L’FMI aprova un préstec de 1.600 milions a Grècia si hi ha alleujament del deute
És el suport de l’organisme internacional al pla de rescat per a l’economia grega
S’espera que la iniciativa vagi acompanyada d’un acord dels creditors
El Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar ahir l’aprovació d’un préstec pont de 1.600 milions d’euros per a Grècia, amb el qual dona suport al pla de rescat per a l’economia grega. El comitè executiu de l’FMI va anunciar ahir l’aprovació d’aquest acord creditici “de precaució”, segons va dir, després de dos anys d’especulacions sobre si l’organisme creditici internacional participaria en el programa de rescat grec, un dels requisits que havien posat els socis i creditors europeus d’Atenes per intentar alleujar el deute.
El préstec de contingència –que l’FMI ha puntualitzat que es tracta d’un “principi d’acord”– equival a 1.300 milions de drets especials de gir (la moneda nominal de l’FMI), és a dir, un 55% per cent de la quota que Grècia té en aquest organisme, segons va destacar la institució.
En el seu breu comunicat, l’FMI no va especificar els requisits que exigirà al país hel·lènic per al desemborsament del préstec, en tant que l’organisme creditici havia insistit anteriorment en la necessitat que el programa de rescat a Grècia anés acompanyat d’acords d’alleujament del deute amb els països creditors d’Atenes.
Tornar als mercats
Les autoritats gregues van expressar la seva intenció d’estar en condicions de tornar a accedir als mercats de crèdit internacionals l’any que ve. En aquest sentit, ahir mateix, el president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, va destacar els “importants progressos” aconseguits per Grècia i, arran de la cautela expressada per les autoritats hel·lenes, va afirmar que és Atenes qui ha de decidir si torna al mercat de capitals i quan preveu fer-ho.
El BCE va deixar d’acceptar deute de Grècia com a garantia en les seves operacions de refinançament a mitjan febrer passat i, des d’aleshores, els bancs grecs depenen de la liquiditat d’emergència, que és més cara.
El finançament del deute grec s’ha fet cada vegada més complicat a causa de la seva magnitud, i perquè es considera que fet i fet ja no es podrà pagar en la seva totalitat sense que Atenes acordi un quitament d’aquest deute amb els seus creditors.
Recuperar la confiança
El director gerent del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (Mede), Klaus Regling, va considerar que la decisió de l’FMI d’aprovar un programa de suport a Grècia de 1.600 milions d’euros permetrà al país complir amb èxit les reformes. “La condicionalitat compartida entre els programes de l’FMI i del Mede garanteix total alineació amb el paquet de polítiques per a Grècia”, va indicar en un comunicat el responsable del fons de rescat de l’eurozona. Segons Regling, aquest suport “hauria de permetre que Grècia completi amb èxit les seves reformes previstes fins al final dels programes del Mede i l’FMI a l’agost del 2018, per reconstruir una economia competitiva i tornar a guanyar la confiança dels mercats”, va subratllar.
