Any nou, companyia catalana
El context polític fa que augmenti l’interès per les empreses d’energia i els grups financers locals
Els consumidors responen al trasllat de seus i al boicot buscant empreses arrelades al territori i amb criteris de sostenibilitat
La clientela també demana alts estàndards de qualitat
El mateix 7 d’octubre en què Gas Natural va anunciar que traslladava la seu a Madrid, el telèfon dels responsables de Catgas va embogir. Una munió de consumidors havien decidit substituir la seva companyia de sempre per una altra que apostés pel territori català. La decisió de traslladar la seu que van prendre moltes de les grans corporacions ubicades històricament a Catalunya ha provocat, sobretot en l’últim trimestre, una reacció de rebot entre els usuaris que busquen companyies arrelades al país.
Pere Gran, gerent de Catgas, explica que, en el convuls període polític que es va posar en marxa a finals de setembre, la companyia ha guanyat 4.000 clients, una quantitat rellevant si es té en compte que fa un trimestre Catgas en tenia uns 2.000. Els nous usuaris són bàsicament particulars, que contrasten amb el perfil anterior de la comercialitzadora, que servia gas i electricitat a clients industrials i al comerç. Per Gran, la gent valora la voluntat de les companyies de no marxar de Catalunya, com és el cas d’aquesta empresa familiar colomenca de més de 40 anys, que havia començat fent instal·lacions i distribuint propà a les poblacions on no arribava el gas natural, i que està a punt de contractar quatre persones més, que s’afegiran a les setze de la plantilla actual per atendre la demanda.
Així mateix, la cooperativa Som Energia, amb seu a Girona, ha superat de molt la previsió de facturació prevista de 30 milions d’euros per al 2017, molt per sobre dels 23 milions facturats l’any anterior. A finals d’any, a més, tenia 42.000 socis cooperativistes, 12.000 més que el gener passat. Francesc Casadellà, membre de l’equip tècnic de la cooperativa, explica que aquest èxit es deu a diversos motius, a més del recruament de la tensió política, que també ha comportat un intent de boicot a empreses i productes catalans a la resta de l’Estat i que ha fet que molts consumidors catalans hagin respost cercant alternatives locals. I és que també hi ha un interès ingent per les alternatives a les grans multinacionals i per les propostes energètiques renovables i sostenibles.
Val a dir també que la política ha generat efectes ambivalents a Som Energia, perquè prop d’un 50% dels abonats de la cooperativa són de fora de Catalunya, i això ha fet que hagin hagut de difondre comunicats tant per explicar la seva posició a favor dels valors democràtics com per detallar que, en qualsevol context, els abonats de fora del Principat no serien objecte de cap canvi en les condicions del servei.
Casadellà creu finalment que, en la puixança de Som Energia, també hi ha tingut a veure el fet que en l’últim tram de l’any les comercialitzadores han encarit les tarifes. Això, unit a l’arribada del fred de l’hivern i el consegüent augment del consum, ha fet que la gent es remiri les factures. Som Energia, recorda Casadellà, per la seva voluntat cooperativa, treballa amb una previsió de marge molt ajustada. “Vam veure que estàvem obtenint més benefici del que necessitàvem i vam abaixar preus.” Aquesta decisió es va veure envoltada de circumstàncies simpàtiques, i és que Som Energia va fer públic l’abaratiment el 28 de desembre, dia dels Sants Innocents. “Això va fer que molta gent s’ho prengués com una broma, però era ben cert”, somriu Casadellà. I un anunci que volia ser discret, com correspon a la política d’empresa de Som Energia, es va fer viral i va ser repiulat per personatges mediàtics. El resultat de tot plegat és immillorable: “Només la primera setmana de l’any –postil.la Casadellà–, hem formalitzat 1.200 contractes, quan per fer els primers mil contractes vam trigar prop de dos anys.” I una última derivada positiva: el grup, que ara té uns 40 treballadors, vol evitar quedar col·lapsat per l’èxit i ja té en marxa un procés de selecció de vuit persones aquest mateix mes de gener i preveu cloure el 2018 amb 25 persones més.
Un 400% més a Parlem
També la companyia de telefonia Parlem està superant, amb escreix, totes les previsions fetes amb anterioritat. Només entre el 30 de setembre i el 30 de desembre del 2017, l’increment del nombre de clients ha estat del 45%. I aquest mes de gener s’espera que aquest registre s’elevi fins al 400%. “Pot ser que m’equivoqui i al final sigui un 300% o un 500% més, però és que ara per ara és difícil de predir, i allò que havia començat l’últim trimestre de l’any ara s’està accelerant d’una manera brutal”, explica Ernest Pérez-Mas, president i conseller delegat de Parlem. De fet, l’índex de conversió de la companyia supera el 80%, quan en altres companyies no arriba ni al 20%. Pérez-Mas atribueix aquests moviments, en part, a l’increment de notorietat –“molt relacionat amb el procés i amb la recerca de companyies de proximitat i quilòmetre zero–; a la credibilitat que han anat guanyant amb el temps –la companyia es va fundar l’any 2014–, i a la campanya de màrqueting engegada recentment, coincidint amb el desplegament dels serveis de fibra òptica. “El fenomen polític ha fet que molta gent es qüestioni coses que abans no es plantejava”, diu el directiu de la companyia telefònica, com ara el canvi d’operadora. És allò d’“any nou, companyia nova”.
A més, les estadístiques i els estàndards de qualitat també hi juguen a favor: “Tenim un dels índexs de despoblament més baixos de les companyies del mercat, per sota de l’1,5%, quan la mitjana està en el 3%”, explica Pérez-Mas.
Una altra iniciativa que ha suscitat molt d’interès és Coop57, una cooperativa de crèdit amb dues dècades d’existència. Des de Coop57 admeten que han percebut un augment del nombre de consultes coincidint amb els mesos de més conflictivitat política. No obstant això, el seu portaveu recorda que no disposen de fitxa bancària i que es regeixen per la llei de cooperatives, que estableix que els seus membres “són socis, no pas clients”. La majoria dels que hi han acudit buscant un relleu a la banca tradicional però demanant els mateixos productes no els hi han trobat: “No fem comptes corrents ni donem targetes de crèdit.” I és que Coop57 es defineix com un projecte de transformació social per construir una economia sostenible. És un espai d’estalvi i de crèdit. Però aquest últim servei no és per a particulars, sinó que, segons els seus principis, treballen “per resoldre necessitats de les entitats sòcies adequant el finançament a cada cas”.
Així, el gros de la reacció al trasllat de seu de CaixaBank i el Sabadell s’ha repartit entre, d’una banda, entitats de banca ètica, com Triodos, i de banca electrònica, com ING, i de l’altra, l’única entitat d’origen català que ha mantingut la seu al país, Caixa d’Enginyers. Fonts de la caixa precisen, però, que el creixement d’un 13% de l’any passat respecte al 2016 respon a diversos factors, a més dels de caire ideològic. El mateix portaveu insisteix que Caixa d’Enginyers obté una valoració altíssima en satisfacció dels seus socis. Així, tot i que l’escenari polític hagi influït en l’èxit al Principat, l’entitat recorda que també ha crescut un 8% fora de Catalunya.
Joel Joan i la llibertat, amb Parlem
“Sí, canviar és complicat. El seny et diu «No alcis la veu, no canviïs mai, queda’t amb ells», però arriba un moment que t’has de llançar, i quan ho fas t’adones que el canvi ens revifa, ens millora. El canvi ens fa lliures.” Amb un missatge amb, com a mínim, un parell de lectures, la companyia de telefonia Parlem va engegar dijous la campanya de publicitat amb què vol llançar el seu servei de fibra òptica, i ha triat l’actor Joel Joan –que s’afaita els cabells– per posar fi a la mandra que provoca canviar d’operador.
