Els economistes lloen el poder català tot i l’entorn
El 3r Congrés d’Economia i Empresa presenta una trentena de propostes d’orientació de l’economia catalana
L’economia catalana no necessita ser “assistida” per demostrar la seva empenta i per sortir de tot tipus d’adversitats, va admetre ahir el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, malgrat reconèixer la necessitat que les polítiques econòmiques s’orientin a guanyar competitivitat i cohesió social. Casas va participar en la darrera jornada del 3r Congrés d’Economia i Empresa, en què s’han debatut 185 ponències i han participat prop de 400 experts, repartits en 13 eixos de treball, que han abraçat pràcticament tots els factors que incideixen en l’economia del país.
El degà dels economistes va admetre durant la cloenda que “aquest any en què s’ha treballat en el 3r Congrés d’Economia i Empresa de Catalunya ha estat un període políticament molt convuls”, però va afirmar que “hi ha una societat que no oblida que s’ha de continuar endavant”. Els altres dos congressos s’havien dut a terme els anys 1979 (per tractar la transició política) i el 1988 (amb la incorporació al mercat comú). En aquest tercer congrés, però, malgrat que el context polític ha marcat l’agenda durant mesos, la independència no ha estat un dels temes estudiats a fons. És més, entre els consells destacava: “Catalunya necessita una autonomia financera que no té, perquè ho necessita la seva ciutadania. Cal aconseguir que el govern de Catalunya es doti d’un marc de competències polítiques i capacitat financera que li permeti de prendre les mesures de política econòmica per garantir que l’economia sigui més competitiva i la societat més cohesionada.”
Amb tot, Casas va recordar, interpel·lat pels periodistes, que la sortida de seus socials d’empreses fora de Catalunya “pràcticament no ha tingut impacte econòmic”, si bé sí que va admetre que va tenir un “impacte simbòlic no gens menyspreable”.
“El balanç és positiu perquè demostrem que podem tirar endavant malgrat la inexistència d’una acció d’un sector públic potent, però hem d’aspirar a assolir polítiques que permetin que aquest impuls acabi de ser encara més positiu”, va explicar.
Estructurat en tretze eixos de treball, s’ha tractat del potencial de l’economia i la musculatura del sistema empresarial català, del capital humà i els mercats de Catalunya en el futur, del sector públic i l’estat del benestar, del sector financer, el medi ambient i la transformació digital, les infraestructures i els professionals de l’economia en el futur.
LA XIFRA
Trenta receptes per a un congrés
El debat dels economistes en els darrers mesos ha donat com a fruit un “triple decàleg” que recull les receptes de futur més importants, les febleses, les fortaleses i els desafiaments per construir un model més eficient i equitatiu. A grans trets, les propostes s’emparen sota quatre grans paraigües: el nou entorn global en permanent transformació, les potencialitats de Catalunya, la societat catalana en un món en canvi i els avenços tecnològics, segons explicava Francesc Raventós, exdegà del col·legi i membre del comitè organitzador del congrés.
Entre d’altres, els economistes es queixen que “el nombre d’administracions és excessiu” i recomanen que, per sota de la Generalitat, només hi hagi els ens locals. Sobre competitivitat, recorden que “cal construir un model basat en el valor afegit més que en la reducció de recursos”, atraure i retenir talent i posar fi a l’abús de la temporalitat en la contractació com a factor de flexibilitat empresarial. També demanen autonomia financera per a la Generalitat i plena capacitat normativa per al Parlament per un sistema tributari propi.
