Emprenedors
Llibres amb ànima
Glòria Arquillo i Anun Jiménez són dues amigues apassionades de la literatura que van deixar-ho tot per muntar una llibreria
Van dir adeu a les seves feines, es van formar fent un postgrau a la UB i van apostar pel comerç de proximitat
Intenten donar sortida a petites editorials, sobretot en català, i també fan tallers i contacontes
Els companys de Coópolis i La Ciutat Invisible van ajudar les emprenedores a fer el pla de negoci
Els ocells, del tàndem Germano Zullo i Albertine, és “una petita joia en forma d’àlbum il·lustrat que ens ensenya que els petits detalls insignificants de la vida a vegades són immensos” i un llibre d’obligada lectura segons Anun Jiménez i Glòria Arquillo, les emprenedores que ho van deixar tot per muntar La Inexplicable. En aquesta llibreria de Sants que va aixecar la persiana al gener, les recomanacions poden ser tant una prosa de rabiosa actualitat com un recull de poemes de fa cent anys. “No necessàriament hem de recomanar novetats, treballem molt el fons”, deixa clar Jiménez, que remarca que, això sí, els llibres estan sempre “triats un per un”.
Jiménez i Arquillo tenen poc més de 40 anys i són amigues. Es van conèixer quan les dues treballaven al tercer sector, en una ONG de cooperació internacional on Jiménez va estar quinze anys. Tenien una bona feina, bon sou i bons horaris, però va arribar un moment que es van adonar que el que feien ja no els omplia i van decidir posar-hi remei. La primera que va fer el pas va ser Arquillo, que va deixar la feina i feia servir el temps d’atur per replantejar-se el seu futur professional. I va ser en aquest parèntesi que les dues amigues van muntar el joc literari que els canviaria la vida. Com explica Arquillo, va veure que en un web plantejaven el repte de llegir en un any 24 llibres de diferents categories: literatura africana, llibres amb la tapa blava, autors nascuts el mateix dia que el lector... I va proposar participar-hi a tres amigues, entre elles la que és avui la seva sòcia. “Entre llibres i copes, fèiem el que realment ens agradava, llegir i parlar de literatura.” Molta gent va començar a preguntar-los com s’hi podien apuntar i van pensar a oferir aquest servei a diferents llibreries. Va ser llavors que una tercera amiga els va animar a muntar una botiga pròpia. La guspira ja s’havia encès. “Ens vam preguntar què ens frenava, què era el que ens caldria fer i tenir per obrir una llibreria, i vam començar a investigar”, recorden les emprenedores.
Formar-se, el primer pas
El primer punt a a atacar va ser el de la formació. Arquillo havia estudiat filologia anglesa i literatura comparada i Jiménez, psicologia.Van cursar el postgrau de llibreria de la UB i els van ajudar a fer el pla de negoci els companys de Coópolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, i La Ciutat Invisible. Una pluja d’idees amb amics els va regalar el nom.“Quan van dir La Inexplicable ens va agradar molt, i després hi busques un significat, i realment avui en dia és una proesa obrir una llibreria, gairebé és un fet inexplicable”, indiquen. La botiga està a Sants perquè les dues tenien molt clar que volien fer barri i comerç de proximitat, i es reivindica com a “llibreria literària”, el que significa que no hi ha guies de viatge ni de cuina, per exemple, sinó narrativa, novel·la negra, gràfica, infantil i ficció. “Intentem donar sortida a petites editorials, sobretot en català, i també hi ha molta poesia i còmic europeu, perquè ens té enamorades.”
Com que volen acostar-se a la feina que sempre han fet els ateneus culturals, també organitzen tallers i activitats variades, però sempre al voltant d’un llibre: grups de lectura, recitals de poesia, contacontes o vermuts literaris. Com es podia suposar, tenen previst per a aquest mateix any impulsar i oferir als seus clients el joc de reptes literaris que a elles tant els va motivar.
Començar sempre costa. “El pla de negoci ja preveia que els dos primers anys serien de sobreviure com es pogués.” Han après que en aquest negoci hi ha molta burocràcia i es treballa moltes hores, però els compensa. “A vegades diem: «Ah, ja hem de tancar la persiana? Si ha passat volant...»”
