La Borsa
Més valors
Economia

municipal

comerç

L’oferta cultural cau als eixos comercials de Barcelona

A les àrees més cèntriques, en un any va tancar el 7% dels establiments del sector, tot i el context general d’obertura de més comerços

El nombre de locals de lloguer de transport va créixer del 12%

Els eixos comercials més cèntrics i turístics de Barcelona exhibeixen bona salut: entre el 2015 i el 2016, el nombre d’establiments va passar de 6.665 a 6.758, el que representa un increment de l’1,4%, en els onze eixos que integren Barcelona Oberta (BO), segons un estudi elaborat per l’associació. El diagnòstic, però, no és extensible a l’oferta cultural, que és la que més cau percentualment, del 7%: el 2015 la integraven 416 establiments, i l’any passat, 387.

Aquesta dinàmica baixista també s’estén al sector dels productes per a la llar, que, amb un públic eminentment no turístic, passa de 302 a 282 locals. En canvi, la resta de l’oferta creix, tant pel que fa a l’oferta de productes personals, que inclou de perfumeries a botigues de roba i que passa de 1.384 a 1.394 locals, com a les compres quotidianes –de 735 a 761–, els serveis –de 1.369 a 1.387– i la restauració, que continua essent l’àmbit que aplega més oferta: si el 2015 hi havia en els onze eixos estudiats 1.862 bars i restaurants, el 2016 ja eren 1.927.

El sector que més creix percentualment, però, és el de lloguer de vehicles de transport personal, de patins a bicicletes. En un any, el nombre d’establiments ha crescut del 12,4%, de 209 a 235. El boom, que ha dut l’Ajuntament a modificar l’ordenança de circulació per fer baixar cicles i patins de les voreres, es concentra als eixos de Barnacentre, on es passa de 29 a 37 locals, i de la Barceloneta, que en un any ha passat de 9 a 15.

No és, però, ni l’embranzida d’aquests negocis ni la pèrdua d’oferta cultural el que més preocupa al si de BO. Durant la presentació ahir de l’estudi, la unió d’eixos turístics va preferir advertir dels riscos que poden comportar altres dos fenòmens. El primer, l’augment d’una oferta comercial que l’entitat entén poc especialitzada, de baixa qualitat i dirigida al denominat turisme low cost, integrada pels basars, les botigues de records i regals i els petits supermercats de barri de petites dimensions i amplis horaris –a vegades, fins de 24 hores d’obertura–. Els primers van de baixa: se n’han tancat nou, l’11%; de les segones, se n’han obert vuit, el 7% més, i la xifra de minisúpers va augmentar de 19, el 10,6%. Malgrat admetre que per ara el pes relatiu d’aquests establiments no representa cap problema, Carles Carrasco, cap d’anàlisi d’Eixos Economy Observatory, l’ens que ha elaborat l’estudi, va insistir en el risc que la seva proliferació pot implicar a llarg termini.

L’advertència es va fer extensiva a la disseminació de franquícies de grans marques. “Estem a favor que hi siguin, perquè són grans atractius comercials, però no podem tenir el mateix rètol a cada cantonada”, al·legava el president de BO, Gabriel Jené, que va reclamar a l’Ajuntament i als governs català i espanyol canvis legislatius per garantir la preservació de l’equilibri comercial i el fre a la proliferació tant de franquícies com de minis úpers i oferta low cost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mercat laboral, feina i ocupació

Catedràtic d’estructura econòmica. IQS School of Management

Contractes públics

Managing partner i CFO Spherium Biomed

Revolució 4.0 i la transformació del consum

Catedràtic de la UPF Barcelona School of Management, Vicedegà CEC i vicepresident ACCID

La paradoxa dels comptes que no s’haurien d’aprovar

ECONOMISTA I DIRECTOR GENERAL DE L’INSTITUT D’ESTUDIS FINANCERS

El futur del país no és cosa de científics

CATEDRÀTIC DE BIOQUÍMICA I BIOLOGIA MOLECULAR. FACULTAT DE BIOLOGIA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA
DE MEMÒRIA

Pau Balsells: feminista i stakhanovista

Professor de Política Econòmica de la UB

Sembrar la digitalització al camp

barcelona

Una línia circular per al metro?

Barcelona

Pors i tremolors

Barcelona