XAVI VERDAGUER “Els empresaris haurien de ser herois, com a Silicon Valley”

Sí. Volem trencar el mite del talent innat, tots podem ser creatius i, treballant amb mètode i equip, es pot emprendre, innovar i intentar canviar el món.

És un tema d'actitud: ganes de ser el protagonista de la teva pel·lícula i no l'espectador. Posar-te a treballar, perquè no n'hi ha prou tenint idees; muntar un equip, i pencar molt, perquè això d'emprendre no és gens fàcil.

Vaig anar a Califòrnia per un mes. Aquell entorn em va captivar molt i vaig decidir muntar una empresa.

L'actitud de la gent. Allà no es queixen del que no poden canviar, posen tota l'energia a tirar endavant projectes sense por del fracàs. Allà s'entén que el pitjor error és no cometre cap error.

Una empresa que es diu Innovalley. Fer roba intel·ligent per facilitar-nos la vida. Si vols anar allà, fes alguna cosa molt diferent i que sigui única. Allà s'inverteix en empreses de risc.

Treballem per a Puma. Fem prototips de sabates amb sensors que es connecten al teu telèfon mòbil. Portem experiències noves al calçat. També un casc que detecta si tens un accident, a través del teu telèfon, i enviem un senyal a un centre d'emergències.

Aquí, a la universitat es fa molta recerca. Falta dir: “Intenteu veure quina aplicació té en el mercat, com podeu generar negoci i llocs de treball.” Crec que aquest és el gran dèficit de la universitat catalana.

Ara em mullaré: aquí hi ha més diners disponibles per invertir que projectes interessants per invertir. És a dir, de diners n'hi ha. Tenim bastants instruments que ajuden a aconseguir la inversió, com són les acceleradores.

En tres anys s'han creat 88 empreses emergents: han generat 500 llocs de treball i aconseguit uns 18 milions d'euros.

Els inversors a Califòrnia són measure capital i aquí són inversors de capital risc. Fixa't que tenim un concepte diferent: el que allà és com un aventura, aquí és un risc; per tant, culturalment tenim aquesta por d'invertir.

Persones d'aquí que puguin fer una immersió al Silicon Valley durant un mes i treballin en quatre projectes reals. N'hem fet per a Xile, el Perú i Colòmbia, Itàlia, les Canàries... Ara en farem a Àfrica. És un espai que no està cobert en la cadena d'emprenedoria. Qui genera les idees i com es creen aquests equips. A Imagine ajuntem talent i el posem a treballar junt.

Un prototip, que es diu Vincles, que ajuda a millorar la solitud de la gent gran. És una mena de tauleta que permet que un senyor que està sol en una llar es pugui connectar amb el seu forner, la seva filla... Ha obtingut 5 milions d'euros de premi i s'està implementant per a 20.000 avis. Un altre exemple, la Glòria Molins: va crear una aplicació perquè quan tu viatges puguis tenir experiències amb la gent local d'allà, Trip4real, un producte que ara s'ha venut al gegant Airbnb, un cas d'èxit.

Sí. Sembla que aquí els empresaris, que han aconseguit generar llocs de treball, acaben sent mal vistos. Aquí els empresaris no són els herois del país. Això és un tema molt cultural. Canviar-ho no és fàcil i segurament serà a través de l'educació. És un procés llarg, però és a les nostres mans canviar-ho.

L'equip, el seu compromís i els fracassos que han tingut i què han après.

Vaig tenir un problema de salut important. Em vaig adonar que les coses importants són la salut, els amics, la família... Em va portar a fer la volta al món. Vaig entendre que la felicitat no és real fins que no la comparteixes.

[Somriu] Jo no sóc dels que diuen els anys que tenen, sinó que dic els que tinc al davant!