Càritas i l'acció social

Hi ha molta gent dolenta, però n'hi ha més de bona. Hi ha persones corruptes, però moltes més que no acceptarien cap mena de corrupció. Cal recordar això, ja que fa una temporada que els diaris i els mitjans de comunicació no paren de donar-nos notícies sobre nous casos de corrupció. Fa uns anys també es donaven, però per les causes que siguin les brutícies no es destapaven. Les notícies recolliran una estafa a 60 famílies d'un barri de Barcelona, com a mostra de l'eficàcia policial i al mateix temps com a mostra de la cobdícia dels nostres conciutadans. En canvi, no ens informaran si una persona ha deixat al morir una part de la seva fortuna a Sant Joan de Déu o a qualsevol institució benèfica. Les bones accions no interessen. Tots sabem que els municipis i la Generalitat destinen una bona quantitat de diners a necessitats socials dels més desvalguts, però els ajuts o no són suficients o no arriben a una població difícil de captar per un organisme públic.

He pensat en tot això al veure la Memòria Social de Càritas Diocesana de Barcelona. Quatre xifres tan sols, però suficients per a veure el seu gruix.

Càritas Barcelona va rebre els passats dos anys uns 100 milions d'euros, o sigui uns 50 milions per any. El 77% de les donacions van arribar de particulars i empreses privades i la resta, de fons públics. Les dades que donen sobre les persones que van rebre ajuda reflecteixen el mirall de la misèria –no de la pobresa– barcelonina: un 50% nascuts a l'estranger, que vol dir immigrants de l'Àfrica o refugiats de països en guerra, el 70% tenen més de 30 anys.

Al servei de Càritas hi ha persones que treballen sense cobrar, només per amor a Déu o al proïsme, que és el mateix. Superen per molt les que surten del jutjat emmanillades i entren en el furgó dels detinguts. Però no surten mai als diaris. Hi ha diaris catalans que presenten periòdicament una empresa nova que exporta la seva producció a Singapur o a Kuwait. Seria bo que, de tant en tant, expliquessin alguna d'aquests obres socials. Potser aleshores aniríem més tranquils a dormir. I més esperançats.

Hi ha més obres socials que Càritas. L'Obra Social La Caixa o La Marató de TV3 per exemple. Aquesta darrera té l'avantatge que arriba a totes les llars i estimula la nostra part bondadosa. La Marató recull diners per als afectats per determinades malalties, mentre Càritas i altres obres com ella ajuden aquelles persones a les quals no arriben els ajuts públics. Els miserables, en general, no es deixen veure, ni a la porta de les esglésies, ni a les cantonades dels barris benestants. Tenen una dignitat que els impedeix pidolar.

Una crítica i una recomanació a Càritas: que presentin la seva obra, acollint-se als criteris comptables tradicionals. Aleshores les xifres que donen s'entendrien més.

Acabo amb una frase d'un economista americà, Jeffrey Sachs, a qui confio que li donaran el Nobel un any o altre. Diu: “Les societats sortiran beneficiades en el seu conjunt si troben la manera de promoure els valors de la generositat, la compassió i el voluntariat, enfront del materialisme individualista. Sachs treballa sobretot per a l'ONU. S'explica això a les nostres escoles de negocis?