Pensions (encara més) indignes

El fet que les treballadores cobrin menys que els seus companys (un 24% de mitjana), que la precarietat s’acarnissi amb elles i que siguin les mares i no els pares els que sacrifiquin o interrompin la seva carrera professional per cuidar els fills té un gran impacte en la qualitat de vida de les dones quan es fan grans. Els pensionistes es manifestaran avui a les principals ciutats del país en una protesta impulsada per la Marea Pensionista i a la qual s'ha sumat CCOO, la UGT i la Plataforma de la Gent Gran de Catalunya per reclamar per enèsima vegada unes pensions dignes però, tot i que és una lluita col·lectiva, les dones s’han d’enfrontar a una doble batalla, ja que quan deixen de treballar i fan números s’evidencia l’acumulació de discriminacions rebudes al llarg de tota la seva vida.

De mitjana, i segons les dades dels sindicats, les pensions de les dones són a Catalunya un 40% inferiors a les dels homes: Elles cobren 743 euros i ells, 1.232. Les últimes xifres de l’Idescat indiquen que el 2016 les dones van rebre una pensió mitjana de jubilació de 765 euros i els homes, de 1.325. Però hi ha una diferència encara més escandalosa, ja que moltes de les dones que avui són àvies ni tan sols tenen dret a la pensió de jubilació perquè no han treballat en feines remunerades o no ho han fet prou anys. Com han assenyalat recentment les investigadores Mercedes Ayuso i Elisa Chuliá, la bretxa de gènere en les persones d’entre 65 i 79 anys es dispara a casa nostra fins al 52%, molt per sobre de la mitjana comunitària, que està en el 44%. Aquesta gran desigualtat d’ingressos és deguda a l’estricta legislació de l’Estat espanyol: cal arribar a un mínim de 15 anys de cotització per poder accedir a la prestació.

Tot i que a la pràctica s’han aplicat poques mesures, s’ha debatut molt sobre com facilitar la compaginació de la vida laboral i la familiar, i com garantir la igualtat d’oportunitats per reduir la bretxa salarial, però no s’ha abordat com integrar la perspectiva de gènere en les futures reformes del sistema de pensions. És l’hora, reclamen sindicats, experts i moviments feministes, de parlar de quines mesures es podrien començar a aplicar per atacar aquesta abismal diferència d’ingressos i de qualitat de vida en l’etapa de la vida més vulnerable.

La fórmula de càlcul de les pensions, basada en les cotitzacions i en els anys de vida laboral, perjudica “greument” les dones i, el que és pitjor, en més d’una dècada no s’ha constatat cap millora, ja que el 2005 la bretxa de gènere en les prestacions públiques estava en el 41%, constata l’últim informe sobre el tema de la UGT. En el seu treball, Ayuso i Chuliá asseguren que en els últims anys hi ha hagut millores i pronostiquen que, “tenint en compte el bon ritme en la incorporació de les dones al mercat laboral de les últimes dècades, la tendència és cap a una reducció de la bretxa”, tot i que serà un camí “llarg”.

Sílvia Alberich, membre de l’associació Feministes Indignades, assegura que “hi ha molta feina a fer per reduir la bretxa” perquè continua havent-hi una “distribució desigual en les cures que fa que siguin elles les que s’agafin reduccions de jornada o excedència per cura de fills o altres familiars dependents i això continua perjudicant les dones perquè tenen menys cotització i també veuen frenada la seva carrera professional, el que comporta sous i pensions més baixos”. Com recorda Alberich, cal “una transformació profunda de la societat” per posar fi a la discriminatòria distribució de tasques i càrregues familiars i igualar les oportunitats laborals, però “hi ha mesures que ja es podrien estar aplicant per pal·liar la situació”. En administracions públiques com ara l’Ajuntament de Barcelona, relata, l’excedència per cura de persones cotitza i també hi ha una sentència que obliga a comptar com a antiguitat els mesos o anys d’aquest tipus d’excedència.

Les dades són sempre eloqüents, però en aquest cas molt més: gairebé la meitat de les pensions catalanes són inferiors als 735 euros que marca el salari mínim interprofessional però estan copades per dones: un 75,3%. Un 65% són inferiors als 1.000 euros. De nou les dones, un 69%, en són les principals receptores. Per l’advocat del Col·lectiu Ronda Àlex Tisminetzky, és evident que el sistema de pensions i sobretot les últimes reformes impulsades estan penalitzant les cotitzacions més baixes i les carreres més curtes, o sigui les de les dones. “Que les pensionistes cobren 450 euros menys que els homes és una realitat prou contundent –reflexiona– però és que, a més a més, canvis com ara demanar cada cop més anys cotitzats faran que molt poques dones es puguin jubilar als 65 anys perquè no tindran els 38,5 anys cotitzats necessaris.” “La gran majoria de dones s’hauran d’esperar fins als 67 anys”, indica.

El Col·lectiu Ronda està preparant una batalla legal per obligar els jutges a definir-se sobre la discriminació que afecta les dones a l’hora d’accedir a les pensions i també en relació amb els ingressos que reben. Com recorda Tisminetzky, el Tribunal d’Estrasburg ja ha pres partit en el cas dels contractes parcials: va acabar sentenciant que la llei provocava una discriminació indirecta de gènere, ja que el sistema de càlcul penalitzava molt les persones que tenien aquesta relació contractual quan es jubilaven, i que en un 74% eren dones. Es va canviar el sistema per comptar els anys cotitzats en aquest tipus de contractes però es van afegir una sèrie de lleis que a la pràctica han tingut un efecte encara més negatiu, ja que l’import de la pensió de jubilació ha quedat en molts casos reduïda a quantitat “irrisòries”, com ara 150 o 200 euros. “Com pot ser que siguin més baixes que una prestació no contributiva, que és de 374 euros?”, es pregunta.

Pels pocs anys cotitzats i els minisous són moltes les dones que han de sobreviure amb molt poc. Un 27% de les pensionistes reben prestacions que no arriben al mínim i que han de ser complementades fins als 600 euros, quan en el cas dels homes aquest percentatge no arriba a l’11%. Com recorda Lídia Sandalinas, responsable d’acció de gènere a les empreses de CCOO, la bretxa en les pensions “tot just ara s’ha posat sobre la taula i es comencen a buscar solucions específiques” però és un tema prioritari a debatre i, sobretot, a atacar.