El treball a casa suposaria 50.000 milions per a l'economia
Quantificar les tasques domèstiques faria créixer un 23,4% el PIB català, segons la Cambra
Si es repartissin equitativament, les dones podrien guanyar un 25% més
S'ha de fer cada dia, és poc estimulant i el seu repartiment entre els membres de la llar està desequilibrat, però si es quantifiqués econòmicament, la feina de casa arribaria a aportar a l'economia catalana més de 50.000 milions d'euros anuals. Segons un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona en col·laboració amb l'Institut Català de les Dones, la quantificació econòmica del treball domèstic i de la cura de persones no remunerat aportaria al PIB català vora 50.321 milions d'euros i l'incrementaria en un 23,4% (fins a un total de 265.248 milions). “Això sent molt continguts quant al salari i al seu impacte”, segons reconeixia ahir en la presentació del treball Carme Poveda, directora d'anàlisi econòmica de la Cambra. De fet, l'entitat xifra en 7 euros l'hora el treball domèstic, en considerar que no cal estar qualificat.
Amb tot, l'estudi considera que les dones fan una aportació al treball domèstic elevada en comparació amb la que fan els homes, del 67% enfront del 33% dels homes (33.345 milions d'euros contra 16.612 milions) i els percentatges són molt majors quan es tracta, per exemple, de cuinar (71%), de netejar (74%) o de planxar i cosir (92%). Això fa que, per contra, l'aportació de les dones al treball remunerat sigui menor i que els ingressos que reben al llarg de la seva vida laboral també siguin més baixos.
L'estudi, que fa servir les dades recollides en l'enquesta de l'ús del temps de l'Idescat de l'any 2011, estableix que les dones dediquen de mitjana 1 hora i 52 minuts més al dia a les tasques de la llar i la família (3:54 hores de mitjana de les dones front les 2:02 hores dels homes) i, per contra, una hora i dos minuts menys que els homes al treball remunerat (2:01 hores de les dones front 3:03 hores dels homes, tenint en compte, però, que en aquesta estadística s'inclou tota la població de més de 10 anys d'edat, entre ells, doncs, jubilats i infants, que òbviament no treballen).
Segons el treball elaborat per la Cambra, doncs, amb una distribució igualitària de les tasques domèstiques, les dones podrien obtenir un increment dels seus ingressos salarials bruts per treball remunerat del 25%. “Dit d'una altra manera, el repartiment desigual de les tasques domèstiques costa a cada dona catalana 2.759 euros anuals” que podria estar guanyant en una feina remunerada, segons va dir Poveda.
LA XIFRA
Dobles jornades, independentment de l'edat
Les dones realitzen sovint dobles jornades, a casa i a fora de casa i, en el cas dels entorns rurals, inclús triples jornades, segons assumia ahir Teresa Maria Pitarch, presidenta de l'Institut Català de les Dones. “Jo sempre dic que les dones hem sortit de casa per treballar, però els homes mai no han entrat”, es va lamentar.
El cert és que les tasques domèstiques continuen carregant de feina la població femenina, independentment de l'edat, la condició laboral, el tipus de llar o el nivell d'estudis. També cal esmentar que, en estudis del 2003 i del 2011, s'observa un augment gradual de la dedicació dels homes a les tasques de la llar i la família (23 minuts més en aquest període), la qual cosa denota una tendència positiva però insuficient: si se seguís aquest ritme, caldrien 40 anys per assolir la corresponsabilitat de sexes en les tasques familiars. Els autors de l'estudi mantenien ahir que el ritme és més elevat que el que indiquen les estadístiques i més elevat també entre la població amb més estudis, de manera que l'educació en igualtat de gènere a les escoles és una peça fonamental per corregir els desequilibris i permetre i aprofitar el talent femení.
