Renda bàsica i salari mínim: eines d’equitat

La renda bàsica universal (RBU) s’ha anat situant al centre del debat sobre possibles instruments per garantir l’equitat entre persones sense ingressos arran de la crisi econòmica. Aquesta eina va ser objecte de debat ahir, en la segona i última jornada de la Trobada d’Economia i Reptes Socials Cap Roig, de la Fundació Bancària La Caixa. Però la seva aplicació és complexa i presenta interrogants que diversos ponents van posar sobre la taula.

Cristina Sánchez Miret, sociòloga de la UdG, va moderar una sessió en què es va advocar per la mesura si no és “un pedaç més” d’un sistema dispers d’ajuts socials qüestionat sovint per problemes com ara l’arbitrarietat de la seva concessió o el risc que acabi sent desincentivadora a l’hora de buscar feina.El secretari general de la patronal Cecot, David Garrofé, no la va qüestionar, basant-se en la tesi que cal mantenir la cohesió social per tal d’assegurar el futur i un sistema democràtic estable, i va reivindicar un consens amb els sindicats i les administracions. En tot cas, però, va coincidir amb altres ponents que hauria de ser un mecanisme de gran abast geogràfic, amb els altres estats de la Unió Europea, per evitar greuges i l’efecte crida de les zones amb més facilitats.

L’economista Albert Recio (UAB) es va mostrar partidari de donar diners a la gent, perquè siguin més autònoms i simplifiquin la feina dels serveis socials, però va recordar que caldria reformar el sistema fiscal i tendir cap a una harmonització de condicions entre els socis de la UE. Però també assumia que “si s’acaba establint, segurament serà baixa i per sortir del pas”. I Mar Joanpere, de l’Associació Catalana de Sociologia, alertava del risc que en el cas femení els ingressos acabin perpetuant moltes dones en el “treball reproductiu” i de cura de la llar. En les jornades de Cap Roig, que es consoliden com a espai de debat, també s’ha analitzat l’alça del salari mínim, una altra eina que s’hauria de redefinir vinculada a la RBU i preveient efectes col·laterals com ara els increments de la inflació o dels preus del lloguer i l’habitatge.