Quan el crèdit és a mans d’un fons voltor

El jutjat número 1 de Girona ha desestimat una demanda del BBVA –a la qual es pot presentar recurs– contra una parella de Salt a la qual reclamava 424.804,45 euros per un crèdit hipotecari perquè aquest havia estat titularitzat en un fons d’inversió. El jutge entén, entre altres coses, que si es pagués el deute al banc la parella no quedaria alliberada del crèdit cedit. A diferència d’altres casos en què un magistrat ha tombat una demanda d’un crèdit que ha estat titularitzat, en aquest cas no es tracta d’una execució hipotecària, sinó d’una acció personal o declarativa. Un procés que, segons explica la lletrada de la parella de Salt, Anna Torroella, acostuma a ser molt més llarg. Tot just ara els bancs han començat a presentar declaratius perquè l’habitual són les execucions hipotecàries. Però arran de les traves que els tribunals europeus posen en les execucions hipotecàries, cada cop hi haurà més declaratius. “El primer que vaig objectar va ser la falta de legitimació, ja que qui hauria de reclamar és Blackstone”, relata Torroella. Hi afegeix que també és important el dret al retracte ja que, en cas que un préstec hipotecari hagi estat cedit o titularitzat, el deutor té el dret a conèixer per quina quantitat s’ha venut –normalment molt menor–. Llavors, si el deutor pagués al fons d’inversió la mateixa quantitat que aquest ha pagat al banc, quedaria extingit el deute. En aquest sentit, Torroella lamenta la falta de control dels organismes públics supervisors en la vulneració dels drets de les persones i les famílies que no són informades de les cessions dels crèdits sobre els seus habitatges i poden exercitar el dret al retracte.