense ingressos fixes han augmentat fins a 102.000. “Si només mirem indicadors econòmics, com ara l’increment del PIB, ens oblidem de les persones”, subratlla Illa. I recorda que l’experiència de les entitats que acompanyen les persones vulnerables és que els últims anys es troben amb una pobresa “més severa, més extensa i més profunda”, és a dir, amb una precarietat molt contundent i que s’allarga molt en el temps.

“L’atur de llarga durada vol dir que fa més de dos anys que no es treballa i hem passat de 52.000 a 310.000 persones”, hi afegeix Illa, tenint en compte també que fins i tot entre els treballadors es calcula que un 15% són pobres. “No ens queixem perquè ens toqui, és evident que la lectura de les dades és molt negativa”, es reafirma el responsable de la Taula.

En la mateixa línia, la presidenta de les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Teresa Crespo, exposa que la millora del PIB és evident, però alerta que això no comporta que la situació de les persones vagi a millor i, a més, indica que una evidència és que “mai es tornarà a la situació d’abans de la crisi”. “Les desigualtats s’han fet més grans i no ens en sortirem si no hi ha un canvi de sistema fiscal”, diu. I recorda l’augment de la bretxa salarial entre homes i dones, així com entre adults i joves, i l’increment de la temporalitat i de la precarietat.

La renda garantida

Com Illa, Crespo reitera situacions preocupants i indignes com les persones que ja han exhaurit les prestacions d’atur i les llars sense el mínim per viure. Una solució, proposa, seria una renda garantida de ciutadania. “Tant Catalunya com l’Estat són països rics i han de saber donar resposta a aquestes situacions de precarietat”, planteja la responsable d’ECAS, que demana responsabilitat a les administracions a l’hora de prioritzar. “Hem de començar a caminar cap a trobar respostes i donar esperança a les persones que menys en tenen”, resumeix.

Amb aquest panorama les entitats tampoc es cansen de dir que la sortida de l’exclusió és més difícil quan més temps passa. “Si la macroeconomia creix i hi ha un cert cofoisme aquestes persones encara ho poden tenir més complicat –adverteix Illa– i hi pot haver un relaxament de les polítiques socials, perquè ja no es consideri de debò una situació d’emergència social”. En aquest sentit, adverteix que s’ha d’estar molt alerta, perquè “s’estan veient moltes formes de fer que busquen benefici a curt termini i que són molt similars a les que ens van portar a la crisi”. 

Més informació en l'edició en paper.