L'any de Pallete a Telefónica

Telefónica va presentar ahir els resultats del primer trimestre, amb un benefici net de 779 milions d'euros, un 42,2% més que l'obtingut en el mateix període de l'any passat, després d'ajustar el resultat d'ara fa un any per la inclusió d'O2 en el perímetre del grup el 2016, segons va anunciar ahir la companyia. Telefónica va tenir entre el gener i el març uns ingressos de 13.132.000 d'euros, un 5% més que un any enrere. El resultat brut d'explotació va créixer un 4,8% fins a 4.021.000 d'euros, encara que en termes orgànics aquesta puja va quedar en un 1,3%. El deute de la companyia es va situar en 48.766.000 el 31 de març, 171 milions més que al tancament del 2016, tot i la generació de caixa lliure de 599 milions.

Balanç d'un any

El president executiu de la companyia, José María Álvarez-Pallete, ha celebrat fa poc el seu primer aniversari en el càrrec, un any en què ha hagut d'abordar la reducció de l'elevat deute de la companyia, amb decisions difícils com ara la retallada del dividend, i en què, malgrat l'impacte del Brexit, ha aconseguit finalment el suport dels inversors.

El 8 d'abril del 2016, quan el consell d'administració de Telefónica li va lliurar les regnes de la companyia, després de gairebé 16 anys de presidència de César Alierta, les accions del grup van tancar a 9,107 euros. Tretze mesos després, els títols s'han revalorat més d'un 10%.

El mercat ja va interpretar el primer dia que Álvarez-Pallete era digne successor d'Alierta i les accions de la companyia van reaccionar amb puges de més d'un 1%. De fet, la revaloració de les accions s'ha convertit en el seu principal aval, com reflecteix el fet que Telefónica hagi estat l'empresa europea de telecomunicacions que millor comportament ha tingut dins del sector en els últims mesos, tot i que ahir va perdre un 4% després de presentar els resultats trimestrals.

Álvarez-Pallete dona una imatge una mica més jove i fresca que Alierta per encarar un futur orientat a la digitalització. Aquest és per a ell un objectiu prioritari, ho va subratllar no fa gaire en un fòrum patronal: “L'Estat espanyol ha de situar la digitalització en un lloc de privilegi en la seva agenda política i econòmica [...] per tal que pugui tractar el descens de vida de les empreses, dur la transformació digital a tots els sectors i garantir una distribució més equitativa de la riquesa”, va dir. En un altre fòrum, també ha estimat que a l'Estat espanyol li falta inversió en I+R (actualment equival a un 1,22% del PIB) i més col·laboració pública-privada.

Més d'un entrebanc

El primer any d'Álvarez-Pallete com a president executiu de Telefónica no ha estat fàcil. Possiblement els dos pitjors moments han tingut a veure amb el seu negoci al Regne Unit: el rebuig de la Comissió Europea a la venda d'O2 a Hutchison i la victòria del Brexit. El maig del 2016 va encaixar el primer gran revés, quan la Comissió Europea va vetar la venda de la filial britànica per l'impacte en la competència, una operació clau per aconseguir la reducció del deute i mantenir un generós dividend. L'operació d'O2 tombada per Brussel·les hauria produït un ingrés de caixa de 13.000 milions d'euros. Al bloqueig de l'operació es va sumar la caiguda de la lliura esterlina i les perspectives del negoci al Regne Unit. La victòria del Brexit va complicar qualsevol alternativa a curt termini plantejada per Telefónica per a O2, com ara una sortida a borsa que continua sobre la taula, i va fer que les accions de la companyia caiguessin fins als 7,45 euros.

Telefónica volia també treure a borsa la seva filial d'infraestructures Telxius, però es va fer enrere i fins en va posar un 40% a la venda. La paralització d'aquestes operacions borsàries la va obligar a prendre altres mesures per reduir el seu elevat deute, i així és com va decidir retallar el dividend. Aquestes decisions no van pas disgustar ni els analistes ni als inversors. Al cap i a la fi, va aconseguir retallar un 6% el deute, que era precisament la seva debilitat. I una esperada acceleració en la generació de caixa, el favorable entorn macroeconòmic i un procés ordenat de desinversions poden fer-lo encara més tolerable.

Cop d'efecte

El president de Telefónica es va permetre encara un cop d'efecte. Álvarez-Pallete va rebre el 2016 una retribució de 5,36 milions d'euros, un 0,6% menys que l'any anterior, ja que va renunciar al sou que li correspondria com a president executiu i continua amb el que tenia quan només era conseller delegat, un 13,8% inferior. També va renunciar a la remuneració fixa com a president del consell d'administració i com a president de la comissió delegada.