pagesia
Conflicte a Benavent pel tancament de granges
Les normes municipals obliguen a traslladar les explotacions a menys de 150 metres de sòl urbanitzable
Els ramaders van al jutjat i se senten “perseguits”
L'organització agrària JARC-COAG Lleida va denunciar ahir el cas de dos grangers de Benavent de Segrià a qui l'Ajuntament vol “expropiar” sense indemnització les explotacions d'aviram. El conflicte arrenca de la modificació de les normes subsidiàries el 2002, que preveien un termini de deu anys perquè es traslladessin totes les explotacions del municipi que, tot i ser en sòl no urbanitzable, fossin “a una distància mínima de 150 metres del sòl urbà o urbanitzable”.
L'Ajuntament també ha revocat la llicència ambiental de dues de les explotacions, amb 300.000 i 15.000 pollastres. Aleix Pujol, un dels ramaders afectats, explica: “La granja és de la meva família des del 1969. Tinc tots els papers en regla. Ens sentim perseguits: hi ha set granges més al municipi i som els únics afectats.” La casa més propera la té a 400 metres: “Ens han denunciat dos veïns. Es veu que quan es van construir el xalet, fa pocs anys, no van veure que aquí hi havia una granja. Si volen un trasllat, que ens indemnitzin.”
LA FRASE
Trasllat sí, però amb compensació
El 2013 uns veïns van portar la granja del cosí de Pujol –l'altre afectat– al jutjat. L'Audiència de Lleida ha sentenciat que les normes urbanístiques s'han de complir, però es remet al TSJC per saber com s'ha de fer el trasllat de l'explotació. El president de JARC-COAG a Lleida, Joan C. Massot, assegura: “És una expropiació forçosa i, almenys, ha de rebre indemnització” de l'Ajuntament. Les dues granges sumen 13.500 m², a banda de naus i equipaments. “Sols la meva nau, de 1.500 m², costa uns 200.000 euros. Tinc 35 anys de feina de ramader per endavant i no em poden deixar sense res”, diu Aleix Pujol. JARC-COAG dona suport als ramaders i tem que el cas “creï un precedent. És un cas de convivència i l'Ajuntament, en un municipi agrícola, ha de planificar per garantir-la”.
