Valls reclama a Rajoy un clar suport per l'AEM

Barcelona té molts punts en la cursa de les principals ciutats que aspiren a acollir l'Agència Europea del Medicament (AEM) quan aquesta hagi d'abandonar la seva seu actual, Londres, a conseqüència del Brexit. Ni la decisió ni el trasllat seran immediats, però, segons va explicar ahir Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, serà crucial el paper que tingui el president espanyol, Mariano Rajoy, com a portaveu i defensor de la candidatura catalana, ja que la ubicació final la decidirà el consell de presidents de la UE.

Per Valls, la disponibilitat d'un espai adequat com és la torre Agbar per acollir els 900 empleats de l'agència i altres factors com ara les infraestructures, l'oferta educativa i sanitària, i la cultura econòmica del país, situen Barcelona en el top 5 de les candidates, en què també figuren Copenhaguen, Amsterdam, Estocolm i Viena.

Valls, que veu l'objectiu “perfectament assolible”, no va estalviar retrets a les actuacions recents del govern espanyol respecte a l'economia catalana, i va reclamar, per exemple, “més coordinació” en els missatges, sovint contradictoris, que els representants espanyols fan sobre les inversions promeses i les que acaben executant. A més, va deplorar que “els pressupostos es quadrin a còpia de retallar inversions en la locomotora econòmica de l'Estat”.

Valls va assenyalar que l'opció de Barcelona és vista de bon ull pels funcionaris que ara són a Londres i va descartar que el procés sobiranista pugui afectar la decisió, perquè “l'economia funciona al marge de la política”.

De moment, la taula de política econòmica de la institució, fòrum presidit per Jaume Guardiola, conseller delegat de Banc Sabadell, ja ha manifestat el seu suport a la candidatura i l'ha acompanyat amb un informe del gabinet d'estudis de la Cambra que destaca el pes del sector de les ciències de la salut en l'economia catalana, dins de la qual representa un 3,8% de les vendes brutes totals i on els subsectors de creixements més ràpids són el biotecnològic i el de tecnologies mèdiques.

Per donar una idea de la rellevància de les xifres, Valls va recordar que la facturació d'aquest sector és equiparable a la de la suma de l'hostaleria i la restauració. Quant a llocs de treball generats, la Cambra calcula que supera de molt els 50.000, segons dades del 2014, després d'un increment del 18,6% en comparació amb el 2011. “El subsector farmacèutic pràcticament no ha perdut feines tot i la recessió –va remarcar Valls– i els subsectors més dinàmics registren forts creixements d'ocupació en l'últim tram de la crisi.”

L'informe conclou que tant la productivitat de sectors com ara el farmacèutic com el seu nivell salarial pràcticament dupliquen les respectives mitjanes de l'economia i que en els últims setze anys les exportacions de productes farmacèutics catalans s'han multiplicat per cinc i ja són gairebé un 8% del total exportat, a més de ser el sector que més despesa fa en R+D.