“La consolidació econòmica no es veu reflectida en l’àmbit social”

El que ens diuen els indicadors és que han estat el sector industrial, que estava creixent des del 2014, i el del comerç en concret –no tot el sector terciari– els dos que han impulsat i consolidat aquest creixement.

Sí, a Osona tenim un 33% dels llocs de treball a la indústria, un de cada tres, quan a Catalunya està al voltant del 18%. Si el sector industrial agrupa tants treballadors, hi ha algun altre sector que es veu perjudicat. Comparant Osona i Catalunya, al sector serveis hi ha una diferència considerable en el PIB –és del 58% a Catalunya i del 37% a Osona (igual que el sector industrial)– i pel que fa a llocs de treball: són el 61% a Catalunya, mentre que a Osona són el 41%. A la comarca tenim un sector serveis on no hi ha tots els serveis i que a més a més està molt concentrat a Vic.

Sí, això potser és el més destacat de l’informe d’aquest any: la consolidació econòmica no es veu reflectida en l’àmbit social. Els anys de crisi i els anys de recuperació que portem des del 2014 fins ara ens han deixat una societat més vulnerable i amb més desigualtats. Analitzant les rendes veus que hi ha hagut un canvi important i el grup de declarants en els trams que es considera classe mitjana és molt petit, estan en trams inferiors. El poder adquisitiu de les famílies s’ha reduït. Hem sortit de la crisi? Les empreses, en un percentatge elevat, sí; però les famílies, no. No podem associar tenir feina a no tenir crisi, no és equivalent.

L’atur està baixant però el pes d’aquests treballadors de llarga durada no es redueix, al contrari, és directament proporcional. Els treballadors que estaven a l’atur i que estan recuperant llocs de treball d’entrada són gent que fa menys de dos anys que estan a l’atur i generalment menors de 45 anys. Moltes vegades els aturats de llarga durada coincideix que són col·lectius de baixa qualificació, poca formació, una part important són dones que no havien treballat...

Aquest és un dels reptes col·lectius que tenim com a comarca i com a societat. Hi ha una indústria que s’està transformant cap a la indústria 4.0 i es tractarà de veure com aquestes persones s’encabeixen en aquestes transformacions. Ens esperen uns anys de canvi i sobretot el que es demana és que millorin competències més transversals, no tan tècniques. Es demanarà flexibilitat, capacitat d’adaptació, treball en equip...

Molts, sí, però també t’haig de dir que hi ha més acomiadaments, finalitzacions de contracte. Cada vegada els contractes són de més curta durada i això ve de la crisi. La falta de confiança empresarial va fer que els contractes indefinits baixessin i que cada vegada augmentés més la contractació temporal alhora que aquesta cada cop era de més curta durada. Aquest tipus de contractació per mesos o dies afecta molt el col·lectiu de joves i va molt lligat a la contractació per ETT, la qual en els darrers anys ha augmentat exponencialment.

Són contractes molt puntuals. Ara que portem un temps de recuperació suposo que les empreses aniran agafant més confiança per fer contractacions de més durada i finalment indefinida, però està costant.

Sí, aquest sí que és un tema pendent. Tenim empreses molt tradicionals en la manera de produir, de vendre... Els ocupats en empreses d’alt contingut tecnològic estan bastant per sota de la mitjana catalana. A les empreses encara els costa la innovació, de producte i de procés, potser també pel tipus d’empresa: més reduïda, de tradició familiar...

Un seria millorar el model productiu i per a això necessitem treballadors qualificats, però tenim un elevat abandonament escolar, del 50% en cicles formatius de grau mitjà. Altres aspectes serien millorar les condicions laborals, les desigualtats territorials –és una comarca molt heterogènia–, i les comunicacions, a més de la sostenibilitat mediambiental.