Economia

opinió

Un índex no és dogma de fe

La Generalitat de Catalunya ha posat en funcionament fa pocs dies l’índex de preus de lloguer de Catalunya, un indicador públic que permet a tothom consultar els preus dels lloguers en una determinada zona.

L’índex en si mateix és una eina útil i transparent. En aquest sentit satisfà tothom: propietaris, arrendadors i arrendataris. Tots agraeixen disposar d’informació a l’hora de determinar el preu del lloguer que es pot oferir per un habitatge en una determinada població i en una determinada zona.

Ara bé, s’han de portar a consideració algunes característiques i limitacions que presenta l’esmentat índex. D’una banda, feta la prova, hi ha un seguit de variables –com l’antiguitat de l’edifici, l’estat de conservació, la planta on està ubicat i d’altres– que malgrat que cal complimentar per obtenir la informació, no incideixen a la pràctica en el resultat. És a dir, l’aplicació dona el mateix preu mitjà si posem que l’habitatge està en perfecte estat de conservació que si indiquem que té un estat de conservació deficient; o per exemple, el preu tampoc varia si informem que l’edifici és molt antic (més de 100 anys) o diem que té menys de 10 anys...

Vistes aquestes mancances, l’índex tan sols es pot considerar una eina de referència, en tant que és evident que el preu d’un arrendament ha de ser completament diferent si un pis està en perfectes condicions que si està completament deteriorat; o si l’edifici és de recent construcció o és molt antic, entre d’altres circumstàncies que tradicionalment es tenen en compte a l’hora de fixar el preu d’un lloguer.

Sobre aquesta base seria injust que les administracions apliquessin incentius o sancions als propietaris arrendadors basant-se en un index incomplet, de tal manera que, paradoxalment, es premiés els propietaris que no han fet un adequat manteniment de l’habitatge que posen a lloguer, els quals haurien d’oferir la finca a un preu de lloguer inferior al preu mitjà de l’índex. I mentrestant, els arrendadors que rehabiliten els habitatges i els posen al mercat en perfectes condicions veuen com se’ls apliquen limitacions de preu o sancions, o no se’ls permet accedir a determinats incentius, perquè el preu de lloguer que demanen està, lògicament, per sobre de la mitjana que marca l’índex.

D’altra banda, s’ha de tenir molt en compte que els preus mitjans que ofereix l’índex estan basats en el contractes concertats en els pitjors moments de la crisi, després que el preu de lloguer baixés entre un 25 i un 30% respecte de quan el mercat no havia patit les tensions econòmiques. Així doncs, el punt de partida sobre el qual es pretén mesurar el mercat de lloguer actual és el preu més baix del cicle; per tant, es lògic que els actuals preus de mercat –en un context d’una certa recuperació econòmica– sempre siguin superiors al preu de referència que ens indica l’índex.

Tot això no exclou el fet que el mercat actual del lloguer està sotmès a moltes tensions: no hi ha prou oferta per atendre com cal la demanda i, com a conseqüència, els preus se situen a l’alça. S’han de fer els esforços necessaris per evitar que segueixi aquesta tendència i evitar que hi hagi, a la fi, una “bombolla del lloguer”. Ara bé, aquest problema no s’ha de resoldre amb polítiques de congelació de preus –com ja es va fer anteriorment, cosa que va comportar una disminució dràstica del nombre d’habitatges de lloguer.

Totes les polítiques han d’anar adreçades a potenciar l’oferta de pisos de lloguer, amb incentius que facin que es rehabilitin pisos que no estan en condicions i s’aportin al mercat; fer noves construccions d’habitatges de lloguer públics i privats; activar el gran parc de pisos buits que estan en mans dels bancs i de grans tenidors que, per circumstàncies diverses, es retenen i es mantenen inactius, etc.

En resum, estem d’acord amb el fet que hi hagi un índex que proporcioni informació i transparència (acceptant les limitacions de l’actual informació), però no ho estem amb el fet que aquesta eina imperfecta es converteixi en l’element regulador d’un mercat en el qual s’ha d’incidir mitjançant totes les polítiques tendents a multiplicar l’oferta d’habitatges actual. Quan s’augmenti l’oferta, i es pot fer, s’evitarà la temuda pujada de preus. Mentrestant, no fem d’aquest índex “un dogma de fe”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lloguers impagables

Barcelona

Els lloguers dels ‘expats’

Barcelona
estats units

La xarxa social de Donald Trump es dispara un 54% en el seu primer dia en borsa

barcelona
ECONOMIA

Sabadell lidera l’acompanyament perquè les empreses no tanquin per manca de relleu

SABADELL
unió europea

La UE acorda eximir els petits agricultors de sancions i controls mediambientals

barcelona

Ajudes per plantes de biogàs a les petites i mitjanes explotacions

vilobí d’onyar
estat espanyol

El govern espanyol compra un 3% de Telefónica a través de la SEPI

barcelona
TURISME

Més reserves per Setmana Santa i amb més antelació a la demarcació de Barcelona

BARCELONA
economia

Boeing canvia de direcció

barcelona