Comunicació
Els reptes digitals
La digitalització està generant noves oportunitats i està transformant la manera com es relacionen les persones i la manera com es plantegen els negocis La pèrdua de privacitat i la falta de regulació, punts febles
El frau representa fins al 80% dels delictes comesos a internet
Cada cop hi ha més gent que opta per desconnectar-se digitalment
La implantació de les noves tecnologies ha transformat i està transformant radicalment molts aspectes de la vida quotidiana, de la manera com les persones es relacionen i de la manera com les empreses fan negocis. La revolució digital és plena de noves oportunitats, però també de nous reptes i amenaces.
Aquest és el tema que aborda la darrera edició del debat d’El Punt Avui Televisió Converses del Banc Sabadell, que patrocina l’entitat financera, i que s’emet avui a les 14 hores i es repeteix demà a les 16 hores. Hi participen Eloi Font, Enric Puig, Núria Beltran, Francesc Fajula, Frederic Guerrero i Emili Rey.
Els telèfons intel·ligents o smartphones, les tauletes, l’internet de les coses... Les noves tecnologies han obert la porta a poder fer coses noves i han canviat especialment la manera com els usuaris finals es relacionen amb les empreses.
Com explica Emili Rey, expert en mobilitat i exdirector general de Dylvian, “en els darrers anys, hi ha hagut un aflorament important d’eines que es dirigeixen directament a l’usuari final, perquè les empreses volen vendre més i internet permet als comerços arribar a tothom”. La digitalització està canviant la manera com es ven, i les noves generacions, “ja acostumades a conviure amb ordinadors des del primer dia”, hi afegeix Rey, han contribuït que aquest procés sigui molt natural.
Per Núria Beltran, directora gerent de l’Escola Universitària de Comerç i Distribució (Escodi), la digitalització canvia també les regles del joc respecte al paper de les grans i petites empreses. La bretxa, explica, “es pot produir fins i tot amb companyies multinacionals, grans, però que se senten superades pels grans operadors com ara Amazon i Alibaba, mentre que et trobes petits emprenedors que saben fer diana amb una bona idea”.
La bretxa es polaritza: ja no existeix només entre les grans i les petites empreses. En aquest sentit, Frederic Guerrero, doctor en comunicació pública per la Universitat Pompeu Fabra, creu que “cada vegada hi haurà més empreses petites que tindran una gran capacitat per treure rendiment d’aquesta digitalització a través de la captació de dades i a través del seu processament i de la seva anàlisi”.
Pèrdua de privacitat
És aquí també, però, on els experts detecten una de les amenaces més evidents que suposa la nova revolució: la incapacitat per a l’usuari de mantenir la seva privacitat.
Eloi Font, advocat especialista en legislació digital i coordinador del màster en ciberdelinqüència de la Universitat Internacional de Catalunya, recorda que aquest és el problema que ens ha mostrat el cas Snowden sobre la denúncia de l’espiament massiu als ciutadans que feia el govern dels Estats Units: “S’ha destapat que estaven fent servir les nostres dades sense saber amb quina finalitat, i això posa de manifest un punt capital en aquesta digitalització, i és que hem de ser conscients i saber com podem posar límits a la informació que es genera.”
Per Guerrero, l’amenaça real és que accedim a serveis que no tenen un cost econòmic, “però a canvi donem les nostres dades, que les empreses faran servir com vulguin; el preu de la gratuïtat acaba sent que nosaltres mateixos ens convertim en productes”.
Hi està d’acord Francesc Fajula, director d’innovació oberta i aliances digitals del Banc Sabadell, que destaca aquesta preocupació creixent per la privacitat i la falsa gratuïtat de serveis com ara Facebook i Twitter, i assenyala que les noves generacions, les nadiues digitals, també comencen a ser conscients de l’elevat cost que pot tenir en un futur la informació que aboquen a les xarxes socials, “i per això el que estem veient és que aquests joves fan servir molt la xarxa social Snapchat, que es caracteritza per ser temporal i en la qual la informació i els missatges que s’hi publiquen arriba un moment que s’esborren”.
Els joves, més fràgils
La manera com els més joves afronten aquesta vida digital és un dels aspectes que més preocupen els experts i que ha tractat a bastament Enric Puig, impulsor d’Institutinternet.org i Enter Fòrum, una trobada internacional sobre les repercussions socials de l’ús d’internet. Autor del llibre La gran adicción. Cómo sobrevivir sin internet y no aislarse del mundo, Puig creu que cada cop hi ha més gent que opta per desconnectar-se: “És alguna cosa més que una moda: hem viscut una sobredigitalització i per això ara apareix un discurs paral·lel de gent que vol frenar, i és bo, perquè es busca un equilibri, ens aporta una certa higiene.”
En canvi, per Guerrero, no es pot parlar de tendència, sinó de “petites fraccions de la societat”, i ho compara amb el que va suposar el moviment del ludisme al segle XIX al Regne Unit, impulsat per una sèrie d’artesans que es revoltaven contra la introducció de les màquines a les factories i la destrucció d’ocupació que van suposar.
Ara, però, el debat és fins a quin punt els ciutadans tenim control sobre l’ús d’aquesta tecnologia. Per Fajula, la diferència entre l’actual revolució digital i d’altres que l’han precedit en el temps és que, “a diferència del que passava fa 20 anys, ara la tecnologia s’introdueix en la vida de les persones a través de les llars i no tant de les empreses”.
Segons el responsable d’innovació oberta i aliances digitals del Banc Sabadell, “avui a les llars hi ha més tecnologia –amb els smartphones, la televisió connectada, la tauleta...– que a les empreses, i és la primera vegada en la història de la humanitat que passa això, perquè, quan van aparèixer els ordinadors, per exemple, primer van estar a les empreses i van haver de passar anys perquè arribessin de manera massiva a les llars”.
En aquest mateix sentit, Rey creu que ha estat el mateix treballador qui d’alguna manera ha portat la tecnologia de la feina a casa. “Al principi, els treballadors portaven dos mòbils, el seu i el de la feina, però va ser el mateix treballador qui va optar per portar només el seu smartphone i controlar des d’allà els correus de la feina”, explica Rey.
Segons la directora gerent d’Escodi, la tecnologia ha “accelerat” la societat i per això ara també cal plantejar “més espais per pensar” i alhora evitar que s’esvaeixi del tot el contacte més personal. El sector del comerç, explica, és un bon exemple de com s’està buscant l’equilibri entre les noves oportunitats que generen les tecnologies i la venda en línia, i alhora la necessitat de generar una atenció al client més personalitzada: “Ens trobem amb molts exemples d’empresaris que ens expliquen que els clients comencen a apreciar molt que darrere dels webs hi hagi aquesta possibilitat de contacte humà.” Això passa perquè, com afegeix Guerrero, “al final, entre tanta tecnologia, el que la gent està buscant és aquest contacte humà, trobar algú a l’altre costat del telèfon que ens escolti i ens assessori”. La distància que suposa aquesta nova manera de vendre genera també, per Rey, una relació diferent en el terreny de la confiança, “perquè, des del moment en què comprem unes sabates i no veiem la cara de qui ens les ven, les possibilitats de comportament fraudulent es disparen”. Segons Font, el frau representa el 80% dels delictes que es cometen a internet, “i això evidencia que les organitzacions, no només les grans, sinó també les petites, han de ser molt més conscients de la necessitat d’aplicar mesures preventives”. Una acció preventiva que Font trasllada també als particulars: “Cal més conscienciació de tothom.”
Economia col·laborativa
La digitalització, però, no només canvia la manera com es relacionen les persones i els clients amb les empreses, sinó que també genera un ampli ventall de nous models de negoci. Les plataformes lligades a l’anomenada economia col·laborativa s’erigeixen en un dels màxims exponents d’aquesta revolució i alhora també són una bona mostra de la dicotomia entre els beneficis de la tecnologia i els perills que se’n deriven.
Pel professor de comunicació pública de la Universitat Pompeu Fabra, el problema de base de negocis com Uber i Airbnb és que parteixen d’una “desregulació absoluta i, per tant, d’un absolut ultraliberalisme que té uns interessos molt particulars”.
En aquest debat sobre més o menys regulació, Fajula defensa que hi ha un component cultural que cal tenir en compte: “Al món anglosaxó, es pot fer qualsevol cosa si no està expressament prohibida, i això permet més fàcilment la innovació disruptiva i alhora fa que els nous models de negoci floreixin més ràpidament”, explica.
Això, admet, també té una part de risc, “que veiem ara amb aquesta mena de plataformes”, però en tot cas el model europeu també té les seves limitacions, “perquè aquí tendim a regular-ho tot molt, i no és fàcil posar-se a regular quan socialment ja està més que acceptat”.
Pel responsable d’innovació del Banc Sabadell, hi ha un aspecte clau en els models de negoci d’aquestes plataformes i és que s’agafen a una tendència social creixent: valorar més l’ús que la propietat dels actius. En aquest sentit, Rey assenyala que la gran aportació que fan les plataformes d’economia col·laborativa és que generen models més eficients per a l’ús d’aquests actius: “Per exemple, es busca la manera de compartir cotxe entre particulars per fer-ne un ús més eficient en comptes que cadascú es compri el seu.”
Els experts, però, estan d’acord que les administracions han de garantir la competència en igualtat de condicions, “perquè, si aquesta plataforma ha de competir amb un ecosistema ja existent i sotmès a regulació, es pot produir una situació injusta”. També en aquest sentit, Font destaca que no es pot reduir el debat a un problema de regulació: “Ens equivocarem molt si pensem el debat només en termes de si el model és il·legal o no”, afirma. Segons aquest advocat coordinador del màster en ciberdelinqüència de la UIC, “el que hem de veure és com encaixem aquests models en la normativa, perquè el que és clar és que és una realitat que no podem obviar i que aquests models de negoci s’aniran multiplicant cada vegada més”.
En aquest punt, plantejar si la digitalització i l’ús de les noves tecnologies generen més amenaces que oportunitats és una pregunta que dona peu a multitud de respostes i matisos.
En definitiva, com assenyala Font, “es tracta de buscar l’equilibri i de saber protegir els riscos que es generen”, i de posar més el focus, hi afegeix Puig, “en el fet que la digitalització va lligada a certs processos i a certes ideologies, i que és important entendre-les i deixar de banda alguns dels dogmes en què hem basat la implementació digital, com ara que la tecnologia és neutra”.
Com adverteix Guerrero, cal evitar caure en l’error de “convertir-nos en esclaus o en purs treballadors de la digitalització, condemnats a generar informació amb cada acció quotidiana”.
Però ens hem de quedar amb un missatge positiu, com el que destaca Fajula: “La societat, objectivament, és molt millor avui que fa uns anys, a pesar de tots els riscos i tots els problemes de regulació que hagin d’arribar.”
Quan la nevera decideix per nosaltres
L’internet de les coses o internet of things ja és una realitat en molts sentits. La possibilitat de tenir dispositius intel·ligents i connectats, amb la missió de fer la vida més còmoda als usuaris, també té, expliquen els experts, un punt d’amenaça o, si més no, porta a obrir el debat sobre on posem els límits. Com explica Emili Rey, les possibilitats que es posen damunt la taula són moltes, i amb implicacions diverses: “Si la meva nevera detecta que em fa falta algun producte o em recomana una recepta en funció d’allò que veu que m’agrada és una cosa, però si el meu telèfon detecta que em desperto tres cops durant la nit i em recomana que em compri un medicament per dormir millor ja és diferent, perquè el tipus d’informació que està fent servir de mi és més sensible.”
La informació que genera la nostra activitat també està fent, explica Núria Beltran, que Amazon es plantegi un nou servei “que consisteix a enviar-te i proposar-te productes basant-se en les teves compres anteriors i, un cop t’arriben a casa, tu decideixes si ho vols comprar o si t’estimes més tornar-ho”.
