La Borsa
Més valors
Economia

Catalunya vol contagiar-se del model danès de progrés

El setè viatge de ‘benchmarking’ de les empreses de FemCAT visita companyies i institucions a Copenhaguen, Billund i Aalborg

L’autoestima, la col·laboració i el treball en equip, filosofia a seguir

Amb poc més de cinc milions d’habitants, una taxa d’atur menor a la meitat de la nostra i un nivell d’ingressos salarials de més del doble, Catalunya busca emmirallar-se en Dinamarca. Una delegació integrada per una vintena d’empresaris membres de l’associació FemCAT va viatjar la setmana passada a Copenhaguen i altres ciutats daneses per conèixer de primera mà què fan del país nòrdic un referent en progrés social. I què converteix Dinamarca, amb altres estats veïns, en el país més feliç del món.

“A Dinamarca la gent té els diners suficients per no tenir problemes i sentir-se feliç”, explica en una trobada amb catalans expatriats Natàlia Quero, enginyera de camins, canals i ports que treballa en una constructora i viu a la capital danesa des del 2008. Cap de colla dels Xiquets de Copenhaguen, Quero detalla com a trets distintius de la societat que l’acull una molt alta autoestima, una educació molt crítica que els fa qüestionar-se els problemes i els orienta cap a la vida laboral i una estructura empresarial més plana que defuig les jerarquies. “L’escola serveix per formar ciutadans, i mentre que a Catalunya es premia que s’acumulin coneixements, a Dinamarca l’educació també està orientada a les habilitats”, explica l'Albert, que treballa per una farmacèutica i que reconeix que a Catalunya “estem sobrequalificats” i que molts dels professionals danesos són únicament diplomats.

“És una societat segura, no pateixen mai perquè, entre d’altres coses, no s’han de preocupar pel sistema educatiu, que és públic i gratuït i beca els estudiants amb 900 euros mensuals mentre fan la carrera”, relata Iñaki Manrubia, que viu a Copenhaguen des del 2011.

Mentre l’educació està garantida i bonificada, a l’edat laboral el model de flexiseguretat també dona garanties d’estabilitat. El mercat de treball danès conviu en un equilibri estable entre la facilitat de contractació i d’acomiadament amb una seguretat en l’ocupació o en les ajudes a l’atur, suportat per una estructura de polítiques actives en què la reinserció dels aturats és una prioritat. El sistema danès de pensions de jubilació descansa en un pilar privat i totalment voluntari, en un altre d’obligatori derivats de la negociació col·lectiva i que gestionen fons privats i d’una pensió pública obligatòria.

“Anualment, cada treballador té una reunió d’objectius amb el seu cap, privada, i que acaba amb la signatura d’un contracte en què les dues parts es comprometen i que marca els objectius, laborals però també personals, que vol assolir el mateix treballador”, explica Maria Puig Arnavat, investigadora a la universitat. Aquesta reunió reforça la idea que les jerarquies es difuminen i que els drets de la persona i del treballador prevalen en les organitzacions.

LA FRASE

És una societat segura, que se sap vendre. L’educació és molt crítica i a la feina defugen la jerarquia
Natàlia Quero
ENginyera i cap de colla dels xiquets de copenhaguen

Eficiència energètica en un país que no té nuclears

La delegació catalana de FemCAT va visitar, entre altres, l’empresa familiar Lego, a Billund, i una de les més importants companyies del món. També va celebrar reunions a diferents universitats i entitats que treballen sobre relacions laborals, tecnologia i eficiència energètica o captació de talent i es va reunir amb altres catalans que viuen i treballen a la capital danesa. Entre els temes que hi van sortir, l’incipient boom immobiliari o les dificultats per integrar la immigració en van ser dos de comentats.

Justament en l’aspecte energètic, també Dinamarca dona mil voltes a la planificació que hi pugui haver a Catalunya amb una legislació més que restrictiva que ve d’Espanya. Josep Maria Guerrero, català que treballa a la Universitat d’Aalborg, va presentar el projecte de microxarxes (microgrids) que desenvolupa a Jutlàndia i que explica la generació d’energia a prop de l’origen en un país que no té energia nuclear.

Lego o com una empresa familiar es menja el món

La història de l’empresa Lego és digna d’estudi. Creada l’any 1932 pel mestre fuster Ole Kirk Kristiansen, va rebre el nom que l’ha fet famosa dos anys després, amb la combinació de dues paraules daneses, “leg godt”, que signifiquen “juga bé”. Durant anys es va dedicar a la fabricació de joguines de fusta, activitat que va abandonar totalment l’any 1960 arran d’un incendi a les instal·lacions i ha fet dels maons de plàstic el seu èxit, la seva raó de ser i el potencial que l’han convertit en la marca més poderosa del 2017, davant de tòtems com Google o Nike. Després de passar una crisi que gairebé la va fer desaparèixer l’any 2004, l’empresa, que actualment està en mans de la quarta generació familiar però dirigida per un CEO extern, es basa en el concepte de l’aprenentatge a través del joc i l’any passat va assolir els ingressos més alts dels seus 85 anys d’història: resultat de 5.035 milions d’euros i beneficis nets de 1.253 milions d’euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Air Nostrum demana 103 milions d’euros dels fons per a empreses estratègiques per fer front a la crisi de la covid

barcelona

Pimec manté el procés judicial contra Canadell per “danys reputacionals” a la patronal

barcelona

Tremosa lamenta que l’Estat encara no tingui “cap compromís en ferm” per una planta de bateries: “Cal afanyar-nos”

barcelona

Calviño demana a Brussel·les “accelerar” l’aprovació dels plans de reformes perquè es faci en menys de dos mesos

Brussel·les

ActitudPro va facturar 2,1 milions l’any passat

barcelona
LUIS ROMERAL
Coordinador de Looming Factory

“Correm el risc de convertir-nos en el balneari de la resta del món”

barcelona

Girona vol reactivar el turisme de congressos amb una nova taula del sector

girona
economia

El jutge del cas Villarejo imputa Brufau i Fainé per suborn

Els treballadors en ERTO cauen un 17,3% mensual al març, però augmenten les sol·licituds de prestació d’autònoms

barcelona