Economia

CONCEPCIÓ PATXOT

PROFESSORA DE TEORIA ECONÒMICA DE LA UB

“El 2050 els jubilats només cobraran el 50% de la pensió que els tocaria”

La gravetat per al pensionista vindrà a partir del 2022 quan es jubili la generació del ‘baby boom'
Als noranta hi havia un jubilat per quatre actius; el 2050 seran dos per cada tres actius, el doble
Per equilibrar el sistema la millor mesura és retardar l'edat de la jubilació En una Catalunya independent el sistema tindria un xic més de marge

La professora Concepció Patxot augura una era complexa per assegurar el cobrament íntegre de les pensions fins a l'any 2050. Recomana allargar l'edat de jubilació, fomentar el mercat de treball o recórrer a la immigració selectiva.

Fins a quin punt la crisi econòmica dels darrers anys és la culpable que perilli cobrar les pensions?
El problema de fons és demogràfic. El que ha passat és que la crisi ha avançat aquest problema. El nostre sistema de pensions és de repartiment, o sia que cobrem avui i paguem avui, això vol dir que depèn molt de la ràtio entre cotitzants i pensionistes. I això té un problema demogràfic de fons, en el moment que puja l'atur baixen les cotitzacions. Aquests anys de crisi, que haurien hagut de ser anys de superàvit de pensions, han estat anys de dèficit per culpa de la recessió.
Per què haurien hagut de ser anys de superàvit?
Perquè encara tenim la generació del baby boom que està treballant. Quan fèiem càlculs fa 10 anys ens donava que hi hauria un superàvit fins al 2022. Amb la crisi es va avançar el dèficit als anys 2007, 2008, 2009... A més, el superàvit fins al 2022 ens hauria anat bé perquè hauríem acumulat més guardiola i ara, en canvi, ens l'hem hagut de menjar.
Per tant, veu que és inevitable que a curt termini els pensionistes cobrin menys?
La gravetat vindrà quan es comenci a jubilar la generació del baby boom a partir de l'any 2022. I el més greu és que aquesta situació durarà uns vint anys. Hi haurà molts jubilats, la generació ha tingut pocs fills i ara coincideix que es viu més anys que abans. Quan s'ajunten els tres paràmetres es té un efecte molt fort.
Quines solucions caldria trobar per evitar la gran tensió que hi haurà a partir del 2022, cotitzar més, rebaixar pensions o anar a buscar immigració?
Crec que s'haurà de recórrer als tres aspectes i fins i tot d'altres. El problema greu és el demogràfic. El que passa és que la taxa de dependència es duplicarà. Si als anys noranta i escaig teníem un jubilat per cada quatre actius, passarem a tenir-ne dos de cada tres. Això és el doble. Per ajustar aquest doble, que es produirà el 2050 quan estaran tots els baby boom jubilats, la pensió hauria de reduir-se a la meitat o bé cotitzar el doble. Que no serà tant, perquè una bona notícia serà que al mercat de treball hi haurà més ocupacions lliures que permetran que hi hagi més afiliats a la Seguretat Social i, per tant, més ingressos. El pitjor que podria passar és que cobréssim la meitat de la pensió, però crec que no passarà. Els anys més bèsties seran entre el 2045 i el 2050. I això es comença a disparar a partir del 2022. Una quarta part de la retallada de la pensió es podria millorar amb la creació d'ocupació. El risc de retallada de les pensions s'incrementarà de forma brutal a partir del 2030. Difícilment les cotitzacions es podran apujar perquè s'està en un món global i no tens capacitat de competir. Llavors té més sentit que caigui la xifra que ha de percebre el jubilat. N'hi ha que diuen que caldria apujar l'IVA, però aquest impost ja servirà per pagar la sanitat o la dependència. Quan es fan projeccions la sanitat també té un problema similar al de les pensions. La millor mesura és retardar l'edat de la jubilació. Si un es jubila dos anys més tard són dos anys que cotitza i dos anys que no cal cobrar pensió. Abans es començava a treballar als 14 anys i et jubilaves als 65 i molts morien pocs anys més tard. Ara comencem a treballar als 30, ens jubilem als 65 i ens morim als 90.
Amb els 5 anys de govern del PP s'ha esfumat la guardiola que hi havia a la Seguretat Social. Què caldrà fer ara perquè hi hagi pensions assegurades, tirar de pressupostos, emetre deute públic...
El govern ja ha fet una lleu reforma, copiada del sistema suec, que consisteix a automatitzar l'ajust. El que passa és que s'ha fet de forma poc transparent. Cada any anirà minvant un dos o tres per cent. Arribarà un punt que la pensió caurà un 20%. Però com ho ha limitat no s'acabarà fent, per tant s'haurà d'acabar tirant de pressupostos, després de deute i buscar més fórmules.
Segons els seus estudis de projecció, cap al 2050 el pensionista cobrarà un 50% menys?
És el més plausible. És que no hi ha una altra solució. No es pot estar 20 anys emetent deute destinat al pensionista. També es pot deixar entrar immigrants, però caldrà que sigui immigració selectiva com fan els americans o et vindran treballadors de perfil baix que cotitzaran molt poc i que rebran beneficis socials. Recórrer a l'immigrant, amb 5 anys surt un benefici positiu, però no és per tirar coets. La idea és tocar-ho tot una mica: retardar l'edat de jubilació, rebaixar la jubilació i crear ocupació per incrementar ingressos.
I què passa a Europa?
A Europa cada vegada s'aposta més per retardar l'edat de jubilació en funció del que augmenta l'esperança de vida.
Creu que hi haurà fórmules trampa per rebaixar la pensió com ara allargar la vida laboral per calcular el que es cobrarà en la jubilació?
El lògic seria que ho fessin durant tota la vida laboral. Hi ha una cosa molt injusta, que és que hi ha gent que té només bons els primers anys o bons els darrers, llavors és molt injust que no es faci una cosa igual per a tothom.
I als altres països què fan?
Hi ha de tot. N'hi ha que agafen els millors vint anys. Això està bé perquè tothom pateix igual. Cal decidir si rebaixes per a tothom igual o no. El sistema de pensions, en teoria, tal com està muntat a Espanya és contributiu, no és distributiu, que vol dir que el que s'hi posa es treu. Però igualment li van posar una part contributiva, que és això que la base reguladora depèn de les teves bases de cotització de menys 15 fins ara, després tens un percentatge que cobres dels anys cotitzats, i a més, tens el factor d'un mes menys, que vol dir que si et jubiles abans et resten i si et jubiles més tard et sumen. Tot és contributivitat. Però a la vegada hi ha elements de no contributivitat com per exemple que els primer 15 anys que cotitzes no et donen pensió i que els segons 25 et compten més que els últims deu. Hem vist que passar dels darrers 15 anys a 25 et baixava la pensió, però amb la crisi els sous dels darrers anys han estat molt baixos, per això si s'agafa més anys es pot cobrar més.
Se suposa, doncs, que cada vegada hi haurà més assegurança privada?
Els que puguin estalviar ho faran per complementar, segur.
Quina recomanació faria a una persona de 40 anys que treballa per tenir seguretat en jubilar-se?
Pot optar per un pla privat, però és bo que estalviï i no cremi cada mes tot el que guanya. També és bo que pensi a seguir treballant després dels 65 anys.
Si Catalunya fos independent estarien més assegurades les pensions?
Potser una mica més, però que ningú es refiï perquè el sistema de pensions està amenaçat a Màlaga, Madrid o Barcelona. A Catalunya tenim la dependència una mica millor que a Espanya, perquè tenim més immigrants, tenim més ocupació que ens genera més afiliats i, per tant, més ingressos, però també vol dir més dret a pensió quan un es jubila. Un altre punt positiu és que tenim salaris més alts, però com que el sistema és distributiu la pensió no es suficientment més alta. Si fas els càlculs et dona que el sistema català és lleugerament més favorable que l'espanyol. Però a la llarga el problema és pràcticament el mateix. Amb el que ve de cara al futur és frívol dir que pagarem més pensions si som independents. En tot cas sí que hi ha més marge per afrontar el problema de la sostenibilitat.
Amb la independència, com hauria de ser un nou sistema de Seguretat Social?
En el moment de la transició no tocaria res perquè ja és prou problemàtic. Jo faria un sistema no distributiu, totalment contributiu, però molt clar i transparent. També faria com els suecs, és a dir, que la teva pensió vagi relacionada amb la demografia i que se sàpiga sempre, a través dels anys, quant cobraràs en jubilar-te, per actuar en conseqüència. Llavors sabràs si et pots gastar més en les vacances o si cal aportar més en una assegurança privada.
Poder pagar pensions és una cosa però finançar els nens n'és una altra.
La política familiar a Espanya és nul·la. El 60% del cost dels avis ho paguem entre tots i als nens els financem amb menys del 40%. La majoria de països europeus estan pagant als avis més del 50% però als nens no. Això atura l'activitat econòmica. La gent no té fills perquè els donis diners però clarament és un factor a tenir en compte.
De cara al sistema de la Seguretat Social, què seria millor: tenir un fill o tres?
Si tenen fills, a curt termini els has de pagar les despeses pels fills, però després aquesta gent són pagadors d'impostos. Per finançar els avis i els nens hi ha tres mecanismes. L'Estat, la família o el mercat pels avis. El benestar de la gent es pot fer a través del mercat i s'ho podrien fer ells mateixos, la pensió se la poden crear ells mateixos estalviant.
Hi ha algun país que destaqui per haver resolt bé el tema de les pensions?
Suècia és molt transparent però és un país petit. Xile va començar directament amb la capitalització, com si fos un sistema privat obligatori, és a dir, tu acumules un mercat de capitals però és obligatori que ho facis. Això està bé perquè si la gent no estalvia després el govern tindrà el problema de pagar pensions de subsistència.
La societat espanyola en quin nivell es troba de benestar social comparat amb altres països?
Pel que fa a despesa educativa encara estem per sota de la mitjana europea. Les pensions estan igual però els recursos destinats als nens i famílies han baixat per la crisi. A molts països nòrdics tenen carreres gratis i pisos per anar a estudiar en sortir de classe. Això és important. Però el que ajuda a tenir fills és que no hi hagi atur femení i que hi hagi treball a temps parcial. També cal millorar molt els horaris. Som l'únic país d'Europa que té aquests horaris macabres. A l'Estat espanyol es treballa moltes hores però és poc productiu.

Abocada a l'estat del benestar

Ramon Roca

Professora titular de teoria econòmica a la Universitat de Barcelona (UB), Concepció Patxot és també doctora en economia i Master en economia pel Queen Mary and Westfield College, de la Universitat de Londres. Com a membre del Centre d'Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (Caeps), de la UB, desenvolupa estudis com a experta en l'anàlisi de l'estat del benestar en un entorn demogràfic canviant. També és investigadora a Madrid a l'Institut d'Estudis Fiscals del Ministeri d'Hisenda.

Està molt posada en tasques de desenvolupament social amb joves i en temes culturals. Un dels seus hobbies és l'esquí, però reconeix que li falten hores per practicar aquest esport. No sol viatjar per vacances perquè en la seva feina del dia a dia viatjar ja és una pràctica habitual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estats units

El nen prodigi de les criptomonedes, condemnat a 25 anys de presó

barcelona

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA