Economia

ANDREA LISSIDINI

INTEGRANT DE LA XARXA D’ECONOMIA SOLIDÀRIA DE MATARÓ (XES)

“Quan l’economia posa les persones al centre, articula la comunitat”

Aquest cap de setmana s’enceta el Mes de l’Economia Social i Solidària de Mataró, unes jornades amb què es vol donar a conèixer un teixit econòmic hereu del cooperativisme centenari

Aquest any les jornades d’economia social i solidària es fan més dilatades en el temps i s’allarguen durant tot el mes de juny.
Les dues edicions anteriors havien durat una setmana, que és el que permetien els recursos. L’arribada del projecte Ateneus Cooperatius, que té fons de la Generalitat i el ministeri, ens permet fer un altre format.
Parlen de visibilitzar l’economia social i solidària. És encara poc coneguda?
Li falta visibilització i alhora creiem que encara hi ha molta confusió. Hi ha qui associa l’economia social a les bones pràctiques en empreses mercantils convencionals. Hi ha qui l’entén exclusivament des del cooperativisme i nosaltres parlem de moltes altres formes de fer economia solidària, també des d’espais més informals com poden ser els mercats d’intercanvi o bancs del temps. Segueix sent necessari clarificar-ho tot.
A qui s’adrecen les jornades?
Al públic generalista. Volem donar a conèixer a Mataró i a tota la gent de la comarca aquest model per entendre l’economia amb una lògica diferent.
Quins actes destaquen?
Hi ha una sèrie de debats que dins l’economia solidària no tenim resolts. Per exemple, el cooperativisme d’habitatge creiem que és una aposta molt interessant, però està damunt la taula si aquesta aposta pot resoldre les necessitats de tothom. També tenim previst fer un taller específic sobre la gestió del conflicte dintre de les entitats perquè sovint no tenim la formació específica per entomar-los. Gestionar un grup humà és difícil.
Parlaran també de la contractació pública responsable. Ajuntaments i altres administracions tenen prou presents les opcions d’economia social?
De fet, tenim dues activitats, una sobre municipalisme i economia social i un taller contractació pública responsable. Soc relativament optimista i crec que les administracions ho van tenint més present, entre altres coses perquè cada cop és més difícil intentar defensar políticament el capitalisme convencional perquè ha demostrat una agressivitat en la gestió dels recursos i del territori. Crec que hi està havent un viratge important, ja siguin consistoris de grups polítics transformadors o en altres com Mataró, on ja l’anterior alcalde convergent i ara l’alcalde socialista parlen de potenciar l’economia solidària.
Mataró és una ciutat amb una llarga tradició cooperativista. En quin moment es troba ara?
Des de la XES volem reprendre el fil de la història. És aquest moviment el que ha inspirat moltes cooperatives actuals. Un dels sentits més forts del cooperativisme de principi del segle passat era que, més enllà de la lògica productiva, hi havia tot un teixit comunitari. Ara volem rescatar aquesta lògica que l’economia no ho és tot. No es tracta només de l’intercanvi de diners. Quan l’economia posa les persones al centre, articula la comunitat.
Quantes cooperatives hi ha?
A Mataró hi ha unes 110 cooperatives, segons la darrera diagnosi. N’hi ha que des de la seva fundació se senten molt vinculades a l’economia solidària i d’altres que només són cooperatives com a forma jurídica. També hi ha empreses petites que tenen unes pràctiques molt transformadores i es mouen dins l’economia solidària. La forma jurídica és el que menys importa, les pràctiques són el que acaba comportant dinàmiques de transformació.
La xarxa abraça tots els sectors econòmics?
Hi ha alguns espais que s’escapen. Tenim sectors molt diversos: comunicadors audiovisuals, botigues de joguines, mobilitat sostenible, bars, gent que fa divulgació històrica a través del teatre... Quan poses tot això al voltant d’una taula i planteges treball conjunt, les necessitats no són les mateixes per a cada iniciativa i pot ser difícil trobar la lògica d’enxarxament. Totes aquestes iniciatives necessiten una referència comuna sobretot a l’hora de fer-se conèixer. La competició per preus no sempre es pot assolir.
La fira d’entitats és la manera de mostrar públicament les iniciatives existents?
L’any passat vam tenir una vintena de participants i tenim la intuïció que aquest any en serem més. Aquest any la fem a la plaça Santa Anna el 16 de juny. Creiem que per ubicació i per data hi pot passar molta gent i moltes iniciatives tenen interès a poder-hi ser.
Un cop acabat el mes, què caldrà fer?
Tancarem el mes amb una de les jornades de l’Escola d’Estiu de la XES de Catalunya. De cara a la tardor convocarem una assemblea general de la xarxa i convidarem totes les iniciatives que s’hagin proposat i que encara no en formin part per replantejar la forma de funcionament de la xarxa i el desplegament arreu del Maresme.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

EMPRESA

Carme Torras, premi Manel Xifra a la transmissió de coneixement tècnic i tecnològic

GIRONA
economia

El Port de Mataró acollirà el primer Saló Internacional Nàutic amb una trentena d’expositors

mataró

Reempresa evita el tancament de 440 empreses gironines durant l’última dècada

girona
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona
economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona