El TSJC canvia el seu criteri en veure abús amb els interins

Canvi radical de la doctrina fins ara aplicada per la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en declarar que “hi ha abús de dret quan es manté una plantilla paral·lela de substituts per cobrir necessitats estructurals perfectaments previstes, com la que té l'hospital Clínic de Barcelona”. Així ho asseguren la majoria dels 23 magistrats en un ple de la sala social, celebrat el 2 de maig i per unificar criteri, en què donen la raó a una infermera contractada d'interina des del 2011 i a qui ara concedeixen la categoria d'“indefinida no fixa”. Dos magistrats han expressat el seu vot en contra.

El cas es remunta a l'octubre del 2016, quan la titular del jutjat social número 12 de Barcelona, la magistrada Amaya Olivas, va sentenciar a favor d'aquesta diplomada en infermeria, que va subscriure 263 contractes d'interinitat del juliol del 2011 al desembre de 2014 en torn de nit al Clínic, i li va reconèixer el dret com a “treballadora fixa de plantilla, amb totes les conseqüències legals inherents”.

L'hospital Clínic va presentar recurs contra aquesta resolució, que va resoldre la sala social del TSJC. En la resolució, la sala subscriu la sentència de primera instància pel que fa al fons de la qüestió, en què la magistrada Olivas fa una revisió de la jurisprudència en aplicar una sentència del Tribunal de Justícia Europeu del 2016, contra el Servei Madrileny de Salut. El TSJC només puntualitza que se li concedeix la categoria d'“indefinida no fixa” no pas de “fixa de plantilla”, com es deia inicialment.

En la sentència, el magistrat Daniel Bartomeus, ponent de la resolució de la sala social del TSJC, hi exposa que amb anterioritat la sala havia resolt altres litigis contra l'hospital Clínic i fins ara havien considerat ajustats a la legalitat els contractes temporals realitzats pel centre perquè, tot i el seu elevat nombre, són per cobrir absències de titulars amb dret a reserva de llocs de treball. Hi afegeix que, el desembre del 2016, la sala va rebutjar la fixació d'una indemnització a una treballadora substituta, també del Clínic, tot aplicant una altra resolució europea.

En el cas de la infermera, però, la sala social –segons Bartomeus– “confirma la sentència d'instància i es planteja la revisió de la seva doctrina en constatar l'abús en la utilització de contractes temporals” i a la vista dels fets hi afegeix que: “S'evidencia que l'hospital Clínic utilitza de manera regular contractes d'interinatge o eventuals per cobrir necessitats permanents de mà d'obra, de manera que, en clar abús de dret, manté un cos de treballadors suplents paral·lel al cos de treballadors fixos, mantenint dues plantilles, la permanent fixa i la de substitucions temporal i precària.” Insisteix que, en aquest cas, “el Clínic no usa només la contractació interina per a casos de difícil previsió com ara baixes per accident o malaltia, sinó també per a supòsits previsibles com ara les vacances i els permisos”, acció contrària a la normativa i directiva europees.