El valor d’un API

Darrerament estem veient campanyes de promoció de venda i lloguer d’habitatges a través de les anomenades immobiliàries on line. Certament, la tendència de la societat és que el consumidor utilitzi les facilitats de les noves tecnologies i d’internet per a les seves compres. Ara bé, la qüestió és: podem comprar un pis per internet, com aquell que es compra un llibre?

Vendre o adquirir una propietat, a més de la important repercussió econòmica i financera que representa, comporta una complexitat i uns requisits d’ordre jurídic, tècnic, fiscal i financer que fan aconsellable i més segur contractar els serveis d’un professional (API tradicional) i abonar uns honoraris (no són comissions), a canvi d’obtenir tranquil·litat, seguretat, i probablement un millor negoci.

Contractar una plataforma on line significa utilitzar uns sistemes digitals, prèviament configurats sota uns estàndards més o menys bàsics, tenint ben present que l’usuari pren decisions en solitud i sense més seguretat que les seves percepcions. Diguem que en aquest cas la figura de l’API és un robot que no manté –mai!– un contacte personal al llarg del procés de la compravenda. La plataforma on line es limita a posar un anunci a internet i adreçar les persones interessades en la compra de l’immoble directament al propietari de l’habitatge perquè concerti i desenvolupi la visita. Si es vol o es necessita algun tipus de servei d’assessorament extra, aquest sempre serà on line i amb un cost extra, sense el procés de comunicació, empatia, personalització i agilitat que té la via presencial.

Els dos models de negoci o de servei poden conviure perfectament, només faltaria!, simplement correspon al consumidor decidir si opta per un model low-cost (amb serveis a la carta on line que al final poden suposar un cost molt elevat), i que comporta que tota la responsabilitat de l’operació immobiliària recaigui sobre el consumidor perquè és obvi que la plataforma on line no assumirà cap responsabilitat sobre la veracitat de la informació de l’immoble o sobre les condicions de la venda o lloguer perquè no presten aquest servei professional; o bé opta per un model més tradicional i contracta els serveis d’un agent de la propietat immobiliària degudament legalitzat que l’assessorarà, farà de mitjancer i l’acompanyarà de forma personalitzada en tot el procés de la compravenda assumint-ne la total responsabilitat (ja que té l’obligació de comprovar la situació jurídica de la finca i la seva documentació), a canvi d’uns honoraris professionals establerts i pactats prèviament.

Des del col·lectiu d’agents de la propietat immobiliària sí que volem denunciar la publicitat que utilitzen aquestes plataformes amb cert to depreciatiu sobre la resta de companys, fet que va en contra del codi deontològic que regeix la professió. En aquest sentit, des de la Fadei (Federació d’Associacions d’Empresaris Immobiliaris), s’estan estudiant possibles accions legals per competència deslleial.

Sens dubte un dels principals reptes del nostre sector és evolucionar i adaptar-nos als nous canvis de l’era digital a un ritme més ràpid per millorar en agilitat, fiabilitat i més capacitat comercial, incorporant en la gestió del dia a dia les noves tecnologies perquè són necessàries, però sense oblidar que només poden ser un recurs. El més important, el que realment justifica la intervenció d’un agent de la propietat immobiliària, és el seu valor afegit, que rau a tenir cura de les relacions personals i les emocions que es generen en qualsevol operació d’aquest àmbit, oferint un servei amb la màxima seguretat i garanties tenint en compte les necessitats de qui l’ha contractat, portant la mediació amb el màxim rigor però sobretot complint les seves expectatives i aconseguint així l’excel·lència de tot el procés.