Perd força l’impuls estival a la creació de llocs de feina
L’atur torna a caure al juliol, però amb menys força que altres anys en el mateix mes
El nombre de desocupats augmenta als serveis, sector que acostuma a millorar amb el turisme i les rebaixes
La baixada de l’atur es va mantenir al juliol i ja encadena 61 mesos de retrocessos interanuals. Segons les dades oficials del mes passat, difoses pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, l’atur registrat recula fins a nivells del setembre del 2008, a l’inici de la crisi. Amb tot, l’atur minva a un ritme més pausat que en els mesos comparables, fins al punt de ser la caiguda més feble d’un juliol des del 2012. Concretament el nombre de persones inscrites al juliol a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) es va situar en 369.124 persones, és a dir, 1.068 aturats menys que un mes abans, respecte al qual la variació negativa és de tan sols un 0,29%. Amb la perspectiva interanual, és a dir, en relació al juliol del 2017, la desocupació cau un 4,7%, és a dir, que hi ha 18.189 persones menys inscrites a les oficines del SOC que fa un any. En resum, la situació continua millorant, però sense l’alegria que caldria esperar d’un mes en el qual el turisme i el sector serveis són els que tradicionalment estiren el carro del mercat de treball, junt amb les contractacions extres en el comerç per afrontar la temporada de rebaixes.
Mentrestant, en el conjunt de l’Estat, la xifra d’aturats va baixar fins a 3.135.021 persones, una cota a la baixa a la qual no s’arribava des de fa deu anys, val a dir que amb unes variacions relatives, tant la mensual com la interanual, que són sensiblement millors que les catalanes, ja que van ser, respectivament, del 0,86% i del 6,02%.
Un indicador de la frenada en la millora del mercat de treball és que tots els sectors a Catalunya han experimentat baixades en el nombre d’aturats, menys en el cas dels serveis, precisament la branca d’activitat que s’impulsa més en aquesta època, però que el mes passat va veure com el Servei d’Ocupació n’anotava 349 persones.
Per demarcacions també hi va haver divergències. Mentre Girona, Lleida i Tarragona ostentaven xifres més positives, en el cas de Barcelona de juny a juliol hi va haver 177 aturats més, quan aquesta demarcació no veia incrementar el nombre de persones sense feina en un mes de juliol des del 2012. Comptat anualment, però, a Barcelona hi ha 15.333 persones menys a l’atur respecte al mateix mes del 2017.
El secretari general de treball de la Generalitat, Josep Ginesta, va voler treure importància a la dada dels serveis i a l’evolució de Barcelona. “Malgrat que no reduïm l’atur amb les mateixes dades i dimensions que altres anys, ho fem en sectors arrossegadors i que generen més ocupació en el futur”, va comentar, a més d’atribuir els retrocessos en el mercat de treball pels canvis en el turisme i al fet que hi ha una “evolució” respecte al tipus d’ocupació que es crea.
A banda de valorar la moderada tendència a l’alça dels contractes indefinits, Ginesta sí que es va referir a l’alta rotació que hi ha a les llistes d’aturats, que revela el caràcter inestable que encara té el mercat de treball.
Les estadístiques van despertar la resposta dels sindicats. Així, UGT va tornar a reclamar la derogació de les reformes laborals i l’impuls d’un model productiu basat en polítiques industrials i en la inversió en formació. D’altra banda, la proposta d’apujar el salari mínim fins als 14.000 euros anuals també és “un argument de pes” a l’hora de defensar l’eficiència de l’economia, ja que sense ingressos les famílies “no poden augmentar el seu ritme de consum”, va subratllar el secretari de polítiques sectorials del sindicat, Antonio Pasadas, que veu necessari rescabalar la caixa de la Seguretat Social, “foradada” per les polítiques del PP.
Un de cada quatre catalans cobra menys de 1.000 euros
Un 25% dels assalariats catalans cobren menys de 14.238,29 euros l’any, és a dir, menys de 1.017 euros bruts cada mes. Així ho reflecteix un estudi presentat ahir per UGT, elaborat a partir de l’anàlisi de 169 convenis sectorials, tres quartes parts dels quals (prop d’un 77%) inclouen categories amb sous inferiors als 1.000 euros mensuals.
La UGT constata també que les dones pateixen més que els homes els salaris baixos, ja que un 25% de les assalariades cobren 11.795 euros bruts anuals, que equivalen a 842,5 euros bruts al mes. Això suposa que l’anomenada bretxa salarial, és a dir, la diferència de salaris percebuts per homes i dones respecte a treballs d’igual valor, se situa a Catalunya en el 23,4%, una taxa que s’eleva fins al 31,6% en el cas de les remuneracions inferiors als 1.017 euros bruts al mes.
No obstant això, la secretària de política sindical de la UGT de Catalunya, Núria Gilgado, dona per fet que el percentatge de catalans que perceben un sou inferior als 1.000 euros és encara més gran que l’esmentat 25% constatat per l’estudi entre els assalariats, ja que caldria sumar-hi els catalans empleats per compte propi, així com les persones que treballen sense contracte i cobrant en diner negre.
