Báñez i els agents socials acorden apujar l’SMI un 4%

La ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, va acordar ahir amb els agents socials –patronal i sindicats– apujar progressivament el salari mínim interprofessional (SMI) en els propers anys fins a arribar als 850 euros al 2020.

Segons va explicar Báñez després de la reunió amb els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, i els presidents de la CEOE, Joan Rosell, i de Cepime, Antonio Garamendi, en la trobada es va fixar un increment del 4% de l’SMI per al 2018 fins als 735,9 euros en 14 pagues contra els 707,6 euros actuals.

Al costat d’això, es va acordar una “puja progressiva” perquè el salari mínim arribi als 850 euros al 2020 a un ritme anual que s’abordarà en els pròxims dies. Arribar als 850 euros al 2020, 11.900 euros anuals, suposarà un augment del 20% respecte a l’SMI del 2017, i de gairebé el 30% amb relació al del 2016. Báñez va assenyalar que aquest increment del 4% per a l’any que ve afectarà 533.978 treballadors, el 3,5% dels afiliats al règim general de la Seguretat Social.

Segons la memòria del projecte de reial decret pel qual es fixa l’SMI per al 2018, que el Ministeri d’Ocupació ha sotmès a audiència i informació públiques, aquesta millora del salari mínim afecta especialment les dones, els estrangers, treballadors no qualificats i els que estan en llocs de treball temporals o parcials.

L’esborrany del decret fixa l’SMI per al 2018 en 24,53 euros al dia, 735,9 euros al mes i 10.302 euros l’any. “Estem parlant d’una recuperació inclusiva que és la demanda que tenim com a responsables públics i socials”, va subratllar Báñez, que va agrair als agents socials l’esforç i la col·laboració per aconseguir aquest consens. “Millors llocs de treball signifiquen també millors salaris especialment pensant en els salaris més baixos d’aquest país”, va destacar.

El president de la CEOE, Joan Rosell, va considerar “raonable i oportú” l’increment d’aquest 4% per al 2018, però ho va desvincular de la negociació col·lectiva sobre increments salarials. “No té res a veure amb l’acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC)”, va subratllar Rosell, que va rebutjar que aquesta puja perjudiqui el ritme de creació d’ocupació per a l’any que ve, ja que afecta un petit percentatge de treballadors.

El president de Cepime, Antonio Garamendi, també va voler subratllar que aquest augment de l’SMI “no té absolutament res a veure amb l’AENC”. Els responsables de les patronals van assenyalar que la negociació col·lectiva per abordar recomanacions salarials per al proper exercici està en una fase inicial i que encara no hi ha cap oferta feta des de la patronal. “No hem decidit una posició final (...) ho decidirem a la junta de gener de la CEOE”, va apuntar Rosell.

Per la seva banda, els secretaris generals de CCOO, Unai Sordo, i de la UGT, Pepe Álvarez, van valorar l’acord assolit amb el govern i les patronals dient que els ha de servir d’“esperó” en la negociació col·lectiva. Després de la reunió, Álvarez va afirmar que aquests 850 euros són un “pas molt important” que apropen l’SMI de l’Estat espanyol a les recomanacions de la Carta Europea, per tal que suposi el 60% del salari mitjà net. “És un acord positiu que ens situa en bones condicions”, va apuntar.

“És una bona mesura”, va coincidir Sordo, que opina que ha d’orientar la negociació col·lectiva per als pròxims dos anys perquè s’aconsegueixi una “recuperació salarial important”. “Ha de ser un esperó per a una remuntada dels sous (...) i per plantejar una proposta salarial important i ofensiva” en la negociació col·lectiva amb la patronal, va afegir.

Els dos líders sindicals van subratllar que la negociació col·lectiva –que no va aconseguir un acord de recomanació de puges salarials per al 2017– està en una fase “inicial”.