Treball qualificat

Vet aquí una brevíssima història del treball qualificat. Durant la Revolució Agrícola, el treball qualificat el fan els que han substituït el treball manual amb la utilització dels animals domèstics, com el bou amb una arada romana; o el cavaller que supera tot el que podria fer caminant, sobretot després del descobriment dels estreps; o el mariner que navega a la vela en lloc dels remers, etc. És una revolució que durarà molts segles. En aquest cas, el treballador no qualificat queda sense feina, però es creen molts treballs per als més hàbils.

La Revolució Industrial cobreix els segles XIX i XX. Les màquines substitueixen més que mai el treball manual. Apareixen màquines de vapor i, després, elèctriques. Les màquines s’apliquen també als mitjans de transport: ferrocarrils, automòbils, aeroplans, vaixells... La complexitat del treball o de l’obra industrial exigeix la figura del director, responsable del capital i de fer que el treballador funcioni. La maquinària segueix un ràpid desenvolupament de la tecnologia en poques dotzenes d’anys. Som en els anys que tan bé va descriure Karl Marx, en un estudi de la societat del seu temps. Els “parias de la Tierra”, segons la lletra de La Internacional, són els mancats de coneixements per regular la producció industrial, i que queden sense feina. Es crea un atur format per les persones que no han pogut o no han volgut seguir la revolució de les màquines, fins que una nova generació amb nous coneixements els substitueix. Les noves tecnologies compensen la pèrdua de treball dels no qualificats.

Finalment, entrem en una nova etapa de creixement. L’etapa digital. S’hi combinen tres elements: internet, informàtica i robòtica. No se’n pot dir encara gran cosa, tot i que sembla que serà més curta que les anteriors. Les fàbriques fabriquen més i amb menys treballadors. L’espai de producció és un element relatiu. Els informàtics indis fan la meitat de les declaracions de la renda dels americans. Hi ha gent que treballa a Barcelona per a una empresa californiana. Només s’ha d’adaptar a l’horari del nucli de l’empresa. La tecnologia s’introdueix en països endarrerits: més de la meitat del moviment bancari de Kenya es fa pel telèfon mòbil, seguint una tècnica en què els europeus tot just hem entrat.

La situació és més complicada que abans, però els principis són els mateixos. El fonament és la formació. A vegades la formació és una llengua i el caràcter també pot suplir parcialment la falta de coneixements. És el cas d’un cap de personal, per exemple. Els directors de les empreses adquireixen en escoles especialitzades els principis que els poden servir per gestionar una empresa.

Sempre hi haurà una mica d’atur, però la taxa no hauria de superar el 3% o el 4%. El desenvolupament va sempre lligat a la formació de la seva població, i a més al seu caràcter. Però aquest és un altre tema.