Economia
Encomanat a tots els sants
David Juvanteny manté viu un petit taller d’imatgeria religiosa, l’únic que juntament amb L’Art Cristià sobreviu a Olot
Ser treballador únic, produir segons comanda i fer restauracions li permet resistir, de moment
Resistir. Això és el que ha sabut fer –tot i que cada vegada li costa més– David Juvanteny, d’Artesania Juvanteny, un jove olotí que manté dempeus un petit taller d’imatgeria religiosa que va començar el seu pare l’any 1973. Últimament, n’han tancat dos més i, juntament amb el seu, queda L’Art Cristià, el primer que es va fundar. El manté viu perquè no hi perd diners, per no deixar perdre una activitat artesanal més que centenària pròpia de l’ADN olotí i per respecte a les hores de feina –i maldecaps– que hi ha esmerçat el seu pare.
Podria semblar que la competència de la imatgeria religiosa industrial de països del sud-est asiàtic –especialment la Xina– ha fet mal als tallers de sants d’Olot; res més lluny de la realitat. David Juvanteny assegura que aquesta competència ha jugat a favor seu, en el sentit que ha donat valor a les peces fetes a la capital garrotxina, pel procés estrictament artesanal que se segueix en la seva fabricació i pels materials que s’utilitzen. Un sant d’Olot és garantia de qualitat artesanal, i això té un mercat i es paga bé.
Juvanteny explica que, durant els últims anys, s’ha posat de moda la resina com a material per fer els sants. “És més barata, però les imatges fetes amb aquest material només duren quinze anys, perquè costa curar la resina”, indica. En canvi, ell restaura sants que es van fer fa més de cent anys. I quin és el secret? Doncs el procés i l’experiència acumulada durant anys, però sobretot el material, l’anomenada pasta cartró, una barreja de escaiola, cola de conill feta a partir de restes orgàniques, arpillera i blanc d’Espanya.
A part de mantenir el procés artesanal, l’altre secret de la pervivència del seu negoci és que treballa segons comanda i que s’ho fa tot ell, és amo i treballador únic. “Soc autònom i, si no puc cobrar, no cobro”, sentencia. I hi afegeix que l’experiència li ha ensenyat que es tracta d’un negoci amb moments de molta producció i demanda i d’altres en què quasi no hi ha activitat. “Cal ser prudent i no comptar amb un nivell d’ingressos similar al llarg de tot l’any”, diu, coneixedor del funcionament empresarial de la imatgeria.
Restaurar
David Juvanteny explica que ha trobat una altra via per mantenir dempeus el seu negoci. Es tracta de les restauracions d’imatges religioses fetes amb els materials tradicionals. A vegades, ha de refer o reparar alguna part, i d’altres, només repintar o retocar la pintura. Això fa que s’hagi de desplaçar per fer la valoració de les imatges, per saber si hi ha d’haver informes de les administracions pertinents en el cas que tinguin importància patrimonial. N’ha fet a la Catalunya del Nord, a Itàlia i a diversos punts de la península Ibèrica.
Els mercats on fa arribar els seus sants són sobretot l’Estat espanyol i el francès, tot i que rep encàrrecs d’altres indrets del món. La producció anual oscil·la entre els 1.000 i 1.500 sants –cal tenir en compte, matisa ell mateix, que aquesta quantitat inclou les peces de nens Jesús de petit format– amb preus entre els 10 euros i els 14.000, quan són imatges de gran format.
Té models propis i els que ha adquirit d’altres tallers que han tancat. Moltes vegades fa sants a mida i a petició del client aplicant els atributs distintius del sant en qüestió a un model estàndard. La feina és artesanal.
“No puc deixar-ho perdre”, afirma David Juvanteny, recordant que el seu pare es va iniciar en la feina de petit treballant en diferents tallers com L’Art Model o Can Mató, per citar-ne només un parell. I Olot no pot deixar perdre aquest taller.
