Montoro justifica la seva amnistia fiscal i ofereix ara prohibir-les en el futur

Mariano Rajoy va arribar a La Moncloa el novembre del 2011 i no va ser fins al març del 2012 quan va fer el pas de presentar els pressupostos, una dilació que volia afavorir Javier Arenas en el seu frustrat assalt a la Junta d’Andalusia perquè els comptes inclourien una impopular amnistia als defraudadors fiscals que es volia ocultar fins a les eleccions andaluses. Cinc anys després, l’amnistia fiscal acorrala el seu autor, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que ahir va justificar el seu perdó als que van eludir Hisenda, es va negar a dimitir com li ho exigia l’oposició i fins i tot es va vantar que ell no hi té amics, entre els amnistiats, però sí que hi ha “més casos de socialistes” acollits. Dit això, però, Montoro va oferir a l’oposició un pacte per modificar la llei general tributària per “prohibir expressament noves regularitzacions extraordinàries” i que la seva amnistia del 2012 es converteixi en l’última de la història.

En la sessió de control a l’executiu del matí, i més tard en la compareixença en la comissió d’Hisenda, a la tarda, Montoro va defensar la polèmica amnistia fiscal invocant l’“asfíxia completa” que patia l’Estat espanyol. “No ens va agradar gens”, admetia. En la justificació, el titular d’Hisenda es va contradir esgrimint que el perdó fiscal servia “per no haver d’apujar l’IVA, i –va dir– vam haver d’apujar-lo a continuació”. Davant dels retrets ètics de l’oposició, Montoro va indicar que gràcies a la “regularització” dels actius no declarats el 2013 van aflorar 130.000 milions.

El diputat del PSOE Pedro Saura va retornar el debat a la moralitat. “El que fa l’amnistia fiscal és blanquejar la corrupció, blanquejar molts dirigents del PP, perquè per això es va fer l’amnistia, i és per això que ha de plegar”, exigia Saura. “Parli amb l’exministre Soria, i ell li explicarà que dimitir no és un nom rus”, ironitzava Rafael Mayoral (Podem). “Com més s’aixequin a demanar la meva dimissió, menys puc marxar jo”, va fer mofa Montoro.

Ja als passadissos, el ministre va burxar el PSOE portant fins al límit el deure de confidencialitat sobre els contribuents. “Només hi ha un dirigent del PP que s’hi va acollir, i avui és als tribunals”, va dir Montoro al·ludint a Rodrigo Rato però obviant altres sospitosos com Luis Bárcenas, extresorer del PP, o Francisco Granados, ex-mà dreta d’Esperanza Aguirre. “Quants amics meus hi ha? Hi ha més casos entre els dirigents socialistes; no entenc que només es miri a un sector de la cambra; mirin a l’altre sector!”, exigia Montoro per desviar la sospita al PSOE sense citar noms. “No passegi un cap de cavall pel Congrés”, el va rebatre Julián López (PSOE) tot citant El padrí.

L’actitud desafiant de Montoro va fer enfadar fins i tot el seu principal soci, Ciutadans. “En cap país seriós es consent que el ministre d’Hisenda amenaci l’oposició”, va dir Juan Carlos Girauta (C’s). Tot i que ha votat sí a la investidura de Rajoy i al pressupost del 2017, C’s sospesa votar la reprovació de Montoro que l’oposició vol forçar la setmana que ve al Congrés. Girauta va dedicar una ironia a Montoro l’endemà que es vantés de guardar “pastanagues” com la rebaixa de l’IRPF per negociar els futurs comptes. “El problema és que les pastanagues les han donat a Bárcenas i a Rato”, va dir Girauta.