JORGE SOLA
, PROFESSOR DE SOCIOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS
“Europa no és un projecte democràtic, sinó elitista”
“La Unió Europea és el millor exemple de com una institució supranacional ha estat incapaç de crear una democràcia global”
“Confereix molt de poder a institucions antidemocràtiques com el Banc Central Europeu”
“L'euro sembla un model fracassat, però seria bo donar-li sortida d'una forma coordinada, gradual i planificada”
Estudia els perills de la globalit- zació
Jorge Sola és doctor en sociologia a la Universitat de les Illes Balears. Les seves àrees d'estudi són la sociologia econòmica, política i de la teoria social. Està preocupat pels perills que amenacen la democràcia avui dia, com ara la globalització econòmica i la manca de participació política per part de la ciutadania. Sola veu la política com la resolució dels assumptes comuns mitjançant la deliberació col·lectiva. El sociòleg teixeix tot un discurs al voltant del comportament polític ciutadà.
El problema no és de quins instruments disposem, sinó quin tipus de ciutadà crea la política
Jorge Sola, que va participar en una ponència al Palau Macaya de l'Obra Social La Caixa, creu que els principals perills per a la democràcia són els processos de globalització econòmics, la retirada de la ciutadania de l'esfera política i els canvis en els formats del debat públic.
Per què diu que la globalització ens condueix a un empobriment democràtic?
La globalització cada vegada fa un paper més important en l'economia productiva dels països. Elements com l'obertura del mercat i la financialització redueixen la capacitat de l'estat nació per fer política i, alhora, aquesta pèrdua de sobirania no s'ha compensat amb una governança global.
Creu que les institucions supranacionals, com la Unió Europea, allunyen el ciutadà de la participació democràtica i redueixen la seva capacitat d'influir en el disseny de les polítiques públiques?
La Unió Europea és el millor exemple de com una institució supranacional ha estat incapaç de crear una democràcia global. Amb el temps hem pogut observar que Europa no és un projecte democràtic, sinó elitista. Allunya les seves decisions de les pressions dels actors nacionals i confereix molt de poder a institucions antidemocràtiques com el Banc Central Europeu.
Aquesta distància de la Unió Europea pot generar al ciutadà la sensació que no té el control de les decisions que es prenen?
És clar que sí. Un dels problemes principals de la Unió Europea és que no dona l'opció al ciutadà de participar en la presa de decisions i crea una barrera on alguns governs s'escuden per defugir les possibles crítiques. De fet, quan el poder no rau només en l'estat nació, alguns governants s'escuden en la Unió Europea per prendre decisions impopulars, ja que la responsabilitat de decisió queda difosa i és complicat per al ciutadà poder identificar els responsables d'una política concreta.
Ha parlat del caràcter antidemocràtic del Banc Central Europeu i de les seves polítiques. Si a aquest fet hi afegim casos com el d'Espanya, que té un deute pràcticament igual al seu PIB, on queda la sobirania econòmica dels països?
La situació actual és insostenible a mitjà termini. L'euro com a moneda única té l'efecte d'ampliar les diferències que hi ha dins d'Europa. Les economies del centre del continent han intentat superar la crisi econòmica a través d'empobrir els estats del sud. L'euro sembla un model fracassat però seria bo donar-li sortida d'una forma coordinada, gradual i planificada, abans que acabi saltant pels aires.
Podríem explicar el sorgiment de líders polítics, com Trump o Le Pen, defensors del proteccionisme i de la reivindicació nacional, a partir de l'empobriment de la democràcia generat per la globalització?
De fet, aquests actors són la resposta a l'efecte de la globalització com a fenomen històric. La teoria del doble moviment defensa que la societat pot respondre a la globalització del mercat en dos sentits per tal d'equilibrar els seus elements desestabilitzadors. Aquest moviment pot representar-se de forma reaccionària o democratitzadora. En el cas dels Estats Units, Trump sorgeix com a resposta reaccionària a la crisi social. En canvi, si hagués guanyat Sanders ens trobaríem davant una resposta democratitzadora.
L'onada globalitzadora dels últims anys pot donar lloc a un retrocés de caràcter proteccionista?
Crec que hi ha signes que assenyalen justament aquest retrocés. Des del meu punt de vista, l'important no és que hi hagi o no aquest pas enrere, sinó com ho gestionaran els diferents actors internacionals. Pot passar que cada país assumeixi aquesta situació egoistament o que, en canvi, es doni una sortida col·lectiva i coordinada que generi algun tipus de règim global moderat.
Diu que ens trobem davant una retirada de la ciutadania de l'esfera política. Tot i així, sembla que el ciutadà hauria de tenir més eines que mai, com ara les noves tecnologies, per poder participar en la política.
El problema no són els instruments ni l'accés a les noves tecnologies. Hi ha certs censors invisibles que fan que molts ciutadans no participin políticament, en especial aquells que viuen en capes socials més desfavorides. Aquests factors censuradors poden ser la falta de capital social per accedir a alguns espais polítics concrets o la manca de capital simbòlic que els permeti separar del debat públic allò important del pur soroll. Així doncs, el problema fonamental no és de quin tipus d'instruments o noves tecnologies disposem, sinó quin tipus de ciutadà crea la política i quin espai polític es facilita per generar la deliberació necessària en qualsevol societat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
