agricultura ecològica
L' agroalimentació ecològica augmenta les vendes un 38%
El 2016 consolida la tendència al creixement de tot el sector, que ja el formen 3.200 operadors a Catalunya
Amb 86.700 hectàrees, Lleida és la primera demarcació en superfície i també on més creix; el 23% en un any
Quasi la meitat de les vendes es fan al mercat català, seguit de la UE
De ser una opció productiva residual i amb clients convençuts però escassos, any rere any la producció agroalimentària ecològica exhibeix múscul, amb un fort ritme de creixement que l'ha convertit en un sector destacat del mercat agroalimentari. Els resultats del 2016 avalen el que ja s'aprecia al mercat des de fa pocs anys: les cooperatives de consumidors i les botigues al detall es mantenen com a canals de venda, però s'hi han incorporat les grans distribuïdores, que no han dubtat a incloure la gamma ecològica als lineals, empesos per un consumidor cada cop més preocupat per la salut i el medi ambient.
Els aliments ecològics són més cars que els convencionals, perquè les produccions queden sovint escurçades per les restriccions en els fitosanitaris i els costos de producció més elevats. Malgrat això i el context de crisi econòmica, pocs sectors agroalimentaris poden enaltir-se pels creixements de la facturació del 38% en un sol any, com va passar amb l'ecològic entre el 2015 i el 2016. Assolint unes vendes que evidencien que queda encara camí per córrer: 400 milions. Les vendes es concentren a Catalunya (45%), seguides de les exportacions a la UE (24%) i només un 18% a Espanya, amb grans zones de conreu. Això sí, i al contrari d'altres produccions, “les dades de l'any passat ja ens deien que anava bé i que tot el sector evoluciona positivament, i els resultats confirmen la tendència”, va afirmar ahir la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret.
El 2016, els operadors van incrementar en un 7,43%, situant-se en els 3.238, segons les dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). Ben lluny queden els 236 operadors del 1995, 4 anys després d'haver-se creat el CCPAE, organisme de control i certificació del sector, aleshores pioner a l'Estat espanyol. “En vint anys, la producció ecològica ha passat de ser testimonial a convertir-se en un sector important”, destacava el president del CCPAE, Daniel Valls. La superfície de producció ecològica augmenta un 21%, arribant a les 170.000 hectàrees inscrites amb gairebé 2.000 productors, molts d'ells joves pagesos. La demarcació de Lleida concentra gairebé la meitat de la superfície conreada (86.700 hectàrees) i és també on més creix, un 23,21%. La segueixen Girona, Barcelona i Tarragona. Dues terceres parts són prats, pastures i farratges destinats a alimentar el bestiar de producció ecològica.
Per conreus, el sector del vi i el cava va ser un dels primers a confiar en l'ecològica i hi manté un pes molt important que continua creixent: el 40% del total, amb un increment del 18,3% de la superfície plantada fins a les 13.852 hectàrees.
Els fruiters avancen
El 2016 destacava l'olivera de producció ecològica com a segon sector, amb el 23% sobre tots els cultius i un creixement del 7,27%. Tot i ser encara a la cua i no arribar al miler d'hectàrees, cal destacar l'increment dels fruiters, que és del 38,8%. El pressupost del govern dedicat a l'ecològica ha passat dels 625.000 euros previstos als 5,5 milions finals.
L'agroindústria ecològica també manté l'embranzida. Dominada pels comercialitzadors i distribuïdors –un 19% del total–, l'any passat aquests operadors encara van créixer un 6,54%.
LA XIFRA
LA XIFRA
Més promoció del consum de carn ecològica
A Catalunya, la ramaderia ecològica se situa encara lluny de les xifres de la producció vegetal, amb 834 explotacions. Més de la meitat corresponen a l'avicultura d'ous. Tot i ser la més implantada, la producció del vaquí destaca el 2016, perquè, contràriament a la resta de produccions ecològiques, no creix en nous productors.
La consellera d'Agricultura ha anunciat que la setmana vinent es crearà un grup de treball de ramaderia ecològica “per poder identificar les problemàtiques específiques del sector i proposar mesures d'actuació”. El govern avança la participació de tot el sector ramader, i considera que cal “reforçar, sobretot, la comercialització i promoció”. Arran del context de crisi del sector lleter, el grup d'experts multidisciplinaris apunta la possibilitat de diversificar cap a la producció ecològica.
