Yellen i Draghi caminen junts

La presidenta de la Reserva Federal (Fed), Janet Yellen, va assegurar ahir que el sistema financer dels EUA és “substancialment més segur” gràcies a l’enfortiment de la regulació, i va advertir sobre el risc d’oblidar “la lliçó” de l’aguda crisi del 2008 i el 2009. “Gràcies a les reformes que van enfortir el nostre sistema financer, i amb suport de la política monetària i altres mesures, el crèdit està disponible en bones condicions, i els préstecs han avançat en línies generals amb l’activitat econòmica recent, contribuint a la forta economia de avui”, va dir Yellen en la reunió de banquers centrals a Jackson Hole, una trobada que se celebra a Wyoming des del 1978.

La presidenta de la Fed, que no es va referir a la política monetària actual, va subratllar que si es manté “aquesta lliçó” a la memòria, “juntament amb el dolorós cost de la recent crisi”, i s’hi actua d’acord, hi ha “raons per creure que el sistema financer experimentarà menys crisis”.

D’aquesta manera, Yellen replicava al president nord-americà, Donald Trump, i a alguns consellers delegats de grans entitats de Wall Street com Jamie Dimon, de JP Morgan, que han insistit que l’excés de regulació aplicada pel govern federal sobre el sistema financer després de la crisi està frenant l’expansió econòmica i creditícia. “Qualsevol ajustament del marc regulador hauria de ser modest i preservar l’augment en la resistència”, va remarcar Yellen.

Trump s’havia marcat en la seva agenda econòmica l’objectiu clau de desmantellar la llei Dodd-Frank del 2010, que incloïa l’augment de la supervisió i les exigències de capital als grans bancs, que havia posat en vigor el seu predecessor, Barack Obama. Trump havia promès que sense ella l’economia podria créixer per sobre del 3% anual.

Els economistes coincideixen que el multimilionari pla d’estímul fiscal de Trump, mitjançant una retallada d’impostos i una gran inversió en infraestructures, només es podrà sostenir en un context de tipus d’interès baixos, que permetin un cost de finançament assequible i no dispari encara més el gran deute que té el país.

La pròxima trobada de política monetària del Comitè Federal de Mercat Obert de la Fed tindrà lloc el 19 i el 20 de setembre, i després és molt probable que s’activi el mecanisme per començar a desprendre’s del deute. Però hi ha una certa divisió al si de la mateixa institució sobre l’evolució dels tipus d’interès, ja que costa d’entendre per què la inflació continua persistentment tan baixa en una situació d’ocupació gairebé plena i amb els mercats gairebé en màxims.

L’altre gran protagonista de la reunió de Jackson Hole va ser Mario Draghi, president del BCE, un organisme que es troba immers en un agressiu pla d’estímul monetari. El programa del BCE, que inclou tipus d’interès al voltant d’un 0% i multimilionàries compres de deute, és similar al que va aplicar la Fed en els anys posteriors a la crisi financera de 2008-2009, la més gran que va castigar els EUA en vuit dècades.

Però, malgrat l’expectació pel seu discurs, Draghi no va esmentar com cal recalibrar la política monetària, ni tampoc si reduiria o no la compra d’actius, ara situada en 60.000 milions d’euros al mes. Ni es va referir al tipus de canvi de l’euro, que després de la intervenció de Janet Yellen es va apreciar un 0,70% i que des de principi d’any ja s’ha revalorat un 13% envers el dòlar.

El president del BCE considera que la recuperació a Europa i al Japó està en un estat anterior al que ja han aconseguit els EUA i que les seves discussions “se centren ara no només en com es pot estabilitzar l’economia, sinó en com es pot fer més dinàmica, millorant alhora el benestar de la població”, i seguint fil per randa el guió de la jornada de Jackson Hole.

Draghi, però, no es va estar de reiterar que “el proteccionisme representaria un risc seriós per al creixement continuat de la productivitat”, i que “un dels ingredients clau per incrementar la productivitat és l’obertura”. Va considerar encara que el risc de proteccionisme és “particularment agut tenint en compte els canvis estructurals que afronten les economies avançades”.