“Les pensions han evitat una revolta social segura”

Estic convençut que una vegada més el TEDH posarà en el seu lloc l’Estat espanyol. En la seva sentència, el Tribunal Constitucional diu que no tenim un dret adquirit, sinó que estàvem a l’expectativa d’aquest dret, i això no és cert, perquè quan s’entra a treballar en una empresa, l’Estat, de manera unilateral, sense demanar-te permís, et comença a descomptar per a la teva futura pensió i nosaltres creiem que així ja està generant un dret. Les lleis, a l’Estat, estan retrocedint i, en canvi, els convenis internacional protegeixen molt més les persones.

Que ens expliquen una mentida. Ens diuen que les pensions són molt costoses i que no es poden mantenir, i no és cert. El problema de les pensions són els ingressos i no les despeses. Tenim un govern que està tan escorat a la dreta que només fa cas de les recomanacions de l’FMI i el Banc Mundial, que han dissenyat una campanya perquè els fons públics de pensions es redueixin, i les pressions de la banca. Tenen dissenyada una estratègia perquè el sistema públic caigui i el diner el gestioni la banca. És un nínxol de negoci pel qual la banca pressiona.

Tenim clares tres coses: que el sistema necessita una reforma en profunditat perquè els futurs pensionistes no temin per la seva pensió; que el debat sigui obert i arribi al carrer, i volem formar part d’una taula de negociació, si algun dia n’hi ha. No creiem ja en el Pacte de Toledo, no serveix per a res, i, de fet, la seva signatura va torpedinar la línia de flotació del sistema de pensions perquè, en part, algunes de les coses aprovades ens van conduir a aquesta situació.

Estem tractant d’atreure’ls al moviment però és molt difícil, perquè fins ara era fins i tot difícil moure els pensionistes actuals, que no notaven excessivament la pèrdua de poder adquisitiu que ara sí que noten. Quan un té 35 anys és difícil que es preocupi per la pensió perquè la veu molt llunyana, creu que no l’afectarà. És una conversa que sovint tinc amb el meu fill... Contra això és molt difícil lluitar, però estem esperançats perquè en xerrades en universitats hem estat molt ben rebuts. Aquesta és una lluita social que afecta a tothom. El sistema públic de pensions és sostenible, millorable i totalment necessari i ha fet dues coses importants. Durant els anys de crisi ha evitat una revolta social segura, perquè ha mantingut fills i nets que estaven a l’atur, i, d’altra banda, és el major factor distribuïdor de renda que tenim, fins a 130.000 milions d’euros a l’any. És un factor de cohesió social que no es pot perdre.