Només un 14% dels càrrecs directius els ocupen dones
La bretxa salarial a Catalunya és del 15% en els empleats i del 18% entre alts càrrecs, segons un treball d’Eada i Icsa
Només un 13,8% dels càrrecs directius a les empreses catalanes els ocupen dones, una xifra que millora en la mitjana espanyola fins a arribar al 17% però que és insuficient malgrat superar la que es registra en països de l’entorn, com ara Itàlia (8%) o França (13,2%). Segons un estudi elaborat conjuntament per Icsa Grup i Eada Business School, la bretxa entre gèneres s’eixampla en les retribucions i la diferència és més alta segons sigui major la responsabilitat. Així, és del 18,1% en el cas dels directius; del 14,9% entre els treballadors i del 9,3% en els comandaments intermdis.
Aline Masuda, professora a Eada, explicava que “tant per a les categories de directius com de comandaments intermedis, tenim que, a major presència femenina, menor és la bretxa salarial. A Catalunya hi ha una menor quota de presència directiva i això es reflecteix en una major bretxa salarial, del 28,1%, i en els treballadors aquesta regla no es compleix, ja que no és una categoria que pugui prendre decisions salarials i està més vinculada al que estableixin els convenis”. A Espanya, només el 8,6% dels directors generals són homes, el 7,5% dels director comercials i el 5,4% dels directors de producció. Hi ha més presència femenina a la direcció de recursos humans (32%) i a la d’administració i finances (19,5%) i això no s’ha solucionat malgrat deixar enrere la crisi econòmica.
LA FRASE
Un problema estructural i d’una economia “feble”
La laboral és també una revolució que han de liderar les dones si, com explicava ahir la professora Aline Masuda, “es tracta també d’una qüestió social i de redistribució de la riquesa”. “Les empreses intel·ligents ja comencen a fer canvis en aquest sentit”, explicava. En aquest sentit, les autores del treball recomanen seguir els passos de països com ara Alemanya o Islàndia, que han aprovat lleis laborals que promouen idèntiques retribucions salarials. “Però Alemanya i Islàndia són economies fortes i les seves taxes d’atur, per exemple, són molt menors a l’espanyola. De manera que les prioritats són també diferents i els canvis aquí hauran d’esperar”, explicava. “Les feines dels directius no estan dissenyades per poder tenir fills i conciliar”, es queixava.
