La Garrotxa, a dalt del podi de les patents industrials
És la comarca que en proporció té més sol·licituds del país
El Gironès, segona en aquest rànquing, en canvi, és la tercera en competitivitat
Ho diu un estudi que les compara totes
La Garrotxa treu bones posicions en tres dels deu indicadors
La Garrotxa és la comarca de Catalunya amb un major nombre de sol·licituds de patents per milió d’habitants en el període 2013-2015. Ho revela l’índex ADEPG-FEGP de competitivitat territorial, elaborat per l’equip Activa Prospect amb la col·laboració de CaixaBank i el suport de la Diputació de Barcelona i de l’Agència de Desenvolupament Node Garraf, que analitza deu indicadors per a cadascuna de les 42 comarques del país. La xifra concreta és de 749,2 sol·licituds per milió d’habitants. La comarca baixa al lloc 13 de 42 pel que fa al nombre de sol·licituds de marques per milió d’habitants i pel mateix període, amb 2.693,4.
Quant al primer d’aquests indicadors, segueixen la comarca de la Garrotxa, el Gironès, al lloc 10 del rànquing (200); la Cerdanya (167,9), al 15; el Ripollès (157,8), al 18; l’Alt Empordà (150,2), al 20; la Selva (118,7), al 23; el Baix Empordà (105,8), al 26, i el Pla de l’Estany (63,4), al 33. I, quant al segon, l’encapçala el Gironès (3.432,6), al lloc 8, abans que la Garrotxa; a la qual segueix l’Alt Empordà (2.667,4), al 14; la Cerdanya (2.406,3), al 18; el Baix Empordà (2.055,1), al 26; el Pla de l’Estany (1.775,7), al 31; la Selva (1.667,1) i el Ripollès (1.617,9), al 32 i el 33, respectivament.
En canvi, pel que fa a societats constituïdes per cada 10.000 habitants de 16-64 anys (xifres de 2016), l’Alt Empordà i la Cerdanya ocupen els llocs 2 i 3 amb 56 i 53, respectivament; seguides pel Gironès, al 9 amb 42; el Baix Empordà, a l’11 amb 40,8; la Selva, al 14 amb 36,8; el Pla de l’Estany, al 19 amb 32,7; la Garrotxa, al 24 amb 29,4, i el Ripollès, al 35 amb 23,7.
La Garrotxa ha tret molt bones posicions en tres dels deu indicadors: en innovació i desenvolupament tecnològic (quart lloc); en sostenibilitat social (quart) i en disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures (desè).
El Pla de l’Estany ha destacat en innovació i desenvolupament (15); l’Alt Empordà, en volum de mercat i activitat (11); la Selva, en accés a clients i proveïdors i a la informació (12); el Baix Empordà, en volum de mercat i d’activitat (10); la Cerdanya, en sostenibilitat mediambiental (2) i també social (3), i el Ripollès, també en aquest últim (6).
Els deu índexs en què es fonamenta l’estudi són la sostenibilitat social, la disponibilitat de pols de desenvolupament i infraestructures, la sostenibilitat mediambiental, l’accés als mercats de clients i proveïdors, l’accés a la informació, la qualificació dels recursos humans i recursos per a l’educació i la formació professional, la innovació, el desenvolupament tecnològic, la infraestructura de transport i comunicacions, el volum de mercat i d’activitat, la disponibilitat de sòl i espai per a l’activitat econòmica i l’esperit emprenedor i dinamisme empresarial.
LES XIFRES
“Sembla que només sapiguem fer embotits”
“A la Garrotxa sembla que només sapiguem fer embotits o que només tinguem l’escorxador”, afirma amb contundència el regidor de Promoció Econòmica de l’Ajuntament d’Olot, Estanis Vayreda, que hi afegeix que els resultats de l’estudi que estableix l’índex de competitivitat territorial ratifica l’important avenç en innovació tecnològica de la comarca que han anat constatant des de l’Agència d’Innovació i Desenvolupament de la Garrotxa (Dinàmig). Segons ell, al teixit empresarial de la Garrotxa s’ha implantat des de fa molts anys la cultura de reinvertir una part important dels beneficis. “Les empreses de la comarca inverteixen en innovació i en maquinària i no s’embarquen en aventures estranyes”, ha sentenciat, posant com un dels molts exemples Alzamora Packaging, de Begudà (Sant Joan les Fonts), que té una maquinària única a Europa. El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, ha coincidit amb la radiografia que Vayreda ha fet del sector industrial de la comarca, que és el que genera la majoria de les patents. Segons ell, les empreses estan ben capitalitzades i han sabut apostar per la internacionalització amb uns índexs d’exportació molt rellevants. Segons l’Observatori Econòmic, Mediambiental i Social de la Garrotxa del 2016, a la comarca hi ha 22.382 llocs de treball i 1.966 empreses. El gruix més important per sectors són els serveis (53,7%) i la indústria (36,7%), amb 11.896 i 8.129 treballadors, respectivament. Ja a més distància hi ha la construcció (6,9%) i l’agricultura(2,7%).
