Economia
Catalunya ja genera un 19% del PIB global de l’Estat
Els experts veuen urgent preparar-se per a la indústria 4.0
Salaris, temporalitat i R+D, assignatures pendents
Catalunya va tancar el 2016 amb un balanç econòmic satisfactori. Segons les dades recollides i presentades ahir a la Cambra de Comerç de Barcelona en la 52a edició de la Memòria Econòmica de Catalunya, es tracta del millor any de l’última dècada, tot i que l’herència de la crisi encara ha deixat algunes rèmores que cal superar, reptes pendents que caldrà assumir amb prestesa. Carme Poveda, directora de la memòria, va precisar que s’ha tornat als nivells previs a la crisi i que Catalunya, un cop salvat el període recessiu, n’ha sortit amb un pes proporcional rècord dins del conjunt de l’Estat, ja que representa un 19,03% del total del producte interior brut. Les xifres rècords d’exportacions i d’atracció d’inversió estrangera, a més de les dades del turisme, entre altres variables, confirmen el saldo positiu de l’últim exercici. El Principat queda així inserit dins de la zona que actualment genera més riquesa a la península, l’anomenat arc mediterrani, ja que, junt amb el País Valencià i Múrcia, en són el principal motor d’activitat econòmica. Això, va recalcar Poveda, “reclama més necessitat d’inversió”, fent una al·lusió velada a infraestructures com ara la del corredor mediterrani.
El balanç no va ser, però, tan falaguer en el capítol laboral, en què Oriol Amat, catedràtic de la UPF, que va presentar un informe sobre la situació de l’empresa, va subratllar temes pendents com ara la millora, encara lenta, de la qualificació dels llocs de treball, i molt especialment la temporalitat i els salaris, que, a parer d’Amat, encara tenen recorregut de millora, igual que l’esforç en R+D.
Futur que ja és present
Relacionada directament amb aquestes premisses va ser l’al·locució de Xavier Ferràs, degà de la Universitat de Vic, que va definir el nou paradigma de l’anomenada Indústria 4.0. “El món s’està transformant –va dir l’acadèmic– a partir de tecnologies altament disruptives, que van des de la intel·ligència artificial fins al Big Data, passant pel núvol i la impressió en 3D, entre d’altres”. Per Ferràs, tot plegat va associat a dinàmiques socials i econòmiques actuals com ara l’envelliment de la població o la deriva de l’activitat cap a les grans ciutats asiàtiques i mutaran la manera en què caldrà afrontar el futur en què 50.000 milions de dispositius estaran interconnectats en els pròxims anys. “Veurem vehicles elèctrics compartits i autoconduïts, o com canvien les economies d’escala perquè no variarà el cost de produir un objecte en funció de la quantitat ni del lloc on es fabriqui”, va pronosticar.
Per això, per Ferràs, calen “ecosistemes de suport per recollir aquestes modificacions que ens arribaran durant la pròxima dècada”, a l’estil dels Fraunhofer alemanys i que aquí tindrien rèpliques en referents tecnològics com ara Eurecat o Leitat.
El president de la Generalitat, que va cloure l’acte, es va declarar “raonablement optimista”, a la vista del panorama presentat durant els discursos. Pel president, els responsables polítics tenen ara mateix una barreja “d’optimisme i inquietud”, però que, tanmateix, el país “està en condicions per desenvolupar una estructura inspirada en el model 4.0”, perquè les empreses han entès la necessitat de millorar la transferència de coneixement, d’apostar per nous perfils en el seu capital humà, i accedir a infraestructures i serveis avançats, “apostant sempre per la col·laboració entre els sectors públic i privat”, va postil·lar.
