Treballs precaris són vides precàries!

Hem sortit de la crisi? La macroeconomia potser sí, els treballadors rotundament no, i les dades així ho demostren. De les més de 40.000 persones que encara es troben a l'atur a la demarcació, 15.000 ja no cobren prestació i 15.000 més reben com a màxim 426 euros. El 86% de la contractació a la demarcació és temporal, el 12% dels treballadors són pobres i la pensió mitjana és de 836 euros.

Les últimes reformes laborals són les lleis que més pobresa, desigualtat i indefensió per a la classe treballadora han creat en aquest país. Es van imposar per afavorir la patronal i destruir la negociació col·lectiva, eina de progrés i redistribució de la riquesa, i el resultat ha estat l'aparició d'una nova classe social, el precariat, la creació d'un mercat laboral basat en l'explotació despietada i un model social en què la pobresa és estructural. Ens volen fer creure que aquesta situació és inevitable, però no és així. El que vol la patronal és continuar augmentant els seus beneficis a costa dels nostres salaris, dels nostres drets i de la nostra salut.

Un clar exemple és el sector turístic, cada cop més creixent al nostre territori però alhora cada cop més precari. Una part de culpa és de les empreses multiserveis, utilitzades pels empresaris per externalitzar tot tipus de tasques, degradant encara més les condicions laborals i pagant la meitat als treballadors. Una autèntica xacra que s'ha expandit gràcies a la darrera reforma laboral, que permet a aquestes empreses aplicar els seus propis convenis amb condicions molt per sota dels convenis sectorials.

Però també les administracions s'han apuntat a les externalitzacions sistemàtiques, en aquest cas amb un doble perjudici: la precarització de les plantilles i l'empitjorament dels serveis públics. És el cas dels serveis de neteja dels parcs de bombers i les comissaries de mossos de les comarques gironines i de la residència Puig d'en Roca, fent adjudicacions a empreses com Kluh Linaer, que sistemàticament no paga els treballadors. També pateixen situacions de degradació laboral els treballadors de la seguretat privada de l'Aeroport de Girona o les treballadores dels serveis d'atenció domiciliària del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. La llista seria llarga.

Des de la UGT de les comarques gironines fem una aposta decidida per la indústria, ja que no podem dependre solament de treballs de temporada. Necessitem l'estabilitat que ofereix un teixit industrial modern, i per això cal el suport i la inversió de l'administració. En aquest àmbit, volem destacar dos casos que ens empenyen a l'optimisme: la fàbrica de motocicletes Gas Gas de Salt i la històrica fàbrica de filatures Nylstar de Blanes, on el sindicalisme constructiu de la UGT i uns treballadors i delegats que no saben què vol dir rendir-se han aconseguit salvar les dues empreses.

Ha arribat el moment de passar a l'ofensiva. La UGT ens hem declarat en mobilització permanent, perquè sense pressionar al carrer i als centres de treball la negociació ja no funciona. Hem de demostrar la nostra força per derogar les reformes laborals i la reforma de les pensions. Per exigir increments salarials que ens permetin recuperar el poder adquisitiu perdut durant els darrers anys, perquè si augmenta la riquesa del país i de les empreses ja no hi ha excusa per no augmentar els sous dels treballadors. Per revertir les retallades al sector públic i als seus professionals i enfortir l'estat del benestar. I per reivindicar inversions en indústria, ocupació de qualitat i una renda garantida de ciutadania. El Primer de Maig vol ser un crit que desperti els indiferents, que doni coratge als que tenen por, que alerti els poderosos i que ens faci sentir més units en una lluita que continua.