1 de Maig: reivindicar allò que és nostre

Celebrem el Primer de Maig envoltats d'elements que generen neguit i incerteses a la classe treballadora, desdibuixada després de nou anys de llarga i profunda crisi que ha servit a alguns per treure'n rèdit acumulant riquesa, desmantellant drets de ciutadania i debilitant el marc democràtic. CCOO vol canviar d'escenari amb el compromís d'una organització a l'ofensiva, feminitzada, lluitant contra la precarietat i compromesa amb la construcció d'un país on les persones treballadores ho puguin decidir tot. On la reconstrucció d'un marc de drets del treball permeti armar un nou model de relacions laborals que interpreti la nova realitat del teixit productiu, sense conformismes, amb la participació de la gent treballadora en la vida de les empreses, amb nous marcs democràtics. Fem una crida als treballadors i a les treballadores a passar a l'ofensiva, perquè el moment econòmic i polític és diferent i perquè ja no hi ha excuses.

L'economia creix i les polítiques no serveixen per rescatar les persones de la pobresa i la desigualtat. Es rescaten bancs i autopistes, però no s'implementen polítiques d'ocupació estable, ni mesures de protecció social. Les empreses recuperen benefici, però molts salaris no arriben ni tan sols al ritme dels preus al consum. Creixen les exportacions i la capacitat productiva, però no les inversions industrials i tecnològiques. I es desincentiva la investigació i el desenvolupament. Milloren els ingressos de l'Estat, però no es trasllada a la despesa social ni a la recuperació de drets en sanitat, educació, protecció social, pensions. I seguim patint l'estrenyiment del setge democràtic en l'exercici de drets com el de vaga i manifestació, o la “llei mordassa”, que serveixen per encausar sindicalistes, o pitjor encara, construir murs de la vergonya a la UE que tenen milers de persones fugides de la guerra i la misèria a les portes de les nostres fronteres sense rebre el dret d'asil emparat per les lleis internacionals. La societat està menys resignada i exigeix posar fi a l'austericidi i rebutja la pobresa i la desigualtat. I hem d'organitzar la resposta. És el moment de reivindicar el que és nostre. Més i millors llocs de treball, millors salaris i condicions laborals, més quotes d'igualtat de gènere, més inversió en sanitat, educació, protecció social, millors pensions, més inversió en un canvi de model productiu amb la indústria com a motor econòmic d'un sector serveis que abandoni l'estacionalitat i el baix cost i que aposti pel valor afegit. L'1 de Maig ha de refermar la voluntat dels treballadors i les treballadores de reactivar la nostra capacitat reivindicativa per recuperar els nostres drets i construir-ne de nous, que eradiqui la precarietat i construeixi espais de cohesió social, que reforci l'estat del benestar i la democràcia.