La Borsa
Més valors
Economia

La pujada dels carburants fa disparar les alarmes de l’economia

Els analistes vaticinen una nova frenada econòmica si persisteix l’ascens del preu del cru

El PIB a Catalunya, Espanya i Europa en general és encara massa dependent d’aquestes primeres matèries

L’escalada sostinguda dels preus dels carburants en els últims mesos ha fet que els experts alertin de la possibilitat que quedi hipotecada la recuperació econòmica. Massa factors depenen d’aquesta evolució, amb una alça que queda ben palesa si pensem que, segons dades oficials, fa un any la gasolina súper de 95 octans es pagava a 1,168 euros el litre (de mitjana) i aquest juny la mitjana oficial se situa en 1,333 euros. En el cas del dièsel, s’ha passat de 1,039 a 1,238 euros per litre en el mateix període.

Al marge de l’impacte directe en les economies domèstiques i empresarials, aquest progrés pot tenir conseqüències macroeconòmiques funestes si, com auguren els experts, el preu de la primera matèria, el petroli, continua el seu ascens al llarg d’aquest any i probablement del vinent. Només en els últims dotze mesos, la cotització del cru ha pujat més d’un 64%.

I és que el moderat preu del petroli ha estat en els últims anys, junt amb els tipus d’interès baixos i en general les polítiques de suport del Banc Central Europeu, un dels anomenats “vents de cua” que estintolaven la represa postcrisi. Ara, però, aquest factor s’esfuma a la mateixa velocitat que puja el cost del barril de cru Brent, de referència a Europa, que ha passat de costar poc més de 45 dòlars el juny del 2017 als 77 dòlars de mitjana del mes passat, amb un pic en algun dia concret de més de 80 dòlars, la cota més alta en quatre anys.

Diferents veus han assenyalat els perills d’aquesta evolució. L’informe de conjuntura de la patronal Foment del Treball indicava fa pocs dies que aquest encariment repercuteix en els preus globals a Catalunya, Espanya i Europa. Tot plegat, deien, podria comportar un enduriment de la política monetària del BCE, que té com una de les missions principals contenir la inflació a la zona euro, cosa que podria accelerar les pujades dels tipus d’interès.

La dada de l’IPC feta pública fa uns dies va confirmar aquests temors. CCOO va lamentar que la pujada de preus podria estar anul·lant l’avantatge competitiu que havia suposat la devaluació interna. És a dir, la pujada general del cost de productes i serveis es pot acabar menjant el que s’havia aconseguit rebaixant sous i, en algun cas, els marges de les empreses.

Perspectives

Quan a final de l’abril passat el govern de Mariano Rajoy va actualitzar el programa d’estabilitat, la projecció era que el barril de Brent se situaria al voltant dels 75 dòlars a final d’aquest exercici. Però ja s’ha superat de llarg aquest nivell i els analistes avancen que aquest desequilibri afectarà no tan sols el PIB global, sinó també la creació d’ocupació, a més d’empitjorar la balança comercial. Per posar només un exemple, a Catalunya, l’especial entramat empresarial i econòmic fa que la dependència energètica sigui elevadíssima, del 97% (a l’Estat és del 75%).

Així doncs, l’efecte dominó està servit, especialment si recordem que el Banc Central Europeu ja ha començat a emetre senyals anunciant que deixarà de fer compres massives de deute públic, una altra espasa de Dàmocles, ja que amb aquestes compres de màniga ampla molts estats, entre aquests l’espanyol, finançaven molts serveis públics.

El panorama és, si més no, inquietant, sobretot en un context de sortida insegura de la crisi. Si pugen els preus i els tipus d’interès, queden tocades variables tan rellevants per a la marxa d’una economia com ara el consum i el deute públic. El primer, per raons òbvies, i encara més si tenim en compte que la classe mitjana ha sofert una forta descapitalització durant l’etapa recessiva, i la segona perquè l’Estat ha tornat a batre rècords del seu endeutament, malgrat que territoris com ara Catalunya van reduint el seu deute, ni que sigui lentament.

Malgrat tot l’anterior, Joan Miquel Piqué, economista i professor d’Eada Business School, creu que una inflació desfermada “serà el més petit dels problemes” en cas que persisteixi l’escalada del preu del cru i dels seus derivats. L’expert recorda que la inflació subjacent, la que exclou els carburants i els productes frescos sotmesos a estacionalitat, està “funcionant bé”. El dany principal vindrà, segons Piqué, perquè es frenaran diversos sectors, entre aquests un de clau, el del transport, i també l’economia en general, per la inevitable caiguda en el consum. Aquesta paralització arribarà, a més, mentre som encara en un procés de “recuperació fràgil, amb creixements mitjans al voltant del 2% o el 3%”. Piqué descarta que, tot i que els preus dels combustibles estan en els màxims dels últims anys, “hi pugui haver una crisi com la dels anys setanta, però si els creixements afluixen tindrem problemes”.

LES XIFRES

3,4
per cent
interanual ha crescut el PIB català en el primer trimestre, un ritme que pot quedar compromès.
97
per cent
és el grau de dependència energètica de l’economia catalana, segons asseguren els estudis

Un futur d’equilibris difícils

“No sé qui se la juga més, si l’oferta o la demanda.” El professor d’Eada Joan Miquel Piqué analitza els motius dels productors de petroli, que han d’aprofitar al màxim els últims anys abans que el món afronti amb força la reducció de la dependència del cru.

“Els productors saben que el model s’esgota –indica–i han de fer els màxims diners possibles aviat; però, si no controlen i tiben la corda, aquesta es trencarà.” Com a precedent exposa els problemes de Volkswagen amb els seus motors dièsel: “Era l’excusa perfecta per tirar cap al cotxe elèctric; el dièsel s’ha acabat al món”, rebla.

“La finestra ideal de preus està entre 60 i 80 dòlars per barril”, diu Piqué. Però en la cotització intervenen centenars de variables, amb lògiques diferents. D’una banda, la tensió geopolítica en països com ara l’Iran o Veneçuela. Actors com per exemple Rússia i l’Aràbia Saudita estudien augmentar producció per frenar l’escalada, i els EUA, el Canadà i el Brasil volen aprofitar la situació, però si no volen una sobrereacció de la demanda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’Estat ha de tornar 17 milions pel Castor

barcelona

Els autònoms discrepen en la valoració del preacord

barcelona

El Shopp Out obre les portes amb la mirada en les compres de Nadal

girona

Acord per permetre la circulació de camions pesants del Port per la Ronda Litoral

barcelona

Fainé presideix l’ens mundial que agrupa bancs i caixes

barcelona

Principi d’acord en la quota d’autònoms

barcelona

Catalunya té la ràtio més baixa de resolució judicial de clàusules abusives

barcelona

Els carburants i l’oci sumen una dècima a l’IPC de l’octubre

barcelona

Eurofirms creix un 8% en la facturació respecte al 2017

girona