municipal
urbanisme
Els privats pagaran la reforma de les galeries de Platja d’Aro
El municipi i associacions d’empresaris volen limitar el trànsit en tres carrers tot i les veus crítiques
Les obres depenen de comunitats sense gaire consens
El ple de Castell-Platja d’Aro ja ha aprovat, després de mesos de debat, el pla de comerç 2018-2022. La mesura estel·lar estableix un full de ruta per ampliar l’eix comercial de les avingudes S’Agaró i Cavall Bernat cap a la “rereguarda” dels carrers privats on hi ha galeries a cel obert, amb una activitat molt discreta en temporada baixa i amb escassa continuïtat entre els nous negocis que hi proven sort a l’estiu. El regidor de Promoció Econòmica, Maurici Jiménez, explica que es tracta de “passar d’un model d’eix comercial a un model d’illa” de botigues i activitats de restauració, una proposta que implicarà tallar més carrers al trànsit –a més de Doctor Fleming, Miramar i l’avinguda de la Pau tenen tots els números– i que, tot i l’adhesió dels principals empresaris, genera dubtes entre altres comerciants, i entre veïns i segons residents de l’entorn. A banda del fet que es posi setge al vehicle privat, un altre punt en qüestió és que es prevegin obres pagades amb contribucions especials.
El pla ha estat un document reivindicat amb insistència en els últims anys –en plena crisi i amb el tancament de locals històrics– per donar embranzida al model de compres, restauració i lleure. Tindrà vigència durant el pròxim quadrienni. Malgrat això, pel que fa al finançament de les obres, Jiménez no quantifica la inversió municipal del pla, en espera de projectes executius concrets. En el cas de les galeries, però, la idea és que les obres d’envergadura als vials privats –prèvia cessió a la gestió pública– i als carrers afectats se sufraguin amb la fórmula de contribucions especials, a més d’altres actuacions com ara l’ampliació del clavegueram per prevenir inundacions. Des de l’oposició, Pedro Torres (ICV) ja va alertar en el ple que el gros de la inversió dependrà de contribucions especials que, per llei, poden arribar al 90% de finançament privat, i no hi ha hagut una participació gaire elevada. No obstant això, el document es va aprovar per unanimitat.
Des del sector del petit comerç, una llogatera de les galeries Neptuno es mostrava dissabte escèptica pel que fa a les possibilitats de potenciar les galeries: “S’han deixat morir, també per l’arribada de franquícies, i per als negocis que resistim tot l’any no crec que la solució sigui pagar obres.” En el seu cas, la inversió dependria del propietari, d’entrada reticent, i tem que, si s’acaba materialitzant, es tradueixi en un encariment de la renda mensual. Jiménez deixa el procés en mans de les diverses comunitats de propietaris, que marcaran el ritme i decidiran si deixen en mans del consistori i de la regulació municipal aspectes com ara l’ocupació dels vials ara privats –amb tarifes adaptades a l’ordenança de via pública– i l’homogeneïtzació de façanes i rètols.
Talls polèmics
Un parell de veïnes vinculades al teixit comercial –per feina o perquè són propietàries de locals llogats– qüestionen el tall dels dos vials menors que connecten l’avinguda S’Agaró amb el pàrquing de la plaça Europa: “Complicaran la vida als residents i la càrrega i descàrrega, i faran que els cotxes que vulguin accedir al pàrquing es concentrin a les rotondes de Doctor Trueta i l’avinguda de Castell d’Aro [els dos extrems de la coneguda popularment com a “milla d’or” comercial].” Jiménez defensa el protagonisme dels vianants als vials per seguretat i per donar visibilitat als petits establiments de les galeries: “L’accés des del pàrquing de la plaça Europa, amb vehicles aparcats i de càrrega, genera una sensació de porta del darrere”, indica l’edil. Eliminant places d’aparcament i ampliant voreres –hi afegeix–, es potenciarà l’illa de vianants.
Les franquícies s’estenen
Pel que fa a l’aterratge de grans franquícies a l’eix principal, impossible de contenir pel lliure mercat, impera el consens que atreuen clientela i que és millor encaixar-les que deixar-les marxar a altres municipis. El fenomen va començar amb l’aterratge de marques d’Inditex –Stradivarius, Bershka, Uterqüe i Massimo Dutti–, però l’operació amb més càrrega simbòlica va ser l’enderroc dels icònics Magatzems Vall per posar-hi una gran botiga Mango.
Un comerciant que resisteix i que aviat assolirà les cinc dècades d’activitat, Narcís Pellicer, de la pelleteria Montserrat, ho viu amb “resignació”, i lamenta la competència desigual que s’estableix amb marques que fabriquen el seu propi gènere i que tenen poder per negociar millors preus, com per exemple en els lloguers, per al seu desembarcament, en què “ni tan sols els industrials de la zona poden aspirar a treballar en la reforma dels locals”. “Ens ha tocat lluitar contra una doble crisi: l’econòmica i la d’una competència cada cop més dura”, però persisteixen “per la clientela, l’experiència i el tracte amb els proveïdors de qualitat”, diu.
LES XIFRES
S’Agaró i Castell d’Aro també es reivindiquen
El nucli de Platja d’Aro acapara el protagonisme del pla de comerç, però també s’ha fet diagnosi dels nuclis de Castell d’Aro, a l’interior, i S’Agaró –especialitzat en la restauració i l’abastiment de queviures per a segones residències–. Pel que fa al primer, es recomana la creació d’una associació de comerç que vetlli pels interessos comuns i el foment de la visita entre estiuejants. S’Agaró, en canvi, té potencial per a més restaurants.
La renovació del passeig marítim, una idea difícil de tirar endavant
E.A
Moltes de les aportacions que s’han fet en les trobades amb representants del sector comercial s’han traduït en mesures concretes, sobretot pel que fa a senyalització dels comerços i direccional, millores del mobiliari urbà i reordenació de l’aparcament –amb nous espais dissuasius per restar trànsit al centre–. D’altres, en canvi, no s’han inclòs en el pla. Una de les idees més ambicioses era la proposta de reformar el passeig marítim, que, entre les terrasses dels establiments, els parterres i el mobiliari urbà, no ofereix una gran amplitud de pas. Però el municipi no s’ho planteja, perquè el cost seria inassumible per a la hisenda local, “entre 7 i 10 milions d’euros”, estima Jiménez.
L’eix presenta diverses complicacions afegides a la seva ingent longitud, d’uns dos quilòmetres. Hi ha zones desafectades en l’actual llei de costes estatal, però, amb tot, l’execució dels treballs implicaria inversió del govern espanyol –amb el qual fa anys que negocien l’acord per acabar la zona sense urbanitzar entre el Ridaura i el port d’Aro– i esperen que s’avanci en l’aplicació del reglament per “aclarir els aspectes de seguretat jurídica”.
L’altre debat encetat fa dècades, el tall al trànsit de l’avinguda S’Agaró entre l’ajuntament i l’antic Màgic Park, ni tan sols es planteja. “No ha estat un element de discussió”, aclareix el regidor. Com a molt s’atrevirien a estudiar l’eixamplament progressiu de les voreres cap a les places ara lliures de zona blava, en línia amb les terrasses ja existents, però deixant-hi els carrils actuals per a cada sentit.
Les altres propostes
Entre les 48 mesures del pla de comerç, destaca la voluntat d’assessorar i formar els comerciants en noves tecnologies i tendències com ara els canals virtuals, així com aspectes per enfortir-los de cara als turistes. El regidor posava com a exemple l’acord assolit recentment per portar creueristes de Palamós en bus fins a la zona comercial, amb accions per reforçar el domini d’idiomes dels comerciants i les eines administratives per oferir el retorn de l’IVA als compradors extracomunitaris. També són rellevants altres aspectes a priori superficials, però al capdavall molt valorats, com ara facilitar l’accés a les xarxes wifi i cuidar la imatge dels locals. Així mateix, volen fomentar el debat per decidir el destí del pressupost de les àrees de Comerç i Turisme: accions formatives, subvencions o disseny de campanyes amb el consistori.
