Emprenedors postcrisi
La xifra de persones que munten el seu negoci per necessitat s’estabilitza després de l’època més forta de destrucció d’ocupació
Hi ha col·lectius que no noten la millora i encara han de recórrer a l’autoocupació per sobreviure
Amb la crisi es va disparar el nombre d’emprenedors per necessitat, aquelles persones que es feien autònomes o muntaven la seva pròpia empresa o cooperativa perquè no trobaven feina i no pas perquè tinguessin una idea de negoci i la volguessin tirar endavant. Un cop passada l’època més salvatge de destrucció d’ocupació, aquest perfil d’emprenedor continua existint perquè hi ha col·lectius que encara queden exclosos de la millora del mercat laboral, com ara els aturats de més de 45 anys, però la xifra dels emprenedors obligats ha baixat o, almenys, s’ha estabilitzat. Segons les dades que mou Barcelona Activa, abans de la crisi el 42% dels emprenedors que l’agència pública acompanyava provenien de l’atur, proporció que va escalar durant la crisi fins al 54%. En l’època més forta de recessió, més de la meitat de la gent que impulsava el seu propi negoci ho feia fugint de la desocupació. La taxa s’ha reduït fins al 34%.
L’evolució es pot veure des de diferents prismes, i un altre és el que proporciona l’estudi anual Global Entrepreneurship Monitor (GEM), que acaba d’actualitzar-se. Segons l’últim informe, publicat al mes de maig, l’any passat van tornar a augmentar en nombre els emprenedors que ho fan per necessitat, però va créixer més la proporció d’emprenedors que detecten una oportunitat de negoci i decideixen tirar-la endavant. El 2016, sobre el total d’emprenedors, els que ho feien per necessitat eren el 27,2% i van passar al 26,6% el 2017, mentre que els que van emprendre en veure una oportunitat de negoci van passar del 48,6% al 56,5%. La taxa d’emprenedoria de Catalunya va tancar l’any passat en el 8,03%, gairebé dos punts per sobre de la mitjana espanyola i fins i tot per sobre de la taxa de la Unió Europea (UE). Això significa que vuit de cada cent dels catalans en edat de treballar estaven involucrats l’any passat en activitats per posar en marxa una empresa.
Assegurar la pervivència d’aquests projectes és vital. Segons una enquesta paral·lela feta pels autors del GEM, per ajudar a consolidar les empreses emergents cal solucionar sobretot els problemes de finançament, la manca de polítiques públiques i els dèficits formatius. Com va recordar en la presentació de l’informe Marc Castells, llavors responsable de desenvolupament econòmic local i ara president de la Diputació de Barcelona, un altre aspecte que cal atacar és “la imatge social de l’emprenedoria”, que “ha baixat molt els últims anys”. L’efecte capital també es nota en aquest camp. Barcelona és un important motor de l’ecosistema emprenedor, però, com va reconèixer el llavors secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat, Joan Aregio, “no totes les infraestructures tecnològiques arriben a tot el territori”.
Perfils diversificats
El sostre de vidre i les grans dificultats per conciliar també empenyen moltes dones a l’emprenedoria, com recorda Sara Berbel, directora de Barcelona Activa. Tot i que a la pràctica acaben treballant moltes hores, normalment aconsegueixen més flexibilitat. El resultat de tot plegat és que, més que mai, coexisteixen realitats molt diverses, com la dels joves de vint anys creadors de Goin, aplicació per estalviar, premiada com la millor empresa emergent en fase de llavor, o la del gestor de projectes Josep Llabina, que va fer-se autònom perquè va perdre la feina amb 58 anys i no en trobava. També hi ha casos de gent que voluntàriament ha canviat el curs de la seva vida, com l’Anun Jiménez i la Glòria Arquillo, que van deixar la seva feina per obrir una llibreria i dedicar-se a la seva passió, la literatura.
Les fundadores de La Inexplicable van rebre un dels préstecs sense interès d’Acció Solidària Contra l’Atur (ASCA), entitat que l’any passat va destinar a crèdits per a emprenedors 842.400 euros. Segons el president d’ASCA, Oriol Romances, es mouen xifres “semblants” de peticions d’ajuda respecte al 2016 però sí que ha baixat “el grau de desesperació”. “Fa tres o quatre anys hi havia gent molt tocada, que portava molt temps a l’atur i per això es buscava la vida al preu que fos i es tirava a la piscina sense xarxa”, explica. També noten un altre canvi de tendència: creixen els projectes cooperatius.
