Economia

Mil i una maneres de pagar

L’efectiu retrocedeix en favor de les targetes de crèdit

El mòbil esdevé una eina essencial per a les transaccions

El pagament de compte a compte, sense plàstic pel mig, es perfila com la gran aposta

Ja fa temps que el plàstic ha conquerit força espais als diners en metàl·lic, tot i que encara ara conviuen amb una certa placidesa. Paral·lelament, però, la tecnologia ha anat aportant noves fórmules per fer transaccions, algunes de tan noves que possiblement només arribaran als nadius digitals. Desapareixerà el diner en metàl·lic en favor de les formes més innovadores? Potser no, potser sí. En tot cas, a mitjà termini caldrà replantejar no tan sols els pagaments en metàl·lic, sinó fins i tot els que fem amb targeta. El mòbil serà indubtablement una eina imprescindible i s’ha obert la veda per trobar-hi aplicacions i protocols més senzills.

José Alcaraz, president de CaixaBank Payments, assegurava fa poc, durant la presentació del nou hub de creació de formes de pagament que s’ha gestat a Barcelona, que el que volen els nous gurus de les transaccions és identificar les necessitats dels usuaris. Això, per als bancs, no és una amenaça –assegura Alcaraz--, sinó un reforç: “Cal una adaptació constant als diversos tipus de clients que van sorgint i una ampliació de les solucions.”

Però les coses canvien ràpid i, entre els clients, n’hi ha que cobren i n’hi ha que paguen, amb necessitats diferents. Entre els pagadors, de moment, només hi ha tres fórmules vigents per abonar un producte o servei: efectiu, targeta o transferència. Segons Alfonso Sainz de Baranda, cofundador d’empreses com ara Bnext i un dels influencers més importants en l’univers fintech, aquesta última opció, la del diàleg entre comptes corrents, sense la intermediació de les targetes, serà el futur, amb el mòbil –per descomptat– com a estri de capçalera.

Gràcies als canvis legislatius de l’última dècada a la UE, es permet que hi hagi mitjans de pagament alternatius molt basats en la tecnologia capdavantera, habitants de primer ordre a internet, que funcionen amb una targeta de dèbit o de crèdit com a punt de partida. Sainz de Baranda recorda que es tracta de “protocols molt estandarditzats, amb una tecnologia, NFC, que permet pagar en qualsevol terminal de punt de venda (TPV) amb molta seguretat, malgrat les llegendes urbanes”.

Proliferació

I és que hi ha una munió d’opcions. Entre les més conegudes, recordem que ja el 2016 una trentena de bancs de l’Estat, la pràctica totalitat del mercat financer, van llançar a so de bombo i platerets la plataforma Bizum per unificar els seus sistemes de pagament a través del mòbil per transferir diners entre particulars. Corria pressa, perquè gegants com ara Samsung Pay i Apple Pay ja havien habilitat les seves respectives plataformes per pagar des dels telèfons intel·ligents. Així mateix, Facebook, Google –molt potents perquè van farcides de publicitat que els facilita finançar aquestes aplicacions sense cobrar comissió–, operadores com ara Vodafone i proveïdors de sistemes operatius com Android també havien posat fil a l’agulla. Entre els reptes que entren en joc, hi ha la posada en marxa de sofisticades tecnologies d’autentificació biomètrica (empremtes dactilars, escàner de l’iris...), que aportaran encara més seguretat a les operacions.

Però Sainz de Baranda insisteix que el pròxim pas podria portar algun maldecap als operadors de targetes com ara Visa i Mastercard, que s’hauran d’arromangar perquè s’està implantant el pagament directe, sense targeta pel mig. “A Amazon pagarem amb un simple clic al nostre banc, al qual Amazon haurà reclamat un pagament, un mètode similar al de les domiciliacions bancàries dels serveis de la llar i al dels rebuts del menjador de l’escola i del gimnàs.”

“De tota manera –matisa l’expert–, els operadors de targetes són com els velociraptors en un món de diplodocus, que és la banca tradicional.” Per això, el més probable és que “acabin adaptant-se als escenaris imminents”, comenta, i també recorda que les directives europees obliguen els bancs “a parlar entre si d’aquest tema”, més enllà dels acords bilaterals a què puguin arribar amb altres finalitats.

Vertigen de canvi

“Oblidem-nos de la infraestructura actual –assegura Sainz de Baranda– i d’aquí a cinc anys notarem un gran canvi.” Un exemple: en lloc d’introduir el número de targeta, donarem permís a Amazon perquè entri al nostre compte i faci una transferència. No caldrà activar l’ordre cada vegada. Només caldrà un clic d’aprovació.

LES FRASES

Els operadors de targetes són com els velociraptors en un món de diplodocus, que és la banca
Alfonso Sainz de Baranda
cofundador del ‘marketplace’ de banka bnext
Cal identificar les necessitats dels usuaris i adaptar-se als nous tipus de clients que vagin sorgint
José Alcaraz
director general de Caixabank i president de Caixabank payments

Barcelona, laboratori de proves

Barcelona no ha badat davant la puixança d’aquest segment tecnològic i fa poc més d’un mes va inaugurar el Payment Innovation Hub, un laboratori per estudiar i desenvolupar les noves formes de pagament. Impulsat en forma de joint venture per CaixaBank, Global Payments, Samsung, Visa i Arval, està instal·lat al Pier01 del Palau de Mar i, segons els seus responsables, tindrà com a línies principals la tecnologia sense efectiu (cashless) i els anomenats “pagaments invisibles”, així com solucions de mobilitat que incorporen l’automòbil com un espai des d’on es poden fer operacions financeres. Finalment, també abordarà la tecnologia blockchain, vinculada a les monedes virtuals. Juan Alcaraz, director general de CaixaBank, remarca l’aposta per la Ciutat Comtal, que “atreu com a ciutat tecnològica”. Per la seva banda, Frank Young, responsable de Global Payments, considera que Barcelona és “la porta sud cap a Europa” i un territori amb perspectiva creativa i bones infraestructures per invertir capital “amb moltes esperances d’èxit”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

Les exportacions gironines creixen un 10% durant el gener

GIRONA

Salsa Jeans i la Casa de las carcasas obren al Gran Jonquera

la jonquera

MUNICH i Rituals se sumen a l’oferta comercial de l’Espai Gironès

salt
economia

Comença el saló Alimentaria&Hostelco més ambiciós i amb més presència internacional

L’hospitalet de llobregat
PALAFRUGELL

Oohx!gen, l’associació de comerciants de Palafrugell, renova junta

PALAFRUGELL

El B-Travel compleix les expectatives i supera els 26.000 assistents

barcelona
Tribuna

Només el set per cent?

Professor d’innovació a EADA Business School

La Xina: el soci, i competidor, inevitable

barcelona

Suara vol captar capital per finançar la innovació

Barcelona