El ‘cas Pujol’ es ‘cola’ en el primer dia del judici a Banca Privada d’Andorra

La denominada ‘operació Catalunya’ s’ha vinculat amb la nota emesa al 2015 pel FinCEN, la divisió de delictes financers del Departament del Tresor dels Estats Units, que va destapar el ‘cas BPA’ i, del qual se n’ha començat a jutjar aquest dilluns la primera de les tretze causes obertes. Concretament, ho ha relacionat Antoni Riestra, advocat de l’ex-director financer del banc, Santiago de Rosselló, que també ha dit que, amb la mateixa voluntat, la policia espanyola va coaccionar un dels màxims accionistes de l’entitat, Higini Cierco, perquè informés sobre els comptes que tenia la família de l’expresident Pujol al Principat d’Andorra. Per tot plegat, el lletrat ha argumentat que s’ha vulnerat la defensa del seu client, ja que, ha al·legat, la investigació s’està duent a terme en una peça separada de la causa per la que ara està acusat. El fiscal Alfons Alberca, per la seva banda, ha denunciat que s’estigui “barrejant tot” i la defensa dels petits accionistes de BPA, a càrrec de Jean Michel Rascagneres -també advocat dels Pujol-, ha afegit que hi ha una investigació en marxa per “revelació de secret bancari” i que “la família Pujol està cansada d’això”.

En el torn de rèplica, l’advocat de Santiago de Rosselló ha insistit en el lligam que hi ha entre la informació publicada pel FinCEN amb el ‘cas Pujol’ i les amenaces de la policia espanyola, que també van afectar a l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra, Joan Pau Miquel Prats, un dels principals acusats. Tot i això, ha reconegut la dificultat per poder-ho provar. En aquest sentit, ha criticat que no han pogut accedir a l’informe d’aquesta agència nord-americana i que tampoc se’ls ha deixat participar en la investigació d’aquesta causa separada, motiu pel qual, ha conclòs, se senten “indefensió”.

La primera jornada del judici del ‘cas BPA’ s’ha iniciat, enmig d’expectació mediàtica, als voltants de dos quarts d’onze del matí a la sala Prada Casadet d’Andorra la Vella. Una altra de les que s’han presentat en aquesta primera vista oral ha estat la de la defensa de Miquel, que ha considerat que la investigació s’ha fet en base “a les persones i no als delictes”. També ha assegurat que l’origen s’hauria de situar en el presumpte blanqueig de capitals per part de l’empresari valencià Rafael Pallardó, que entre els anys 2008 i 2011 hauria enviat a la Xina prop de 70 milions d’euros procedents de les activitats il·lícites de la trama liderada pel xinès Gao Ping a l’Estat espanyol. En aquest sentit, el lletrat ha argumentat que aquests fets ja s’investiguen en una causa anterior i que, per tant, no s’hauria d’haver obert el procediment que s’està començant a jutjar. A més, ha criticat que Pallardó sigui citat ara com a testimoni i no com a acusat.

La resta de defenses s’hi han adherit i també s’ha posat de relleu que l’empresari valencià no només operava amb BPA, sinó que també tenia comptes a dos entitats andorranes més, Andbank i MoraBanc, que, han considerat, també caldria investigar en un mateix procés judicial. El Ministeri Públic, per contra, ha explicat que l’objectiu és saber “si hi ha hagut una organització criminal -dins l’estructura de BPA- que ha permès i ha participat en el blanqueig de capitals” i que, per aquest motiu, no s’inclou en aquesta causa la investigació a altres entitats financeres del país. A més, ha argumentat que el fonament de les diligències prèvies anteriors era l’operativa de Pallardó, en la qual bàsicament s’acusava a un treballador del banc, pensant que actuava “d’esquenes als seus superiors”, amb la qual cosa, no s’hi havia implicat a diversos directius de l’entitat.

Abans de l’inici de la vista oral, Higini Cierco, un dels màxims accionistes de BPA que està citat com a testimoni, ha acudit a l’edifici Prada Casadet per donar suport a l’exconseller delegat i els treballadors de l’entitat.

Les qüestions prèvies continuaran presentant-se aquest dimarts i s’aniran resolent en els propers dies. Aleshores, començaran les declaracions dels acusats i testimonis. En el cas de Miquel i Rosselló, la fiscalia demana vuit anys de presó i cent milions de multa. Mentre, la resta de directius i treballadors, podrien enfrontar-se a penes d’entre sis i set anys.