Permís de paternitat inflexible
35.000 pares catalans veuran ampliat el permís de dues a quatre setmanes, que han de ser seguides
No alleuja la pressió de la mare per tornar a la feina perquè ell no la pot rellevar a càrrec del nadó
Rajoy l'ajornava des del 2011
La Lara es va convertir en la primera catalana del 2017, en néixer amb el so de la primera campanada de l'any nou a l'hospital de Salt (Girona), quan la seva mare, Vanesa Sánchez, no l'esperava fins al 16 de gener. Daniel Martos, al seu torn, es convertia en el primer pare del 2017 que genera el dret a gaudir de quatre setmanes de permís de paternitat, el doble de les dues setmanes fins ara vigents. L'ampliació, que beneficiarà uns 35.000 pares catalans i uns 240.000 pares arreu de l'Estat espanyol, però, és vista pels beneficiaris com a insuficient perquè obliga el pare a complir les quatre setmanes seguides i no permet que pugui rellevar la mare a càrrec del nadó i alleujar la pressió per tornar a la feina.
En el cas de la Vanesa i el Daniel, la duplicació del permís patern suposa un especial respir, perquè ja tenien un fill, el Joel, i ara el pare pot portar l'infant a l'escola durant el primer mes mentre la mare es queda amb el nadó a casa. “Poder tenir quinze dies més es nota; ens vindrà molt bé a tots”, admetia el beneficiari en rebre la tradicional visita dels mitjans de comunicació i del conseller de Salut, Toni Comín, el mateix 1 de gener.
En la present dotzena legislatura espanyola, tant la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, com el seu soci preferent, Ciutadans, es disputen l'autoria de la nova paternitat ampliada. La Plataforma per permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció (Ppiina), però, considera “insuficient” l'ampliació i recorda que el període de quatre setmanes equival a una quarta part de les setze setmanes de què disposa la mare.
Pressió laboral a la dona
Com que tradicionalment el pare demanava les seves dues setmanes de permís just després del naixement, el col·lectiu lamenta que l'actual norma només permeti prolongar aquest període, el que impedirà guardar les dues setmanes addicionals i utilitzar-les per substituir la mare quan aquesta retorni al seu lloc de treball o senti la pressió d'agafar una excedència o una reducció de jornada. “Igualant els permisos dels dos aconseguiríem que la criatura fos cuidada pels dos progenitors més temps, equipararíem dones i homes en el mercat laboral sense prejudicis sobre qui s'acollirà a la maternitat i contribuiríem a canviar la masculinitat tradicional arrelada al sud d'Europa perquè l'home es faci coresponsable de la cura del nadó”, raona Bernat Escudero, portaveu de la Ppiina.
La presidenta de la Unió d'Associacions Familiars (UNAF), Ascensión Iglesias, també considera “insuficient” la reforma de què es vanten PP i Ciutadans. Iglesias reclama que els permisos de maternitat i de paternitat siguin iguals i intransferibles per evitar que la cura del nadó recaigui sobretot en les dones i que aquestes siguin, alhora, penalitzades en el mercat laboral. La UNAF advoca per un triple permís: de maternitat, de paternitat i parentals (un temps de cura per a la mare, un altre per al pare i un temps compartit) per tal que ambdós progenitors es responsabilitzin per igual i siguin igual de vàlids per cuidar el nen en qualsevol moment.
La crisi com a excusa
L'ampliat permís per al pare biològic o adoptiu –o bé l'altre progenitor en el cas de parelles del mateix sexe– no obeeix a una llei nova, sinó que ha arribat amb sis anys de retard per voluntat de Mariano Rajoy perquè una llei que va ser aprovada el 2009 pel govern del socialista José Luis Rodríguez Zapatero ja contemplava que entrés en vigor a partir de l'1 de gener del 2011. La llei d'igualtat aprovada el 2007 –ja amb Zapatero a La Moncloa– va ser el primer text que reconeixia el nou dret dels pares a gaudir d'un permís propi i intransferible de quinze dies pel naixement d'un fill: tretze dies a càrrec de la seguretats social i dos a càrrec de l'empresa.
El motiu esgrimit per Rajoy a l'hora de justificar l'ajornament de l'ampliació des del 2012 fins al 2017 ha estat la crisi. El mateix govern espanyol, però, ha admès des del principi que l'import de cada setmana addicional de permís de paternitat és de 110 milions, un 0,01% del PIB estatal. “Ho han anat endarrerint amb l'excusa de la crisi, però quan veus el que l'Estat ha gastat en el rescat de bancs i autopistes radials t'adones que no té cap sentit econòmic i que era una presa de pèl”, apunta Bernat Escudero, de la Plataforma per permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció. El cost total de l'ampliació per a les arques estatals serà de 220 milions anuals.
Abans que el PP i el líder de Ciutadans, Albert Rivera, lliuressin l'actual batalla per apropiar-se de l'avenç, el grup parlamentari de CiU va portar al Congrés, el novembre del 2014, una moció perquè el permís de paternitat ampliat que Rajoy venia ajornant des del 2011 entrés en vigor l'1 de gener del 2015. Tot i que, ja aleshores, el discurs oficial de La Moncloa era que la recuperació ja s'albirava, però, el PP es va quedar sol davant el clam de tota l'oposició en bloc i ho va fer imputant l'ajornament a “la situació econòmica”.
Problemes més urgents
“Es tracta d'un tema pendent, però existeixen altres problemes més urgents. La situació del país, tot i ser millor, segueix sent difícil i la prioritat absoluta del govern continua sent l'estabilitat pressupostària i la creació de llocs de treball. Això és en el que ens demana que centrem tots els esforços la ciutadania”, rebatia l'aleshores portaveu d'igualtat del PP Marta González. De res va servir que Ciuró, avui diputada del PDeCAT al Congrés, recordés al govern de Rajoy que el 2013 no havia arribat a gastar 180 dels 2.000 milions pressupostats en baixes de maternitat i paternitat pel descens en la natalitat.
El Ministeri d'Ocupació de Fátima Báñez situa el nou permís en el marc de l'aposta per la conciliació que preveu també la fi de la jornada laboral a les sis de la tarda. Segons les últimes dades del ministeri, entre gener i setembre del 2016, un total de 184.093 pares es van acollir a aquest permís a tot l'Estat, un 2,65% més que en el mateix període del 2015, cosa que suposa una despesa de 154 milions. La Plataforma per permisos iguals i intransferibles de naixement i adopció (Ppiina), però, insta el govern a fixar un calendari per igualar els permisos de maternitat i els de paternitat.
