La Borsa
Més valors
Economia

municipal

comerç

L’oferta cultural cau als eixos comercials de Barcelona

A les àrees més cèntriques, en un any va tancar el 7% dels establiments del sector, tot i el context general d’obertura de més comerços

El nombre de locals de lloguer de transport va créixer del 12%

Els eixos comercials més cèntrics i turístics de Barcelona exhibeixen bona salut: entre el 2015 i el 2016, el nombre d’establiments va passar de 6.665 a 6.758, el que representa un increment de l’1,4%, en els onze eixos que integren Barcelona Oberta (BO), segons un estudi elaborat per l’associació. El diagnòstic, però, no és extensible a l’oferta cultural, que és la que més cau percentualment, del 7%: el 2015 la integraven 416 establiments, i l’any passat, 387.

Aquesta dinàmica baixista també s’estén al sector dels productes per a la llar, que, amb un públic eminentment no turístic, passa de 302 a 282 locals. En canvi, la resta de l’oferta creix, tant pel que fa a l’oferta de productes personals, que inclou de perfumeries a botigues de roba i que passa de 1.384 a 1.394 locals, com a les compres quotidianes –de 735 a 761–, els serveis –de 1.369 a 1.387– i la restauració, que continua essent l’àmbit que aplega més oferta: si el 2015 hi havia en els onze eixos estudiats 1.862 bars i restaurants, el 2016 ja eren 1.927.

El sector que més creix percentualment, però, és el de lloguer de vehicles de transport personal, de patins a bicicletes. En un any, el nombre d’establiments ha crescut del 12,4%, de 209 a 235. El boom, que ha dut l’Ajuntament a modificar l’ordenança de circulació per fer baixar cicles i patins de les voreres, es concentra als eixos de Barnacentre, on es passa de 29 a 37 locals, i de la Barceloneta, que en un any ha passat de 9 a 15.

No és, però, ni l’embranzida d’aquests negocis ni la pèrdua d’oferta cultural el que més preocupa al si de BO. Durant la presentació ahir de l’estudi, la unió d’eixos turístics va preferir advertir dels riscos que poden comportar altres dos fenòmens. El primer, l’augment d’una oferta comercial que l’entitat entén poc especialitzada, de baixa qualitat i dirigida al denominat turisme low cost, integrada pels basars, les botigues de records i regals i els petits supermercats de barri de petites dimensions i amplis horaris –a vegades, fins de 24 hores d’obertura–. Els primers van de baixa: se n’han tancat nou, l’11%; de les segones, se n’han obert vuit, el 7% més, i la xifra de minisúpers va augmentar de 19, el 10,6%. Malgrat admetre que per ara el pes relatiu d’aquests establiments no representa cap problema, Carles Carrasco, cap d’anàlisi d’Eixos Economy Observatory, l’ens que ha elaborat l’estudi, va insistir en el risc que la seva proliferació pot implicar a llarg termini.

L’advertència es va fer extensiva a la disseminació de franquícies de grans marques. “Estem a favor que hi siguin, perquè són grans atractius comercials, però no podem tenir el mateix rètol a cada cantonada”, al·legava el president de BO, Gabriel Jené, que va reclamar a l’Ajuntament i als governs català i espanyol canvis legislatius per garantir la preservació de l’equilibri comercial i el fre a la proliferació tant de franquícies com de minis úpers i oferta low cost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Economia

La Cambra de Barcelona prepara una campanya per animar a votar

Comerç

Diverses marques renoven imatge a l’Espai Gironès

Empreses

CaixaBank es reuneix amb els accionistes

Matamala, fora del Fòrum Gastronòmic

girona
Economia

MAT Holding va facturar 255,6 milions d’euros, un 6% més

Turisme

Campionat de funky, a Girona

turisme

Primera trobada de propietaris de Naturaki

La Fira de Sant Josep a Mollerussa creix en la seva 147a edició

ECOnomia

La junta del BBVA reelegeix Carlos Torres amb un 98% dels vots