La Borsa
Més valors
Economia

FRANCESC CABANA

Escòcia i Catalunya

Catalunya no té petroli, però cedeix a Espanya una bona part dels impostos

Són els dos països europeus que demanen la independència. La petició escocesa s'ha refermat des que la Gran Bretanya decidí marxar de la Unió Europea –el Brexit no interessa a Escòcia–. Coincidirien en el fet que quedarien fora de la Unió Europea en el moment de la independència i que haurien de demanar-hi l'entrada. Rajoy ja ha anunciat que vetarà l'entrada d'Escòcia i no cal dir la de Catalunya, si encara és president del govern espanyol. En tot cas, Escòcia hauria d'anar primer i Catalunya després, ja que les passes a fer serien molt similars. Escòcia preveu com a alternativa seguir temporalment el camí de Noruega, que és soci privilegiat de la Unió i és, segurament, el país més ric d'Europa gràcies a jaciments de petroli i gas, ben administrats pel govern.

En altres aspectes els dos països es diferencien molt. Escòcia té 5 milions d'habitants i Catalunya, 7,5. L'economia escocesa representa relativament poc dintre del Regne Unit, mentre que Catalunya, tot i tenir un 6% del territori espanyol i el 15% de la població, representa el 20% de la producció (PIB) i el 25% de les exportacions. Dit d'una altra manera, la independència d'Escòcia afectaria poc el conjunt de la britànica –petroli al marge–, mentre que la marxa de Catalunya suposaria una greu bufetada a l'economia espanyola, si no és que es produeix l'entrada immediata de Catalunya a la UE.

El petroli és l'element característic de l'economia escocesa –l'scotish oil–. Són jaciments que ja han passat el seu millor moment però que continuaran donant la quasi totalitat de la demanda britànica de petroli. Els jaciments són explotats per companyies estrangeres, però els impostos que generen són enormes i, actualment, la major part d'ells va cap a Londres, mentre amb una Escòcia independent es quedarien en el lloc d'origen. Catalunya no té petroli ni cap altra matèria primera, però Escòcia rep subvencions de Londres, mentre que Catalunya cedeix a Espanya una bona part dels impostos captats, la qual els distribueix com vol, sense pensar gaire en Catalunya.

El segon producte escocès després del petroli és el whisky, una beguda que ha guanyat la batalla arreu del món al brandi, al licor d'anís o a la ginebra. I la competència que li ha sortit –el bourbon americà o el whisky australià– no li fa ni ombra.

Les terres altes d'Escòcia (Highlands) són molt boniques si no plou –plou gairebé cada dia– i té unes bestiasses en forma de vaques que no conviden a jugar-hi. Són terrenys pobres que han inspirat simfonies escoceses a grans músics –com Mendelssohn– i que tenen una alta producció de bruc per fabricar el whisky, però molt baixa en productes alimentaris. Escòcia només pot comptar amb ciutats com Glasgow i Edimburg, que figuren en la primera divisió de ciutats, mentre que Aberdeen i Stirling –l'antiga capital escocesa– pertanyen a una clara segona divisió. Catalunya, en canvi, té una gran capital i una pila de petites ciutats que capitanegen unes comarques plenes de vida.

L'exemple d'Escòcia ens va bé a Catalunya. Són dos països civilitzats que han ignorat la violència i que tenen 300 anys de convivència amb un estat més gran i dominador. Si nosaltres podem parlar d'una Espanya castellana i centralista amb arguments contundents, Escòcia també en té, però no tan intensos com els que s'han creat a l'Estat espanyol.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.