Pensions: entre el debat i el vot
Diversos experts i agents socials coincideixen que cal abordar una reforma per fer un sistema just, digne i sostenible
Incentivar els plans privats d’empresa seria bo sempre que estiguessin molt ben regulats i supervisats per l’Estat
Les pensions són una veritable fàbrica de vots. Els partits polítics ho saben i sovint les fan servir per moure l’electorat cap a una banda o cap a l’altra. Celia Villalobos, diputada del Partit Popular al Congrés i presidenta de la comissió de seguiment del Pacte de Toledo, va incendiar dimecres passat les xarxes afirmant que “hi ha pensionistes que passen més temps cobrant la pensió que treballant”. Villalobos creava així una mica de confusió al voltant del missatge que hores abans havia llançat la seva companya de partit i ministra d’Ocupació, Fátima Báñez, que havia proposat, sense més concreció, que els treballadors que tinguin més de 38 anys cotitzats puguin calcular la pensió computant tota la vida laboral en lloc de tenir en compte només els últims 21 anys (període que s’anirà ampliant fins a 25 anys el 2022).
A banda de la polseguera mediàtica, diversos experts i agents socials coincideixen que, més que llançar una pedra a l’estany per veure com reacciona la ciutadania, el que cal és abordar com més aviat millor la patata calenta de la reforma de les pensions per fer-les sostenibles i dignes. Laura Pelay, vicesecretària general de la UGT de Catalunya, es lamenta que “la ministra hagi intentat governar a cop de titular periodístic” i coincideix amb Ricard Bellera, secretari de Treball i Economia de CCOO, que el que cal és convocar la concertació social en una nova reunió del Pacte de Toledo. “Fa mesos que estem expectants i en espera que se’ns convoqui”, recorda Bellera. “És en el marc del Pacte de Toledo que s’han de debatre les propostes, i no pas treure-se-les del barret com qui no vol la cosa”, indica Pelay.
De fet, hi ha qui ha qualificat la proposta de la ministra Fátima Báñez de “globus sonda” i hi ha vist caràcter electoralista en uns moments en què els resultats dels populars el 21-D els han fet perdre credibilitat i força moral, i també en un moment en què es qüestiona la gestió que el govern espanyol ha fet els últims anys de la guardiola de les pensions. “El que tenen és certa urgència electoral”, opina Pelay. “El discurs que s’està perdent poder adquisitiu amb les pensions està calant i tenen necessitat de revertir-ho.”
Falta ambició
Pelay i Bellera coincideixen que el que cal és un pla de xoc més complex i ambiciós en què es plantegi com es pot ajudar els aturats majors de 55 anys a tenir una feina de qualitat i com es poden promoure polítiques actives d’ocupació, entre altres mesures. “El còmput voluntari podria millorar algunes pensions, però també cal mirar de quina manera es millora la protecció social dels aturats i dels majors de 55 anys, per exemple”, creu Pelay. “El que pretén la ministra és fer la sensació que hi ha dinamisme pel que fa a propostes, quan la realitat és que fa mesos que estem esperant reunir-nos”, insisteix Bellera.
La mesura es concretarà, o no, en les negociacions del Pacte de Toledo, però que les declaracions de Báñez semblen un tempteig ho demostrava el fet que el mateix president espanyol, Mariano Rajoy, les abordava amb peus de plom i recordava que en els últims deu anys la despesa en pensions s’ha incrementat en 54.000 milions, sense que al calaix corresponent hagin augmentat els ingressos. Tothom sap que el 2017 la Seguretat Social va arribar a uns números vermells de 18.000 milions i que va caldre escurar el Fons de Reserva per pagar l’extra de Nadal. Això, tenint en compte que els últims cinc anys s’han revalorat el mínim previst en la reforma, un 0,25%.
El principal problema que hi veuen els experts és la sostenibilitat i que, juntament amb els anuncis, també cal explicar com se sufragarà el cost addicional. Pel catedràtic de la UPF Guillem López-Casasnovas, la de Báñez “no és una mala idea”. Amb tot, l’acadèmic creu que les declaracions de la ministra pequen de falta de concreció, perquè no deixa clar si es podran triar uns anys determinats ni si es podrà aplicar a totes les jubilacions. A parer del catedràtic, la intenció sembla més “una aproximació a un segment de població, actualment en atur de llarga durada, que es podria plantejar una jubilació anticipada i que no tindrà bones bases de cotització”. És a dir, que no s’orienta a una estratègia de sostenibilitat del sistema, sinó a “congraciar-se amb aquest col·lectiu que ho té difícil per rebre una prestació digna”.
Juan Carlos Trujillo, director de l’àrea laboral de Martínez Comín Consultors, considera que és “una oferta molt atractiva per a la gent que es jubila ara, però cal que s’expliqui bé” i que no quedi només en un titular. Per Trujillo, ha de quedar molt clar que “les pensions seran més baixes en el futur”, i recorda que “no hi haurà tanta gent que hagi cotitzat durant 35 anys”.
Segons López-Casasnovas, que creu que la reforma de les pensions “és imminent”, seria bo permetre que un treballador que acumuli molts anys cotitzats es pugui jubilar abans de l’edat mínima, i també que s’establissin fórmules per millorar les bases de cotització de les dones que han de sortir del mercat de treball per maternitat, així com dels aturats de llarga durada. “Després de quaranta anys treballant, una persona està amortitzada i pot deixar pas a altra gent que necessita cotitzar.”
Amb relació als plans privats, el catedràtic veu quimèric esperar que els joves amb sous esquàlids es puguin permetre fer guardiola per a quan es retirin i no descarta que en la negociació salarial part dels increments vagin a un pla privat complementari, “que hauria d’estar molt ben tutelat per l’Estat” i que incentivaria les aportacions dels treballadors.
Firmes contra la pujada “de merda”
Els jubilats dels principals sindicats han engegat una recollida de signatures per denunciar l’insuficient increment de les pensions previst per al 2018. La secretària confederal de la UGT, Adela Carrión, no va dubtar a referir-s’hi com a “pujada de merda del 0,25%” i va acusar el govern espanyol de “maltractar” el col·lectiu de jubilats, “la majoria dels quals reben una pensió que no arriba als 700 euros”. Dijous les lliuraran a la seu de l’Instituto Nacional de la Seguridad Social (INSS) a Barcelona.
