CaixaBank es referma en el trasllat amb guanys rècord

CaixaBank va defensar ahir la “normalitat” del seu negoci tot i els canvis que ha comportat per a l’entitat el trasllat de la seva seu de Barcelona a València. El conseller delegat del grup, Gonzalo Gortázar, va assegurar durant la presentació de resultats del primer trimestre a la capital valenciana que no s’ha posat cap “focus” en especial per reconsiderar els comptes mirall (fórmula que alguns usuaris van demanar de situar en un territori diferent del català arran dels fets de la tardor), ja que els clients, va dir, són “sobirans” sobre la localització dels seus diners. Com en ocasions anteriors, Gortázar va rebutjar polemitzar sobre la possibilitat de retornar la seu a la Diagonal barcelonina, ja que en l’actual s’hi troben “a gust” i operen amb la mateixa estima “a tots els territoris”.

L’alt executiu també va abordar una altra polèmica recent al voltant de l’entitat, que ha estat investigada per l’Audiencia Nacional per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. El jutge ha detectat irregularitats en deu sucursals de CaixaBank a la comunitat de Madrid, a les quals s’hauria facilitat la gestió fraudulenta de fons de clients de nacionalitat xinesa, membres d’una màfia d’aquell país.

Gortázar va insistir que CaixaBank no ha actuat en connivència amb aquesta il·legalitat, i que tampoc ho han fet els seus empleats, tot i que va puntualitzar que s’ha obert un expedient disciplinari a un empleat relacionat amb el tema, que ha estat acomiadat. En tot cas, el conseller delegat va insistir en la “màxima voluntat de col·laborar amb la justícia per aclarir els fets” i va anunciar que l’entitat ha enfortit els protocols per evitar que fets com aquest es puguin repetir.

Pel que fa als resultats, el grup presidit per Jordi Gual va guanyar 704 milions d’euros en un trimestre rècord, que significa un 74,5% més que en el mateix tram del 2017. El conseller delegat va atribuir part d’aquest benefici tant a la bona marxa del negoci bàsic com a les comissions. No obstant això, també hi han tingut a veure la reducció, en línia amb la de la resta del sector, de les dotacions que havien estat un clàssic durant la crisi, relacionades amb la bombolla immobiliària i les pèrdues per deteriorament d’actius que ha patit tot el sector financer. Concretament, CaixaBank ha deixat aquestes provisions en 50 milions, un 86% menys respecte a les de fa un any. També ha aportat guanys el banc portuguès BPI, concretament 169 milions.

El conseller delegat va dedicar uns minuts a reflexionar sobre l’evolució del crèdit, el volum brut del qual a CaixaBank era a final de març de 223.249 milions, un xic menys (un 0,3%) que dotze mesos enrere, ja que continua, tot i que afeblit, l’impacte de la bombolla immobiliària en la generació de crèdit nou. Amb tot, la ràtio de morositat de CaixaBank va caure fins a un 5,8%, nou dècimes menys que el març del 2017. Gortázar, que va aconsellar subscriure hipoteques a tipus fix, a les envistes d’una pujada de tipus, va aprofitar per subratllar la “competitivitat” del mercat hipotecari a l’Estat, i va alertar sobre “l’agressivitat” de les ofertes d’algunes entitats, que va atribuir al fet que “hi ha molta liquiditat i voluntat de créixer”.